Día 27/3, Viernes
Querido diario,
Hoy es el segundo viernes que me quedo en casa. Llevamos por lo menos dos semanas encerrados en este pequeño piso. Hoy, mis padres no han tenido que salir a buscar provisiones, así que los cuatro estamos juntos. Intenté avanzar el vídeo… Llegeix més»
LUNES 30
Hoy es lunes, pero no un lunes cualquiera, hoy hace 19 días que estamos en casa aislados. Toda mi familia estamos bien, tanto mis padres como mi hermana y yo, y eso es muy bueno, ya que el periodo de incubación ha acabado y no hay riesgo de que tengamos el virus.
Yo personalmente me siento muy bien, no madrugo, hago ejercicio en casa, estudio…pero es verdad que es inevitable no estar preocupada porque día a día la curva de fallecidos y contagiados va en aumento y aunque los medios dicen que nos estamos aproximando al pico, este parece estar cada vez más lejos.
MARTES 31
Hoy me he despertado especialmente sensible, con los sentimientos a flor de piel, todo me afecta y cualquier comentario me duele más de lo normal y lo mismo sucede con mis padres.
Supongo que es por llevar tantos días codo con codo y compartiendo nuestros miedos y nuestros pensamientos las veinticuatro horas del día.
Ya que aunque mis padres no lo demuestran tanto para no preocuparme, están muy asustados.
MIÉRCOLES 1
Últimamente me estoy dando cuenta de muchas cosas, y la más importante de todas es que creo que hasta ahora ninguno de nosotros nos habíamos dado cuenta de lo valioso que es el tiempo, un abrazo, comer en un restaurante o simplemente dar un paseo por tu ciudad.
Pero como todos sabemos, de los errores se aprende, así que no me cabe duda de que cuando todo esto acabe todos nosotros empezaremos una vida nueva, mucho más intensa y valorando aquello que hasta ahora habíamos dejado en segundo plano.
JUEVES 2
Hoy no es un día más, sino un día menos.
Las semanas van pasando y la verdad es que el tiempo se me está pasando muy rápido.
Y tengo una cosa clara, estoy orgullosa de mi país, no de los políticos, ni de nuestro gobierno, sino de la gente que lo formamos, de todas esas personas que cada día salimos a aplaudir a nuestros sanitarios, al ejército, a los reponedores y a toda esa gente que hace posible que España pueda parar esta pandemia.
VIERNES 3
Se acercan semanas duras, las más duras posiblemente desde la segunda guerra mundial. Y lo que más pena me da es que estamos dejando atrás a todos nuestros mayores, a una generación que ha luchado toda su vida y que gracias a ellos tenemos lo que tenemos hoy en día. No nos podemos rendir, no ahora, y aunque sea duro debemos seguir estando en casa, y no solo por nosotros sino por todos aquellos que están luchando por ganar la batalla contra el virus.
PAOLA MESA 4º ESO
Dia 30/3 Dilluns
Avui és el primer cop que faig un diari en Català. No sé què puc posar com a entrada.?
Crec que he començat bé la setmana, tots els membres de la família estan sans. Estem vius ?
Ara fora “tonteries”. Avui he fet la primera classe online, amb una aplicació anomenada “ZOOM”. Ha sigut una classe estranya però al mateix temps innovadora.
He tingut problemes amb el programa però finalment les he resolt. Hem fet una classe de socials amb l’Ana. Estic content de què tothom està bé. Crec que hem donat un pas endavant, obrint la porta que ens portarà a una nova manera d’educar als futurs alumnes.
Avui, el nombre d’infectats ha superat els 85.000, fins el ministre de Sanitat ha donat positiu. Si tot això és veritat, tot el govern espanyol està infectat per aquest virus. Si haguessin pres mesures estrictes al començament de tot, no hauríem arribat a aquest extrem. Recordo el primer dia que vaig portar la mascareta, era com un fet sorprenent per als companys, fins i tot vaig pensar que anava a provocar pànic, però sabia que ho havia fet bé. Si aquesta societat no hagués sigut tan ignorant, no hi hauria hagut tantes víctimes.
Però no podem canviar res del que passa, haurem d’assumir els errors i viure en el present.
Bona nit.
Dia 31/3 Dimarts
Avui ja són 95.000 els infectats. Això encara no ha arribat al màxim. Avui el pare ha sortit a comprar, gairebé tots els caminants porten mascareta, una novetat. La gent no tenia
por al principi, diuen que només era una grip petita, i ara què? No hem de ser tan ignorants.
