Aquest divendres, 10 de març, ha vingut l’Arcadi Oliveras, com ja ha estat fent els darrers anys, a fer una xerrada al nostre institut.
L’activitat forma part de la col·laboració al Gorgs de la Universitat de la Pau, que realitza el taller “Teixint xarxes” a 3r d’ESO, al llarg de diferents setmanes, a una hora per setmana. Aquest taller el duen a terme a les hores d'”Ètica i valors” persones que col·laboren amb la Universitat de la Pau i la xerrada de l’Arcadi Oliveras és el punt d’inici de l’activitat.
Vam ajuntar al Gimnàs tot l’alumnat de 3r i 4t d’ESO (més de 200 alumnes, amb els respectius tutors i d’altre professorat que hi va poder assistir). La xerrada va ser seguida amb total interès per tothom. L’hora que teníem es va fer curta, ja que sempre queden molts aspectes per poder tractar.
L’Arcadi Oliveras va estructurar l’exposició sobre el que ell qualifica com a cinc formes bàsiques de violència presents al nostre planeta:
1. La fam: Moren cada dia 50.000 persones de fam. L’ONU va xifrar el 2008 en 50.000M$ per acabar amb la fam. Aquesta xifra semblava “abastable” entre tots els països rics. Ara bé, va començar la crisi i els estats van anar abaixant més i més les aportacions que estaven disposats a fer-hi. Fins avui. Podem pensar en què s’han gastat tants i tants diners al llarg d’aquests anys i veurem que amb ganes, la fam ja no hauria de ser un problema.
2. L’aigua: La manca d’aigua en algunes parts del planeta és un dels pilars que afecten de ple aquells que la pateixen. Desmunten el progrés a les zones on això passa, la seva subsistència, l’escolarització dels nens – bé, sobretot de les nenes-, en surt afectada i en els casos més greus provoca fins i tot la mort de part de la població, per manca, mal estat, conreus arruïnats per sequera…
3. La guerra: La despesa militar mundial és una barbaritat. Els conflictes bèl·lics mouen molts interessos econòmics i, a més, on hi ha guerra no es fabriquen les armes, sinó que són altres països que produeixen les armes, que després s’usen en els conflictes diversos del planeta. Tots veiem dia a dia els desastres que generen les guerres i, a més, nosaltres com a europeus reaccionem davant de tots aquests problemes tard i molt desencertadament.
Espanya és entre els països 20-28 per ordre de riquesa al món i, en canvi, és entre el 6-8 per la fabricació i venda d’armes.
4. Els refugiats: Després de 6 anys de guerra a Síria, per esmentar un dels llocs més propers i que generen més refugiats, l’actuació del món ric i “civilitzat” ha estat totalment violenta. No hem passat de posar petitíssims pedaços, de no complir les promeses d’acollir persones que han fugit de conflictes greus i de permetre que segueixin, els uns morint quan intenten travessar el Mediterrani i, els altres malvivint als camps de refugiats vergonyosos.
Caldria que penséssim que som un país que s’ha nodrit de moltes i diverses cultures, que aquest fet ens ha enriquit culturalment i econòmicament i deixar les pors que ens tenen encallats i que no permeten que actuem de manera adequada.
5. La supervivència del planeta. El ritme de vida que portem està malmetent el planeta. Si tots hi ap
ortem un granet de sorra, farem que la velocitat en què l’estem perjudicant no sigui tan vertiginós. Davant del pensament: “jo no hi puc fer res” la resposta és que sí que hi podem fer res. Per exemple, consumir responsablement. Per concretar-ho, l’Arcadi va aconsellar a tots els assistents que no consumissin llaunes de begudes, ja que el material genera molts problemes, i allargar al màxim la vida útil del nostre mòbil. Això provocarà menys demanda de coltan, amb tots els problemes associats que comporta. No necessitem canviar-nos de mòbil cada dos anys. La nota divertida fou quan mostrà al públic el seu mòbil ( de no menys de 10 anys i dels que tenen poques funcions, a part de trucar o enviar un missatge) i tot l’alumnat el va aplaudir animadament.
Vam gaudir com sempre de l’acte i volem agrair sentidament l’assistència de l’Arcadi Oliveras a l’institut.
