Amb aquest taller portat a terme per Berta Puigdemasa (arpa) i Maria Mora (ballarina) iniciem el projecte “Paisatges Sonors” a primària. És un projecte interdisciplinari que realitzarem aquest curs a l’etapa de primària per continuar més endavant a secundària.
Al llarg de tot el segle XX, els compositors del món occidental, i no només els de les avantguardes, han anat introduint en les seves músiques, cada cop més, sons i sorolls de l’ambient, fins als sons inventats de la música electroacústica.
L’estètica de la música del segle XX, obrint un nou horitzó sonor tot per explorar, no només aconsegueix trencar la frontera entre música i no música, sinó que en un sentit més ampli reafirma la immensa capacitat de l’home de generar sentit i expressar-se a partir dels elements del seu entorn per integrar-los al llenguatge heretat de la tradició.
A través de la improvisació i el fil conductor de l’aigua, la Berta i la Maria ens han portat a despertar la nostra creativitat, corporal i musical, transformant-nos en estat gasós, líquid i sòlid, tot coneixent l’arpa i les seves possibilitats sonores.
El silenci en la música és la “pausa” en la dansa. La casa del silenci és també dins de la casa del cos.
Silenci, del llatí “silēre”, callar o estar inactiu, en repòs, quiet. El silenci pot donar-se també com a interrogació de la vida, com a diàleg interior, com a pausa per parar de moure’s i retornar de nou o com a producte d’una escolta silenciosa amb un mateix, tal com ens proposa Vladimir Jankélévitch.