Avui he avançat molt en el treball que estic fent a anglès, es tracta de gravar un vídeo que parla sobre les dones en el món del cine. L’he d’entregar el 6 d’abril i només vaig per la
meitat. Això de fer les feines a casa en comptes de fer-les a classe no m’agrada. És molt millor estudiar a l’escola perquè allà hi ha un ambient molt més adaptat per aprendre. A casa
no puc resoldre bé els dubtes. Amb el correu no puc comunicar-me el 100% bé amb els professors, i la majoria de les vegades tarden molt en contestar. Vull que això s’acabi ja.
Si no hagués existit aquest virus, nosaltres estaríem gaudint de les últimes classes del curs abans de la Setmana Santa. Però això ens ha tret la il·lusió.
Fins demà.
Dia 1/4 Dimecres
Avui la cosa va a pitjor, ja són 100.000 els infectats. Cerc que això no s’acabarà a principis de juny. Ja estic cansat d’estar a casa. Tinc masses projectes per fer i estic perdent la noció
del temps. He tingut una altra classe online, aquest cop amb la Mònica. Hem parlat sobre els deures que havia posat i també sobre el projecte de les dones. He vist una altra cop
els meus companys i m’alegro que estiguin bé.
Avui és el April Fool’s Day, traduït com al dia de les bromes literalment. He estat rumiant sobre la situació actual del món:
Si tot això hagués sigut mentida, una broma pesada, no hauríem tingut tantes pèrdues. Si tot això fos una broma que han fet a la humanitat, quantes persones no haurien de
sofrir? Què li passa a aquest 2020? És el pitjor anys per mi, de moment. Aquest any ha començat amb un munt de desgràcies, els incendis d’Austràlia, la grip d’EUA, les
tormentes de neu a Canadà, terratrèmols a Llatinoamerica, les plagues de llagostes a l’Àfrica, la tempesta de Glòria a Espanya… Què li passa al 2020??? Quan s’acabi tot això, vull
començar de nou aquest any, vull un món en què no hi hagi desgràcies, ni violència, un món en què els humans puguin conviure amb la natura sense destruir-la… Tant de bo sigui
d’aquesta manera!
Dia 2/4 Dijous
Avui no ha sigut gaire especial. No he tingut moltes novetats, només que ja hi ha més de 10.000 víctimes pel virus. He “acabat” el vídeo d’anglès, millor dit, la gran part del
projecte. Em falta posar la nostra conclusió sobre les discriminacions que pateixen les dones en el cine. En aquest projecte havien de buscar informació sobre com és la
situació de les dones en el cinema i hem trobat que pateixen desigualtats com tot arreu, no solament en els salaris, sinó també en el paper que tenen com actrius. Hem comentat que
només l’educació pot canviar aquesta societat, només podem transformar aquesta manera de ser amb el poder de l’educació. No hi ha cap manera més eficient que aquesta. Si tothom ensenya bé als fills, ells sabran què és el que necessiten fer realment. Si el món fós d’aquesta manera, no hi hauria tants conflictes.
Woman in the cinema world.mp4
http://Woman in the cinema world.mp4
Video
Dia 3/4 Divendres
Avui per fi he pogut descansar una miqueta. Aquest matí m’he concentrat a acabar tots els deures de socials, eren dos pàgines de feina. Després he tingut una classe online amb
l’Annabel d’Economia en què hem parlat sobre les feines que ens ha posat aquest dies i també sobre els plans que té l’Annabel per explicar el tema 7. M’he assabentat que molta
gent no havia fet la feina. Això no és correcte, ara que tenim temps per fer les feines a casa amb tota la calma, fent el mandra. Així va la societat.
Espanya ha igualat en nombres de contagiats amb Itàlia, un fet sorprenent per a mi. El virus a Itàlia ja va començar a expandir-se una o dues setmanes després que comencés a
Espanya. I ara Espanya ja gairebé la supera en nombre de contagiats. Això ens indica que les mesures preses encara no són prou estrictes. Encara veig gent xerrant al carrer, i molts
d’ells sense una protecció mínima. Per què encara no saben la catàstrofe que suposa el contagi per al virus? No tenen empatia? Si et contagies, no només corres el risc de perdre la vida, sinó
que també perillen els teus familiars. Jo no vull causar cap dany a ningú si tinc el virus. No sé què pensar.
Dia 4/4 Dissabte
Fa dies i dies que no surto al carrer. Estic ja cansat d’estar a casa. Però no puc fer-hi res. 
