El meu diari de confinament  aquests dies. Dilluns m’aixeco a esmorzar faig els deures, faig una hora de zumba ,vaig ballar, després com  segueixo fent el deures a partir 16:00 veig  la tele ,la novel·la Divinity fins a les 20:00. Em vaig a dutxar, després sopo, veig una mica la tele i me’n vaig a dormir. Així de dilluns a divendre.  A casa estem 3 persones: la meva mare el meu germà i jo. Quan  acabo els deures, com ja dit abans, ballo, estic amb mòbil, llegeixo, les meves novel·les ,les meves sèries i pelís a netflix etc. Els sentiments :poc estressada, tranquil·la, contenta, poc trista per la situació estem passat etc. A l’ambient a casa plau a vegades bé a vegades una mica  malament perquè estem atabalats perquè tenim ganes i de sortir i s’acabi això, ja però depèn de dia regular passant els dies com es pot. jo no he canviat el meu caràcter, és mateix que jo sàpiga. Sí ,tinc un germà, la convivència bé però vam discutir i la meva mare bé etc. Els dies ens trobem menys per veure la família i els amics. Trobo a faltar també sortir al carrer ,fer un volt etc. Valoro ara trobar a faltar la família, els amics, sortir a fer una passejada anar a compres, estar en família no sé qué mes i aquest és el meu diari.En tinc ganes d’ anar a  l’escola per veure els metres, amics tots  i en part no perquè vull estar a  la família,  visitaria , etc. Aquest és  el meu diari de confinament, les meves  setmanes i aquests  de dies  de quarantena .

Odalys 4t d’ESO

Això mai ens ha passat, no sabem què fem, com reaccionar ara mateix estic molt avorrit, el que més faig és jugar a la play, m’encanta, també he començat a veure sèries, pel·lícules noves, per passar el temps si et dic la veritat, tinc ganes de tornar, tinc més ganes de poder sortir al carrer que d’anar a l’escola, però també tinc ganes de veure-us a tots. 

El que sempre faig és quan em desperto fins que no faci deures no puc jugar a la play, per això sempre faig els deures per el matí, i així crec que guanyo temps per jugar a la play o fer altres coses.

Desde que va començar tot això no he trepitjat el carrer i tinc moltes ganes, de quedar amb els amics i tot això

Espero que ens veiem aviat, un petó.

IKER 4t d’ESO

Avui dissabte dia 4 d’abril fa vint-i-quatre dies que estem confinats, i tant els meus pares, com la meva germana i jo podem dir amb certesa que no tenim el virus.

Jo estic bé, faig els deures, descanso, faig exercici i sobretot estic fent coses que abans mai tenia temps suficient per fer com per exemple: dibuixar, cuinar, veure séries, tornar a llegir els meus llibres preferits o bé passar més temps amb la meva família.

Trobo a faltar moltíssimes coses, primer de tot poder abraçar a la meva família i amics, però també altres coses que abans eren insignificants, com la sensació de seure en una terrassa amb la meva mare i sentir l’escalfor del sol, el soroll de les onades del mar o inclòs haver de llevar-me aviat per anar a l’escola. 

Estic segura que ho superarem, perquè estem demostrant que aquí, a Espanya, no només hi ha bones platges i bon pernil sinó que també gent solidària, humil i amb un gran cor, disposats a lluitar contra tot el que ens vingui a sobre.

Estic orgullosa del meu país i de tots aquells que ens quedem a casa per salvar vides i que cada dia a les vuit sortim a aplaudir a sanitaris, caixers, escombraires i en definitiva a tots els herois que no porten capa però que dia a dia ens estan fent la vida més fàcil i estan salvant moltes vides.

És veritat que les coses sempre poden fer-se millor i que cometem errors, però des del meu punt de vista estic veien a molta gent bolcada en un sol objectiu, guanyar a la pandèmia i intentar no deixar a ningú enrere perquè aquestes setmanes hem hagut d’acomiadar-nos de molta gent, sobretot de persones grans, d’una generació que va haver de lluitar en la guerra civil, contra el franquisme o contra altres pandèmies i que ara estem deixant anar perquè la sanitat no dóna abast i considerem que la seva trajectòria ha arribat a la seva fi. Després de tot això és molt important que seguim units, que no ens relaxem i que seguim sent responsables perquè tot passa, i això segur que també passarà.

