… I quan siguin grans, encara pujaran a la copa més alta de l’arbre més alt, i espantaran fantasmes temibles que s’amaguen sota el llit. Aquesta TROPA ha après a somiar mons feliços, a revoltar-se davant de l’injust, a sentir l’escalf de paraules i abraçades que només són a l’aire… Ha après a fer allò que només gosem fer a l’empara d’un focus que ens enlluerna i d’una disfressa que ens protegeix. Però hi ha tanta veritat en aquesta mentida!
O potser no vam vibrar en descobrir el secret lligam que acostava les més fràgils i valentes de la història, Matilda i la senyoreta Honey? I no vam sentir l’aroma del 
poema més bell en conèixer el trist destí dels artistes de circ, màgia del conte dins del conte? A força de caricatura, vam perdonar els defectes de l’esperpèntica família Wormwood, ens vam enamorar de Rudolpho i vam somriure amb els mafiosos, criminals entranyables. Ens vam acovardir i embravir al compàs d’uns trapelles juganers que descobrien el món davant dels nostres ulls, i d’altres companys seus més grans i molt menys innocents. I també vam perdonar, humana de tan tràgica, la histriònica senyoreta Trunchbull, estrella rutilant dalt de l’escena, capaç de remoure en el cor de tots el gest de compassió que només arriba quan el botxí més cruel esdevé la víctima més dissortada.
I ja que parlem de moviments del cor, com oblidar la dansa de les notes que, dels dits dels músics i cantants, sortien punyents o alades per dir allò que, ànima endins, tots sabem i esperem sentir: que el combat sempre val la pena quan és bo i és just, que cada dia el món es lleva per arrencar-nos un clam de joia i d’esperança.
Matilda, totes les Matildes de La Tropa, canten i ballen davant nostre per recordar-nos que ni les penes més fondes esborren els somriures del cor que l’infant que va néixer i creix amb nosaltres sempre conserva. Com la srta. Phelps, sentinella vigilant del tresor preciós de la seva biblioteca.
Que la força de Matilda, innocent i indòmita, acompanyi la dansa dels nostres viures.
Comentaris recents