Avui ha sigut un dia de tristesa al país. Aquest 4 d’abril serà recordat per tots els xinesos. És més o menys la programació de la victória contra el virus, però no ens hem d’animar, avui és
el dia de commemoració per totes les víctimes del virus i també de tot el personal mèdic que ha lluitat en aquesta guerra. Ells sí que són els herois de veritat. Des d’avui, seran
recordats com els “àngels amb bata” (traducció literal). Com m’agradaria ser un d’ells. 
Mentres a la Xina estan commemorant, a Espanya la situació torna a empitjorar. El president ha anunciat la prórroga de l’estat de confinament. Crec que no serà l’últim que farà.
Aquest virus ja ha tret la vida de 60.000 persones en tot el món i encara no tenim vacuna per salvar els altres.
Recordo un challenge que havien fet fa molt de temps, es tracta de tancar-te en una habitació durant un mes sense sortir amb un llit, un mòbil amb cargador, internet i aliment
per un mes. En aquell moment pensava que era una tonteria però ara s’ha fet realitat. ?
Dia 5/4 Diumenge
Mala notícia, els avis d’un amic meu s’han contagiat pel coronavirus. El pitjor missatge per mi fins ara. Li he preguntat quin va ser l’últim cop que ell va veure els seus
familiars, i per sort no es van veure fa més de dos setmanes. LI he recomanat beure aigua calenta, alls i una medicament que va bé per als casos lleus que es pot comprar a la
farmàcia. Espero que es posin bé. Aquesta pandèmia és una tragèdia per la història de la humanitat. Ha trencat masses famílies i ha mort molta gent. Confio en els científics que
estan buscant un producte letal per al virus. Ells són la nostra esperança. Quan s’acabi tot això, crec que hi haurà un canvi profund per tota la societat, la situació mundial canviarà.
Avui per fi he pogut acabar tota la feina d’aquest dies.
Espero que tothom estigui bé. Cap membre de la família ha caigut.
Dia 6/4 Dilluns
Avui és l’aniversari del meu germà, que ja té 14 anys. Ha sigut un dia especial. Si no fos per la pandèmia, l’hauríem celebrat molt més.
Haguessin anat a sopar en un bon restaurant, desitjant que el meu germà s’apliqués més en els estudis i que tingui un bon any. Però no vam pensar que arribaria fins aquesta
situació. No he pogut regalar-li res més que felicitacions, no he pogut comprar res. Jo no sóc d’aquells que elaboren un regal extraordinari. M’agrada comprar alguna cosa simple
però que valgui la pena. Però no he pogut aquest any.
Ho celebrarem amb un sopar a casa suposadament gran. El que menjarem més en tots aquests dies. Mai vam pensar que arribarem a celebrar-lo d’aquesta manera. Al menys el meu
germà està content. Ha estat fent videotrucades amb els seus amics tot el dia. Es pot apreciar la seva felicitat en el rostre.
Ara que és Setmana Santa, l’utilitzaré per veure totes les pel·lícules que algun moment vaig voler veure. Per exemple, avui he vist l’últim de la saga de Star Wars, no ha estat gens
malament, però ja no té “l’essència” dels primers de la saga.
Avui, el nombre de contagiats ha superat els 130.000. Però els nombre d’infectats nous sembla començar a baixar. Potser ja arribarem el pic d’aquí uns dies. Esperança.
Dia 20/4 Dilluns
Fa molt que no escric, he decidit apuntar-hi sempre que hi hagi coses “importants”. Avui per exemple, m’he assabentat d’una tragèdia. Recordes l’amic que et vaig parlar abans?
Doncs avui m’ha arribat la notícia de la mort del seu avi per aquest virus. Feia dies que ell no em deia res sobre els estats del seus familiars. Avui, no sé perquè, li he preguntat sobre
els seus avis, i m’ha dit que ha mort. El nombre de contagiats ha superat dels 200.000 i no sembla que anirà a aturar-se, amb la tornada al lloc de treball i el nou decret que deixa
sortir el menors d’edat, això anirà a pitjor. Jo estic en contra d’això. No podem deixar sortir el nens quan la situació encara no està controlat del 100%. Sé que els nens no podran
suportar estar en casa però si els deixem sortir al carrer, això trencaria tot el que hem aconseguit fins ara.
Yile 4t d’ESO
Després de molts dies confinat a casa amb la meva família, he decidit començar un diari, per anar anotant el que faig així com el que sento a cada moment, em dóna la sensació que serà una situació difícil i enriquidora i que cada vegada que ho llegeixi, ben segur que m’emportaré més d’una emoció.