L’origen de tot això mai el sabrem, o potser sí, dintre de molts anys quan tot això només sigui un record i li hagi d’explicar als meus fills com de cop i volta la vida a la Terra ens va canviar per complet a tots, i que ens vam haver d’adaptar a noves condicions desconegudes per nosaltres.

I tant de bo en un futur poguem dir que després del coronavirus la societat individualista que ara coneixem va continuar cooperant i que vam aprendre moltíssim i ens vam fer molt és forts del que som.

     Paola Mesa 4t d’ESO

1-A casa som 4 persones més el gos.El meu pare, la meva mare, el meu germà, el meu gos i jo.

2-Després de fer els deures m’entretinc jugant a la consola o jugant amb el meu germà o jugar a les cartes amb el meu pare i mare.

3-Estic experimentant sentiments cap als meus pares perquè ara entenc perquè s’enfaden amb mi a vegades quan no em centro en el que he de fer.

4-L’ambient a casa és el normal que sempre estem, però el meu germà estic sentint que està canviant perquè a la que li dius alguna cosa ja s’enfada però jo penso que és normal perquè encara és petit.

5-Amb el meu germà la convivència per ara està bé però sempre cada dia hem d’estar enfadats l’un a l’altre. Amb meus pares la convivència és bona, sempre estem rient.

6-Trobo a faltar el poder sortir al carrer per estar amb els meus amics i sobretot estrany a la meva família, quan podem tots ens fem videotrucada.

7-Sí que valoraré algunes coses com per exemple als meus pares que cada dia es juguen la vida per anar a treballar al mercadona.

DAVID 4t d’ESO

El dijous 12 de març ens vans dir que estaríem 15 dies sense classe i pensava VACANCES, però ara que portem més dies ja no sembla tant divertit.

Els primers dies només jugava a l’ordinador o estava amb el mòbil, però ara ja tinc deures per entregar, classes virtuals i l’académia d’anglés també virtual. O sigui que quasi com abans, però sense sortir de cada.

Trobo a faltar els amics, el poder sortir a jugar a futbol, o anar al cine a veure una pel·lícula, ara tenia previst anar a una que farien aquest mes però que ha estat ajornat.

De moment no conec ningú que tingui el virus, pel que estic tranquil, però no m’agraden els número que donen cada dia de més infectats i morts, sembla que no  acabarà mai.

Però bé, estic bé, i a l’espera que tot se solucioni per poder tornar a la meva vida normal.

Oriol 4t d’ESO

30/3/20 21:00

Avui m’he aixecat a l’hora que acostumo a aixecar-me habitualment que és a les 9 del matí.Més tard m’he posat a fer els deures com faig siempre.Avui he fet unes activitats de trigonometria a l’assignatura de matemàtiques i un model per plàstica, aquest últim m’ha costat bastant de fer.Mentre feia això he estat escoltant música perquè no se m’ fessin  tan pesats.

Ja després de dinar he ajudat a la meva germana a fer els seus deures, de català, ja  que no entenia com fer una cosa i li he explicat.Més tard , quan he acabat d’ajudar a  la meva germana he decidit posar-me a jugar amb un amic a la consola, aquest moment ha sigut estrany ja que he jugat a un joc que no solia jugar, per no fer les mateixes activitats de manera contínua .Aquest vespre he vist un torneig  benèfic de Fifa, on jugaven jugadors professionals amb els seus equips.

1 /4/20  20:45

Avui m’he aixecat a   les 9 del matí.Ja després d’haver-me despertat m’he posat a esmorzar unes torrades amb xocolata.Més tard m’he aixecat a les 10 del matí m’he posat a fer una videotrucada   amb la professora d’anglès i alguns dels meus companys de classe .La professora ens ha preguntat com portem el confinament i hem repassat el que hem fet.Ja després he jugat amb la meva germana al parxís ja que no em venia de gust fer els deures. Ja després m’he posat a fer el dinar , perquè he après a fer un plat de patates braves, aquesta sensació ha sigut estranya, ja que m’he  sentit  orgullós perquè he fet jo el dinar.

Després de dinar he jugat amb un amic meu al Fifa,un joc que m’agrada molt jugar , on en hem  fet un partit on a vegades guanyava jo o vegades guanyava ell.

