Avui m’he acomiadat dels vostres petits tresors; la nostra família ha decidit emprendre un nou viatge lluny d’aquesta terra i de la nostra escola. A la primavera, vam decidir marxar a viure als Estats Units per motius laborals i no ha sigut fins ara que hem pogut emprendre el vol.
Només tinc paraules d’agraïment cap a vosaltres, famílies. Gràcies per fer-me créixer com a persona i com a mestra; gràcies per confiar en mi i deixar-me tantes estones a càrrec dels vostres fills i filles. Gràcies, per les estones i les paraules ràpides entre anades i vingudes des del centre cívic o a la porta de l’escola. Aquí, a la Joncosa m’hi he sentit com a casa i no he dubtat mai en fer partícips els meus fills de tot allò que envolta l’escola, la nostra escola.
No dubteu mai que a casa hi teniu uns artistes. Petits artistes que a mi m’han guiat i m’han fet créixer a passos de gegant. Artistes amb qui he rigut i he passat mil moments bonics que ara recordo amb nostàlgia. He intentat, des del meu humil punt de vista, que gaudeixin de la música i que aquesta els faci vibrar intensament. I crec que, a estones, ho hem aconseguit!
Em sento infinitament agraïda que un dia la vida em portés al Montmell i així poder viure durant deu anys (que es diuen ràpid!) envoltada de les seves muntanyes i la seva gent.
M’acomiado amb la motxilla ben plena de records i vivències on hi són ben presents els vostres petits tresors.