Avui dimarts he començat el dia llevant-me com sempre cap a quarts de 9, a casa m’obliguen aixecar aviat, perquè creuen que així aprofitaré bé el dia i podré fer deures, per mi és un conyazo, però molt molt en el fons sé que tenen raó. Així que …. Wake up Javi!!, em costa un munt però…. Salto del llit (literalment, tinc una llitera alta(ho anoto, perquè no sé si més endavant em canviaré de llit i ja no recordaré aquests moments de saltar cada matí), a esmorzar, em preparo un got de llet fresca amb cola-cao i en un bon grapat de cereals farcits de xocolata mmmmm m’encanten. Després ja em toca l’asseo personal, dents, cara, pentinar-me… Uffff un altre conyazo, si estic a casa no entenc perquè he de tindre tanta cura amb mi mateix, total, amb pijama tot el dia…
Bueno ara a estudiar… No tinc gens de ganes, només penso a veure alguns vídeos de YouTube, però ja sento al pare que diu que a estudiar o em quedaré sense mòbil. Així que “mans a l’obra”, estic acabant un dibuix que m’ha posat en Rubén, tres vegades l’he hagut de repetir, al final creuré que sóc Picasso i tot… com no tregui bona nota…… Bueno i segueixo fent deures fins a l’hora de dinar, mates, català…. Per fi, ja he acabat, ara em toca anar a dinar, a veure què haurà preparat la Zaida……
Ufff un altra vegada a rentar-me les dents, estic tot el dia igual , quin rotllo, dessitjo que passi tot això i que el dentista visiti per treure’m els punyeters ferros de la boca. Ara toca jugar una estona amb en Mateo, m’encanta, té cada tonteria…… que l’hi compri uns ninos del Barça jajajjaja, que no sap que no podem comprar…. Així que… hem acabat jugant a futbol, serà un bon jugador, almenys ho intentaré.
Avui m’ha tocat classe d’anglès amb l’Albert d’Inlingua, ha estat way, ha sigut una classe diferent, speaking a full!!
Després m’he anat a dutxar i a sopar… Mmmm pizza, que way, confinat i sopant de meravella entre setmana.
Ara acabo d’escriure aquest mini diari i m’emporto molt bones sensacions, ja que no m’havia plantejat mai fer-ho, però és una manera de recordar-me de tot el que faig així com reviure sentiments i tinc molt clar una cosa, tinc ganes de què tothom faci cas i poder fer una vida normal, sortir al carrer, prendre l’aire, anar a comprar, estar amb els meus amics…. Estic gaudint de la família però també necessito altres coses…
Continuaré…
Javi urrea 4t d’ESO
-Jo personalment penso que tot això s’anirà allargant de mica en mica, perquè per precaució crec que el confinament s’hauria d’allargar fins acabar completament amb el virus, i tots aquest dies que hem estat tancats a casa no hauran servit de molt, perquè quan sortim de casa estarem preparats amb guants i mascaretes, i clar que el nombre de contagis no serà el mateix, però sí que hi haurà una pujada en el gràfic de contagiats.Jo sí que estic una mica angoixat, per por que els meus avis agafin el Covid-19, perquè són persones, que com surt a la tele, són més febles a l’hora de lluitar contra el virus
-No, per sort no conec a cap malalt. Sí que ens en sortirem, però penso que encara hem d’aguantar l’Estat d’Alarma per poder tenir controlat el virus, i no contagiar a ningú més.
Això provocarà una baixada molt important en l’economia de tot el món. I per mirar-ho positivament, crec que sortirem de casa sent millors persones.
R.T.M 4t d’ESO
Aquest confinament del coronavirus és dur, perquè no es pot sortir al carrer, jo casi cada dia gairebé cada dia sortia per anar a fer un volt amb els amics per això esta sent tant dur perquè no estic acostumat a estar a casa tancat. En aquests moment m’agradaria tenir un gos així podria sortir al carrer. Mentre estic a casa tancat el que faig és els deures,estudiar , jugar a la consola i mirar la tele. No tinc germans però això almenys estic tranquil però estic molt avorrit ja que estic cansat de descansar tant. M’agradaria que tot això s’acabés per poder sortir al carrer i estar amb els amics.
Ilya 4t d’ESO
Estimat diari els dies van passant i m’avorreixo bastant… No se que fer-ne la veritat. He fet de tot la meva rutina és aixecar-me a la tarda sobre les cinc o sis de la tarda menjo, estic amb el mòbil i després fer- ne una mica de deures, quan acabo vaig cap a la dutxa després com es de nit faig trucada i no dormo fins les nou de la matinada el meu horari es horrible la veritat i a sobre el ambient de casa no m’agrada gens no suporto ni el meu germà ni a la mare estic quasi sempre discutint… Anyoro molt als meus amics i sortir de festa també!! No he sortit gens al carrer i estic agobiada . Ajudo a casa però em costa i per això també discuteixo molt amb la mare. Però no tot es dolent perquè a vegades parlo amb l’àvia també per Watssapp ja ja no tot es dolent i a vegades veig pel·lícules de la meva infància! I això està bastant bé espero que tot això acabi d’una vengada.