2/4/20 21:30

Avui m’he aixecat a  les 10:30 del matí, ja que ahir em vaig anar a dormir bastant tard.Ja després he fet els deures de plàstica, que en aquest cas era fer-me una foto amb el cartell a les mans,ja que avui no he volgut esmorzar.Aquesta tarda he fet una trucada amb un amic amb el qui  vaig a jugar a futbol quan no hi ha escola.Durant aquesta he tingut la sensació d’enyorança ,perquè he trobat a faltar el poder veure’ns per anar a jugar a futbol.Ja després de fer la trucada i recordar el que trobo a faltar aquest dies, que era poder estar amb els amics veient o jugant a futbol.

3/4/20 20:50

Avui m’ he aixecat més tard del que és habitual .Després m’he rentat la cara i m’he canviat ja que a la 10 del matí tenia una trucada amb la professora de biologia i economia, on hem explicat com faríem les coses a partir d’ara. Després de la videotrucada he enviat la feina a la professora d’economia que estat fent durant aquests dies perquè pugui corregir-los.Aquesta tarda he fet un altre videotrucada a les 18 amb la professora de matemàtiques, on ens han explicat com faríen les coses després de Setmana Santa.Després d’això he jugat amb la meva família a un joc de taula anomenat Rummikub.

4/4/20 22.00

Avui ha sigut un dia bastant pesat,ja que he hagut de fer correccions de textos que havia de passar a net, més gravar-me per un vídeo d’anglès . A la tarda he fet una trucada amb els meus amics, i hem tornat a enyorar el poder anar jugar a futbol o un altre esport, ja que és una cosa que fem molt sovint,cosa que ens va fer pensar en  tot el conflicte que ha passat actualment i com està actuant la gent del món.

5/4/20 19:30

Avui ha sigut un dia de reflexionar, ja que no tenia cap assignatura pendent d’entrega fins després de Setmana Santa , i he estat reflexionant com dur aquests dies, encara que he fet tots els deures, però crec que si em quadres: els horaris millor podria tenir millor rendiment alhora de fer les tasques. Però no tot ha sigut reflexionar , també  he tingut una part del dia per dedicar-la el oci, per això he decidit estar jugant gairebé tota la tarda al Fifa. Més tard he vist  Youtube pel mòbil, ja que feia temps que no entrava a l’aplicació de youtube.

Pau 4t d’ESO

Aquesta situació sobre el coronavirus ha anat de mal en pitjor.

Jo penso que si haguéssim fet des del principi unes mesures més estrictes com a Xina podríem haver millorat, perquè encara que posin multes jo conec a gent que segueixen sortint de casa.

Al principi de la quarantena pensava que sortiríem abans, però mentre que passaven els dies cada vegada m’agobiava més i necessito sortir. Alguns dies estic més contenta i altres dies no, i per matar el temps parlo amb els meus amics o fem challenges.

La meva mare coneix a persones que estan malalts i gent que ha mort del seu treball o del futbol del meu germà.

Jo crec que ens en sortirem quan passi molts mesos ja que cada dia pugen els morts i nosaltres estem en una zona on està molt afectat. I per què tot millori el govern hauria de donar tots els materials sanitaris per facilitar-ne l’acte

I per últim quan sortim de tot això ja et dic jo que aquesta experiència molts de nosaltres no l’oblidarem.

Fatoumata 4t d’ESO

Durant aquests dies de la quarantena ho estem passant molt malament tots, ja que la gent s’està preocupant molt sobre el que està passant i el que passarà. Em fan molta ràbia la gent que surt al carrer sense tenir cap motiu, però sí que comprenc la gent que pateix alguna malaltia i ha de sortir al carrer sí o sí. Cada vegada que encenc la televisió i veig les notícies em fa molta pena escoltar com cada dia va augmentant el nombre de víctimes de morts. Mai havia pensat que això passaria en la realitat. És una barbaritat el nombre de víctimes i d’infectats. Tant de bo que això s’acabi, sento molta pena perquè la majoria de les víctimes de morts són gent gran i la gent gran s’han sacrificat tota la seva vida per deixar-nos un bon futur per a nosaltres i ara s’estan morint per un maleït virus sempre demano a déu que si us plau pari això. Bé, després d’aquesta reflexió he arribat a la conclusió que hem de viure la vida en el present i mai dir ja ho faré demà, perquè mai saps el que et passarà i quan.

