Per escenificar que la violència de gènere contra les dones apareix des de sempre, l’alumnat de Món Clàssic ha estat investigant sobre la violència de gènere a la mitologia i han fet un exercici d’empatia, posant-se en el lloc de les dones de la mitologia grecoromana que han patit aquest tipus de violència.
Com a exemple, us deixem el relat de la Jana…..
Hera, la gelosa esposa
¿Qué hi ha darrere de la meva història?
Suposo que tots haureu sentit parlar de la mitologia grega, aquells relats tan antics de déus i herois, basats en la llegenda, que tracten d’explicar molts aspectes de la nostra realitat actual, com per exemple, l’origen del món, la creació de l’univers, etc. Però us heu adonat de la manera en què s’expliquen els mites? Sou conscients que aquestes llegendes, totes i cadascuna d’elles, estan realitzades amb un total menyspreu cap a la dona? La mitologia justificava les violacions dels déus a les deesses i mortals a través de la passió, l’amor i l’erotisme. Amb això ja podem veure, des dels inicis, els patrons de pensament que ens han estat inculcant.
Les dones com jo, no tenien presència a la política ni a la vida social. Doncs avui, jo, Hera, aquella gelosa esposa de Zeus, torno al món per manifestar-me, per alçar aquella veu que fins ara no he tingut l’oportunitat d’alçar i molt menys de ser escoltada.
És cert que jo no deixava passar cap infidelitat del meu marit Zeus, però estic completament esgotada, farta de sentir que els únics adjectius que se m’atribueixin siguin gelosa, venjativa, boja, dolenta… Només sabeu descriure’m amb adjectius relacionats amb ell? Jo podia haver sigut molt més que una dona que està a la disposició del seu marit, però la societat no em deixava ser-ho. És Clar que tampoc no sabeu molt més de la meva personalitat com a persona individual, de fet, tampoc us interessava saber-ho. Sabeu perquè em representaven d’aquesta manera tan dolenta? Doncs jo us ho explico, per a ells l’única dona que consideraven vàlida i correcta era la dona que callava i obeïa, i jo, de tant en tant, actuava. La masculinitat en la meva època es mesurava a través de la dominació femenina, no dominar a la dona simbolitzava “perdre la masculinitat” i això per l’ego dels homes era una cosa inacceptable. A la majoria de llegendes es mostrava a la dona submisa i això, pels autors que ho escrivien, estava vist com el model de matrimoni perfecte pels déus i els homes.
Per molt que s’expliquessin les meves venjasses, jo també em vaig rebaixar per un home, també vaig permetre que un home em fes sentir menys i vaig actuar en contra del que realment era la meva voluntat, per vergonya. El meu matrimoni amb Zeus l’explica una violació. Zeus va intentar seduir-me mil vegades, però jo a totes elles li deia que no. Ell, com que era el suposat déu inabastable, amb un poder suprem, no estava acostumat al fet que algú el rebutgés, i jo ho vaig fer. Llavors, com jo no li prestava atenció, un dia em va veure passejant sola i, amb aquell desig de posseir-me que tenia, es va convertir en ocell (concretament en un cucut) i es va situar al terra de la zona on jo estava. Per despertar encara més la meva compassió, es va mullar i embarrar les ales. Jo, que de tan bona era innocent, el vaig agafar amb molta pietat, pensant que era un ocellet malferit. El vaig ficar sota la meva falda per intentar escalfar-lo, perquè el veia tan vulnerable i veia com estava de mullat que creia que es podria posar molt malalt. Però el que menys m’esperava era que aquell ocell fos Zeus, que va aprofitar la situació per desvirgar-me, òbviament sense jo donar-li cap consentiment. De la vergonya abismal que vaig sentir, em vaig veure obligada a casar-me amb ell. Jo només volia silenciar aquella vergonya, acabar amb aquella culpabilitat que estava sentint… En canvi, això al llarg dels anys això s’ha estat representant com si les dones no haguem sigut capaces de controlar les nostres passions. La realitat és que aquell dia em vaig sentir vulnerable, vaig sentir que ja no era capaç de tenir decisió pròpia, i que per molt que ho hagués estat evitant molt de temps, Zeus havia acabat guanyant. Des d’aquell dia vaig assumir que havia de callar i obeir, com el que ens diuen a totes les dones, fins que, a sobre que m’estava esforçant a compartir la meva vida amb una persona que fins i tot em feia por, ell va començar a ser-me infidel amb cada persona a qui s’acostava.
Zeus en cap moment va respectar el nostre matrimoni, com penseu que havia de reaccionar jo després de tot això? Soc una deessa que es va casar després de ser violada, de veritat és necessari descriure’m de la manera en què se m’ha descrit? Durant la meva relació amb Zeus em vaig sentir insuficient, ja que em canviava per qualsevol persona sense pensar-ho. He de recalcar que moltes de les dones amb les quals em va ser infidel, van ser també víctimes de violació per part seva. Comptava amb el poder de metamorfosejar-se en el que fos necessari si a les bones no aconseguia sortir-se amb la seva. Tot i això mai vaig ser capaç de sortir d’aquella relació i perdonava cadascuna de les infidelitats encara que, com ja sabeu, utilitzava la venjança com a forma de cridar l’atenció del meu marit, però no va servir de molt. Em passava una mica com el que a moltes dones d’avui dia us passa: pensava que podia canviar a la gent, que la gent canvia amb el temps, però malauradament això no és així. Una persona canvia si realment per ella mateixa vol canviar, no perquè nosaltres li diguem. Així que vaig acabar amb una gran dependència perquè la societat em va inculcar
que jo no podia sola, que jo havia de viure per servir el meu marit, que ell podia fer-me tot el que volgués i que jo ho havia d’aguantar, perquè sola no valia per res.
En conclusió, podeu observar que el meu mite fa referència a les facetes més clàssiques, però també més pobres de la figura femenina. Jo soc el clar exemple d’una dona dependent del seu marit per culpa de la societat. He realitzat aquest escrit per manifestar la meva versió i destapar aquesta idealització perfecta de la mitologia. Deixem de prendre com a exemple que una persona és dolenta i venjativa tot i que l’han violada i faltada al respecte. Quan aprendrem a no jutjar només la dona i deixar d’idealitzar i posar l’home en un pedestal?
Jana Hidalgo, 1r Batxillerat B
Comentaris recents