Jaume, sé que estaràs buscant-me, i que ara que saps que estic morta et sentiràs culpable, però no ho vull que et sentis així.
Ara estic en una espècie de llitera d’hospital, i escric aquesta carta perquè sé qui són aquestes persones i el que fan a la gent. Si t’ho preguntes, he robat aquest paper i boli per poder-te escriure això.
Bé aquestes persones són del futur, aquí Jaume tot és molt diferent: les cases, els cotxes, el menjar, fins i tot les persones. El que els passa, és que hi ha una nova malaltia que afecta els òrgans vitals, i l’única cura és un trasplantament. Per aquest motiu venen a la nostra època per matar-nos i fer el trasplant i salvar a la seva població.
Jaume això és tot el que sé, cuidat molt t’estimo.
Petons la teva germana preferida
Aquesta carta ja fa un any que la vaig llegir, perquè ningú em va creure, tothom em prenia per un boig que havia perdut a la seva germana.
No puc fer res contra tot això que està passant. I cada cop hi ha més i més persones mortes, potser estic desvariant pels efectes de l’alcohol, però m’atreviria a dir que és el fi de l’espècie humana.