Cada dia que em desperto, trobo a faltar sortir al carrer, anar a l’institut, sortir amb els amics, anar de shopping, anar els caps de setmanes amb la família per fer barbacoa i moltes coses més i aquí m’he adonat de l’afortunada que sóc, de tenir tot el que vull. A vegades no valorem les coses més petites que ens dóna la vida fins que no les tenim. També m’he penadit de les vegades que em deien els meus amics de sortir i els hi deia que no perquè aquella tarda volia mirar una pel·lícula o sèrie de Netflix.

Quan acabo de fer els deures, em poso a estudiar, a mirar la televisió, mirar alguna sèrie o pel·lícula a Netflix, escoltar música, i moltes coses més, però ara penso… i com s’ho fa la gent que té pocs recursos o no arriba a fi de mes i té fills, per això sempre dic que som afortunats de tenir el que tenim i mai hem de queixar-nos de no tenir alguna cosa, només perquè estigui de moda.

Quasi cada dia em barallo amb el meu germà, ja que sempre el veig però crec que és una cosa normal de tots els germans, però a vegades fem esport junts i ens divertim molt. Crec que el costat positiu de la quarantena és estar amb la família i gaudir al màxim, com per exemple a casa meva el que fem és jugar a jocs de taula, mirar alguna pel·lícula tots junts, a vegades fem esport però ens fa una mica de mandra.

Espero que això s’acabi aviat perquè puguem tornar als nostres llocs, és a dir tornar a l’escola, a treballar, fer la nostra vida normal. Tots sabem que l’any 2020 quedarà marcat en les nostres vides, ja que no ha començat tan bé com esperàvem, esperem que any que ve sigui molt millor.

HAJAR 4t d’ESO

• Estimat diari: jo ja estic cansat d’estar a casa. Si tinc ganes de tornar a l’escola? Clar que en tinc ganes, tinc unes ganes que ningú ho sap perquè ara mateix estic valorant molt les explicacions de les professores i ara mateix jo no sé que sera de mi. No em puc permetre repetir ja que aixo seria una caiguda molt, molt baixa. Llavors estic fent tot el millor que puc des de casa per no penedir de tot l’esforç que no he fet. Si em barallo amb els germans pero sense arribar a les mans, petites discussions com sempre pero això anira millorant ja que encara ens queden molts dies junts. Quan m’avorreixo faig exercici o sino em poso a jugar a la consola, a la play quatre o sino ajudo a la mare, als meus germans, ajudo amb els deures ja que també els arriba deures. I aquest és el meu dia, dia, repetitivament.

Sounkarou 4t d’ESO

Día 30 de marzo

Estamos viviendo una época extraña, la verdad es que no se ni cómo ni cuándo acabará esto.  No podemos salir a la calle, estamos aislados, sólo podemos salir a comprar lo imprescindible y sólo el personal involucrado en la sanidad y la alimentación puede salir a trabajar, ya que cada día hay más personas afectadas y sólo en España hay  85.000 casos aproximados y 723.000 son las personas afectadas mundialmente por el nuevo virus: el coronavirus.

Esta pandemia ha afectado a más de 177 países y por supuesto nos afecta y me afecta a mí, porque como he dicho estamos aislados, estamos confinados hasta nueva orden.

Estos días son muy diferentes y es que todos somos novatos: adultos, niños, alumnos, profesores, sanitarios entre otros.  Supongo que cada uno lleva esto como puede, algunos días de frustración y aburrimiento y otros llenos de alegría, mil sentimientos nos invaden durante este confinamiento o menos, es mi caso.  Quizás porque estamos más que nunca en contacto con nuestra familia y, no todos nos entendemos a la primera.

Hoy es un día cualquiera, en un universo relativamente normal, normalmente a nuestra realidad, nos quitaríamos y nos prepararía temprano para ir a la escuela.  La rutina que teníamos, que yo tenía se me ha ido de las manos.

 La verdad es que yo vivo el día normal, nuevo horario, nueva rutina.  Me he levantado y he desayuno, como días anteriores hago un poco de ejercicio, ya que, como no podemos salir se debe mover un poco el cuerpo.  Hay un rato por los deberes, aunque a veces o mejor dicho: siempre, hacen un poco de pereza, pero todos o al menos yo, nos hacíamos al idea de que por más que no tengamos la rutina a la que estamos acostumbrados  , sabía que no estaríamos sin hacer nada, sin hacer deberes.

