EL MEU DIARI DE CONFINAMENT

admin23/04/20  

Aquesta setmana he fet més o menys el mateix tots els dies ja que no es pot sortir de casa. Em llevo a les 12:00 aproximadament.Estic mitja hora amb el mòbil, després faig una mica de deures, menjo, faig una mica més de deures o estic amb el mobil o faig una mica d’esport mentres que el meu germà fa les seves dues hores de play. Després jugo jo les dues hores, quan acabo sopem, després em dutxo i veiem Netflix al menjador. Alguns dies he fet videotrucada. El dilluns amb la meva tieta que estava a Nepal per ha pogut tornar i també vaig fer amb els meus avis. El dimarts després de la trucada d’anglès vaig fer trucada amb alguns de classe fins les 18:00. El dimecres també vaig fer trucada amb el meu pare que feia temps que no ens veiem.

I això és el que he fet en aquest confinament.

Íker Pérez      3r d’ESO

JOCS FLORALS AL SOL-IXENT

admin22/04/20  

Jocs Florals al Sol-Ixent

 Sabeu el que son els Jocs Florals? Bé, jo tampoc ho sabia ,però el fet d’haver estat tant de temps a casa confinada, m’ha fet que em passi les hores tancada a l’habitació, que si fent deures, estudiant,… 

Un d’aquest dies em vaig posar a fer deures de català, i quan vaig acabar-los els vaig marcar a la meva agenda. Al costat dels deures de català em vaig apuntar: “pensar text de Sant Jordi pels Jocs Florals”, i per un moment em va venir al cap: “quin deu ser el motiu pel qual se celebren els Jocs Florals a l’escola?” I com que sóc una persona que tot em crida l’atenció, ho vaig buscar per internet.

Els Jocs Florals són un certamen literari que es va crear a partir del segle XIX i s’associa amb la Renaixença, el naixement del catalanisme. A la ciutat de Barcelona es van fer per primera vegada el primer diumenge de maig de 1859 gràcies a les iniciatives d’Antoni de Bofarull i  Víctor Balaguer, amb el lema: Pàtria, Fe, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d’honor, que es lliurava a la millor poesia amorosa, l’Englantina d’Or a la millor poesia patriòtica i la Viola d’or i argent al millor poema religiós. El guanyador de tres premis era nomenat amb el títol de Mestre en Gai Saber. 

Tres persones molt importants amb el títol de Mestre en Gai Saber van ser:

L’any 2010 Elisabet Guimerà millor poesia patriòtica i millor filòloga en llengua catalana a l’escola Sol-Ixent, va guanyar el premi: l’Englantina d’Or. L’’any 2012, Maria Jesús Cervantes coneguda com a “Txus”, millor poesia amorosa i millor filòloga en llengua castellana a l’escola Sol-Ixent, va guanyar el premi: la Flor Natural. (A veure si algun dia els hi ensenya alguna de les seves poesies als seus alumnes…). I,  finalment,  l’any 2014 Ana Folch i Torres millor poema religiós i millor historiadora de l’escola Sol-Ixent va guanyar el premi: la Viola d’Or.

A més, hi havia altres premis extraordinaris, com la Copa Artística, a la millor composició en prosa, o d’altres patrocinats per institucions o particulars.

Ara ja sabeu perquè es fan els jocs florals a l’escola Sol-Ixent en honor a les nostres Mestres en Gai Saber de llengua catalana, llengua castellana  i història. Ara s’entén que tant a l’Elisabet com a la Txus els  agradi tant explicar als seus alumnes la part de literatura de cada tema i a l’Ana li apassioni fer-ho d’història.

He tingut la necessitat d’escriure aquest text pel fet de fer-vos reconèixer tot el que feu per tots nosaltres, no només a les professores de llengua i d’història sinó a tots i totes que formeu part de l’escola Sol-Ixent i que sigui per molts anys més!!!

 Estela Ruzafa 4t d’ESO

 

Querido diario

admin22/04/20  

Día 27/3, Viernes
Querido diario,
Hoy es el segundo viernes que me quedo en casa. Llevamos por lo menos dos semanas encerrados en este pequeño piso. Hoy, mis padres no han tenido que salir a buscar provisiones, así que los cuatro estamos juntos. Intenté avanzar el vídeo… Llegeix més»

DIARIO DE CUARENTENA

admin22/04/20  

LUNES 30

Hoy es lunes, pero no un lunes cualquiera, hoy hace 19 días que estamos en casa aislados. Toda mi familia estamos bien, tanto mis padres como mi hermana y yo, y eso es muy bueno, ya que el periodo de incubación ha acabado y no hay riesgo de que tengamos el virus.

Yo personalmente me siento muy bien, no madrugo, hago ejercicio en casa, estudio…pero es verdad que es inevitable no estar preocupada porque día a día la curva de fallecidos y contagiados va en aumento y aunque los medios dicen que nos estamos aproximando al pico, este parece estar cada vez más lejos.

MARTES 31

Hoy me he despertado especialmente sensible, con los sentimientos a flor de piel, todo me afecta y cualquier comentario me duele más de lo normal y lo mismo sucede con mis padres.

Supongo que es por llevar tantos días codo con codo y compartiendo nuestros miedos y nuestros pensamientos las veinticuatro horas del día.

Ya que aunque mis padres no lo demuestran tanto para no preocuparme, están muy asustados.

MIÉRCOLES 1

Últimamente me estoy dando cuenta de muchas cosas, y la más importante de todas es que creo que hasta ahora ninguno de nosotros nos habíamos dado cuenta de lo valioso que es el tiempo, un abrazo, comer en un restaurante o simplemente dar un paseo por tu ciudad.

Pero como todos sabemos, de los errores se aprende, así que no me cabe duda de que cuando todo esto acabe todos nosotros empezaremos una vida nueva, mucho más intensa y valorando aquello que hasta ahora habíamos dejado en segundo plano.

JUEVES 2

Hoy no es un día más, sino un día menos.

Las semanas van pasando y la verdad es que el tiempo se me está pasando muy rápido.

Y tengo una cosa clara, estoy orgullosa de mi país, no de los políticos, ni de nuestro gobierno, sino de la gente que lo formamos, de todas esas personas que cada día salimos a aplaudir a nuestros sanitarios, al ejército, a los reponedores y a toda esa gente que hace posible que España pueda parar esta pandemia.

VIERNES 3

Se acercan semanas duras, las más duras posiblemente desde la segunda guerra mundial. Y lo que más pena me da es que estamos dejando atrás a todos nuestros mayores, a una generación que ha luchado toda su vida y que gracias a ellos tenemos lo que tenemos hoy en día. No nos podemos rendir, no ahora, y aunque sea duro debemos seguir estando en casa, y no solo por nosotros sino por todos aquellos que están luchando por ganar la batalla contra el virus.

 

PAOLA MESA  4º ESO