GENS, GÈNERE I CIÈNCIA
És popularment cregut que, avui dia, encara hi ha diferències notables entre homes i dones. Tanmateix, aquestes desigualtats es reflexen en diversos àmbits. Dins la branca de la ciència hi ha, per tant, desavantatges envers les dones. Segons el que hem llegit i buscat aquests dies, hem arribat a la següent hipòtesi: “la desigualtat que pateixen les dones dins l’àmbit científic es deu a les condicions del seu desenvolupament acadèmic i les dificultats que els hi són imposades al món laboral”.
D’una banda, centrant-nos en la formació acadèmica, vam fer a classe una enquesta individual en la que s’havia d’escriure el nom de tres científics o científiques. Es van obtenir un total de 30 noms diferents, d’entre els quals només apareixen 3 dones. Aquí podem observar que almenys un grup d’alumnes de batxillerat (etapa de formació) sap esmentar més científics que científiques. A què es deu això? Aquest experiment s’hauria de repetir a altres cursos, altres centres, en altres països,… no obstant, podem deduir que aquesta desigualtat comença des de les primeres etapes de la educació. A més a més, la major part d’assemblees que s’encarreguen de lliurar beques o subministrar recursos i places a les universitats estan integrades únicament per homes. Com a conseqüència, es va començar a posar en dubte l’imparcialitat d’aquestes, i la meritocràcia que empraven per decidir qui rebia les seves ajudes. Per exemple, a Suècia, on s’estimava que els tribunals d’avaluació eren precisos, es va trobar que una dona havia d’estar 2,3 vegades més qualificada que un home per accedir a la mateixa plaça.
D’altra banda, fixant-nos en els impediments imposats a les dones dins l’àmbit laboral, s’ha estudiat que les institucions no afavoreixen a la dona durant la seva etapa de maternitat, fet que pot perjudicar el vincle maternal que estableix amb els seus fills (com a mare, no com a dona, ja que no és una obligació lligada al seu gènere). Si més no, el període postdoctoral és una etapa fonamental i usualment decisiva per accedir a un contracte laboral estable, i és precisament en aquest moment, per estadística, on la dona normalment entra en el període de maternitat, i per conseqüència ha d’escollir. Similarment, partint de l’escenari en què la competitivitat ha augmentat dins l’àmbit de l’l+D+i, l’home (que per base genètica és més agressiu) sol guanyar respecte al gènere femení quan es té en compte aquest factor. Segons un article a l’Espanyol la presència de dones en els càrrecs de govern d’universitats i organismes públics d’investigació és molt escassa, ja que es manté el sostre de vidre en la carrera investigadora. En concret, no es puja del 21% de les dones en càtedres d’Universitat o del 25% entre el professorat d’investigació. Altrament, una taula elaborada pel personal docent d’investigació de la Universitat de València en un article titulat “La brecha salarial de género en las instituciones científicas. Estudio de caso” va recollir dades dels salaris dels diferents gèneres. Com a resultat van obtenir que els homes cobraven una renda mitjana anual per hora de treball d’uns 27.94 €, en canvi les dones una mitjana de 24.90 €, és a dir un 10.88% menys.
Finalment, comparant totes les dades obtingudes podem comprovar que la nostra hipòtesi era encertada. Si més no, s’hauria d’assenyalar que aquest no és l’únic factor implicat en les diferències entre dones i homes dins l’àmbit científic.”
Ana Aragón, Paula Gómez i Mariona Quílez (1r de batxillerat B)
Blai Serrano Parera (Professor CMC)
Comentaris recents