 Día 31 de marzo

Día x de Confinamiento, tengo el presentimiento que hoy será un buen día, estoy positiva y ni hoy, ni ninguno de los días anteriores he estado preocupada por la situación actual.  Sí que estoy un poco más sensible y angobiada, quizás por el entorno monótono de estos días y también para las personas que desgraciadamente están en riesgo de padecer la enfermedad o peor: que la están sufriendo.

La verdad es que esta mañana he hecho una maratón de series, de una serie la que sabía de su existencia, pero nunca me había animado a verla.  Es una serie de médicos y empecé a verla ya que a mí siempre me ha gustado el mundo de la medicina y en un futuro Sommer en dedicarme.  Y estos días me he puesto a investigar las diferentes maneras y el diferente caminos para poder conseguirlo.

Esta tarde hemos hecho una videollamada con mi familia.  Mis padres, mi hermana y yo hemos hablado con nuestras primas y primos, abuela y tíos, nos hemos puesto al día y me reído mucho.

Este día ha sido extraño, en el buen sentido.

 Día 1 de abril

Ha sido una noche mala, ha llovido y hace un día horrible.  Mi hermana y yo nos hemos peleado, siempre lo hacemos, ella tiene 11 años, nos llevamos de diferencia 3 años, tampoco es tanto, pero supongo que todos los hermanos se pelean y más si tenemos en cuenta que estamos en etapas diferentes: ella  todavía está en la infancia y yo pues, como dicen, a la edad más difícil: la adolescencia.

Después de hacer nuestros respectivos deberes hemos extraído recuerdos y nos hemos divertido jugando a juegos como la nintendo y la wii, la verdad es que he pasado un buen rato con ella.

He hecho una videollamada con mis amigas, las echo mucho de menos, me han ayudado muchísimo y me las quiero.  A veces siento que no encajo, no sólo con ellas, si no en mi casa, con mis padres.  Supongo que el estar confiados mujer que pensar.  Por una parte el estar confinado tampoco es tan malo, está bien, pero si que me gustaría ir al centro a merendar con la marta, Laia, la marina y el resto de las niñas, como hacemos algunos viernes.

Ha sido un día raro, un ambiente pesado, supongo que por la lluvia.

Día 2 de abril

La verdad es que estoy muy cansada, tengo sueño.  Sé que no debería decirlo porque es lo que hay, no se puede escoger el horario de las videollamadas para dar clases, es lo que hay.

Creo que me he acostumbrado a ello, podría estar así siempre.  Llevamos dos semanas confinados, dos semanas sin salir.

He cocinado. Ya había hecho una vez anteriormente galletas de chocolate y hoy lo he vuelto a hacer, ya que tenía antojo a aquello.

Estaba un poco agobiada, quería salir, no nos decidíamos sobre qué película ver, pero aunque nos ha costado, al final lo hemos decidido.  Hemos hecho palomitas y al principio la película, era aburrida, muy aburrida, pero no he dicho nada porque nos había costado mucho elegir una.  Al final ha estado bien, un poco extraña, imprevisible y desconcertante, nadie se esperaba aquel final, pero ha estado bien.

El día 7 retiran mi serie preferida, de amazon prime, no sé donde la volveré a ver ya que no está en ningún otro plataforma, no se que haré 🙁

Día 3 de abril

Estoy buscando aplicaciones y plataformas de internet para poder ver la serie, llevo unas horas buscando y no encuentro nada.

Me he levantado tarde, hoy no tengo videollamada por la mañana, así que he aprovechado para dormir un poco más.  A las 9:00 han estrenado la 4ta temporada de una nueva serie, creo que después la veremos todos en el sofá.  He estado toda la mañana haciendo deberes, ya estoy cansada, pero me pasa por no organizarme bien, como siempre me pasa.

Acabo de colgar la llamada de las 4:00, no he entendido mucho la verdad, pero haré los deberes como pueda y si no preguntaré.

 Las niñas nos hemos llamado y me hablado, nos hemos vuelto a poner al día, pero ninguno de nosotros teníamos nada interesante que contar.

Ya he encontrado la aplicación donde ver la serie, la verdad es que me he puesto muy contenta y después hemos visto 3 capítulos de la nueva temporada de la serie.

No sé cómo estoy hoy, realmente pienso que nadie distingue las emociones que siente durante estos días, ya que nadie sabe qué está pasando, ni qué pasará, sólo sé que todo el mundo lo vive como puede y que todo el mundo lo vivo de la mejor manera posible.

Lucia  3r d’ESO