L’Anna va arribar fa gairebé quatre anys al nostre centre i de seguida es van notar algunes
millores.
El desordre habitual de la sala de professors aviat va canviar, cada dia tot el
professorat s’afanyava a recollir fulls, carpetes i llibres per deixar la taula immaculada. Amb
l’Anna ningú s’atrevia a deixar oblidada alguna llibreta, llibres o dossiers. Rams artesanals de
flors grogues alegraven primorosament l’atapeïda sala. Ens va acostumar a la netedat i a
l’ordre.
I ella se’n cuidava. De revisar setmanalment cada aula, el terra sense papers, les taules i cadires
a lloc. Amb tota la paciència del món, ens enviava puntualment l’informe de manteniment i els
premis que, en forma de copes algunes classes guanyaven, fomentant l’hàbit de l’ordre en
l’alumnat.
Els diplomes ara són importants a les parets del passadís. Cada fotografia del concurs
matemàtic s’ha convertit en un quadre d’exposició digne de les més valorades galeries
fotogràfiques.
L’Anna cuidava els seus alumnes, amb una estima i preocupació infinita per a cada un d’ells; la
seva vocació l’empenyia a voler, quasi obligatòriament, que un raig de sapiència entrés a la
ment d’aquests. Una bona disciplina, hores de pati, tot era poc per formar i educar.
Ella es cuidava de fer les felicitacions personalitzades pel Nadal. Cada company, fos nou o antic
a la casa en rebia una amb el seu nom, que volia dir, existeixes, fas una feina preciosa i tens tot
el reconeixement.
I ella se’n cuidava. Dels casaments, dels natalicis i jubilacions. Cada celebració prenia la forma
d’una preciosa targeta que l’Anna creava expressament per a la persona homenatjada, i no li
importava dedicar hores, i fer correccions, inventar i reinventar, fins que li donàvem l’aprovat.
Ella ens cuidava, no només a nosaltres, sinó a la nostra família: paquetets de caramels pels
nostres fills, punts de llibre per pares i parelles, detalls amorosos que només persones tan
observadores, sensibles i perfeccionistes són capaces de fer. I li deiem: – Anna, no treballis tant,
vés a fer un passeig en comptes de dedicar tantes hores a aquesta tasca tan minuciosa. I ella
deia: – És que m’agrada molt fer-ho i m’ho passo molt bé!.
I l’Anna ens cuidava i ho feia de gust, generosament i amb una il·lusió incansable. Al matí abans
de les vuit, ja venia pel passadís, àgil i lleugera,saludava amb la fidelitat d’una bona companya i,
durant l’organització de les festes, events i activitats sempre deia: – En el que us pugui ajudar,
jo us ajudo.
I, a partir d’ara l’Anna, amb el seu gran cor, ens seguirà cuidant, i sovint ens farà regals, i ens
dedicarà el seu temps i el seu art, i nosaltres mirarem de no tenir la sala desendreçada, i
mantenir el seu llegat, perquè el seu esguard estarà per sempre més entre nosaltres.
Per tot això i més, gràcies Anna.
T’estimem.
Els teus companys/es de l’Institut Barcelona Congrés a 4 de gener del 2020