Dúnia 4t d’ESO
Del 30 de març al 3 d’abril
Dilluns 30
El primer que he fet en llevar-me ha sigut esmorzar i rentar-me perquè a les 9 teníem una classe online. Quan he acabat la classe el primer que he fet ha sigut avançar deures i mirar si ni havien posat més. Després d’acabar els deures cada matí faig exercici i entreno una mica, ja que ara m’han comprat un sac de boxa a l’acabar me’n vaig a la dutxa i quan surto faig videotrucada amb la meva àvia que la trobo molt a faltar i així quan ens veu a la meva germana i a mi es posa molt contenta, i ja fins a la tarda que no faig molta cosa avui el que he fet ha sigut primer jugar a la play amb els amics de la classe i després fer videotrucada amb ells.
Dimarts 31
Avui a casa només som tres perquè la meva germana treballa com cada matí m’he llevat,m’he rentat i m’he vestit, perquè encara que estigui tot el dia a casa em vesteixo i em pentino per sentir-me millor. Després m’he posat a fer els deures i m’he atabalat bastant, ja que em costa molt organitzar-me i m’he deixat moltes coses per l’últim dia. La part “bona” és que a casa meva hi ha molt bon ambient, ja que intentem no barallar-nos perquè hem d’estar molts dies a casa sense sortir i és molt millor que estiguem el millor possible, i sí que és veritat que estic notant bastants canvis en el meu caràcter un d’ells és que estic tenint molta paciència per intentar portar el confinament el millor possible. Com sempre a l’acabar els deures m’he posat a entrenar una mica i a l’acabar m’he dutxat i m’he passat la tarda sencera mirant Netflix.
Dimecres 1
Avui m’he llevat i com cada dia he fet el mateix rentar-me,etc… després a les 10 teníem una classe online d’anglès amb la Mònica i a l’acabar-la m’he posat a fer deures. A la tarda m’he posat a cuinar i he fet crusans. La convivència amb la meva germana no va del tot malament ja que com que treballa no està molt a casa, però el dia que li toca descans costa més perquè jo vaig a molestar-la ella ve a mi i tot això sempre acaba amb una baralla. Amb els meus pares la convivència sí que va bastant bé. Com cada dia a les 20h surto a la finestra a aplaudir, però avui ha sigut una mica diferent perquè ha passat l’ambulància pel meu carrer saludant.
Dijous 2
Com cada dia he fet el mateix que tots els matins,però avui sí que m’he començat a atabalar una mica perquè fa molt que no surto al carrer. Però després per la tarda m’he animat bastant i he estat fent tonteries amb la meva germana com posar-me les coses de la neu i posar a la tele un paisatge nevat o com que estava a la platja i més coses així.
Divendres 3
El primer que he fet només llevar-me ha sigut posar-me “La casa de papel” ja que avui la estrenen però només fins les 10 perquè teníem una videotrucada amb l’Annabel, però quan ens hem unit també estava la Roser, la Txus i la Marta. A l’acabar m’he tornat a posar a mirar la sèrie durant tot el dia. Aquí ha sigut quan m’he posat a pensar que aquests dies estic trobant a faltar moltes coses com per exemple veure a les meves àvies, amics,companys de classe, als professors, sortir al carrer i sobretot fer vida normal. Tinc moltes ganes de tornar a l’escola i a la normalitat.
Carla 4t d’ESO
Hola diari, explicaré una mica la meva quarantena. Doncs res, que m’estresso moltíssim estar tancada tots els dies però puc sortir a passejar a la gossa encara que no gaire temps. Per matar l’avorriment veig Netflix, o em poso a dibuixar ja que és el que m’apassiona. Trobo a faltar anar a l’escola perquè allà podia veure a les meves amigues cada dia i també perquè no m’agrada estudiar tota l’estona en classroom / drive, m’agrada més que m’ho expliquin cara cara i l’organització de deures és pitjor perquè ara tinc que preguntar si li ha arribat els deures. Últimament menjo molt per l’ansietat de només poder sortir un cop al dia i només 10 minuts per passejar la gossa, i també perquè tinc a la meva mare tot el dia i no para de queixar-se tota l’estona. Espero que això acabi ja i poder quedar amb les amigues i anar a l’escola i treure el graduat escolar.
Maria P 4t d’ESO
Comentaris recents