Les Xocolateres, els xocolaters i els unicorns hem acabat les sessions programades d’un projecte relacionat amb l’obra de Joan Miró que s’engloba dins el Projecte Gresol. Volíem vincular el treball de les emocions que fem a l’escola, amb l’obra de l’artista: la seva forma de pintar i expressar a través dels colors i el seu traç, fixant-nos en les línies i les taques i en allò que Miró volia transmetre a través d’elles.

En una primera sessió vam rebre la visita de dues educadores de la Fundació Miró, la Noemí i la Mercè, amb qui vam descobrir quatre quadres de l’artista. Cada un d’ells acompanyat d’una caixa amb materials per treballar una emoció diferent.

La Noemí i la Mercè ens van explicar com Miró expressava les seves emocions a través dels seus traços (típicament mironians), principalment la línia, el punt i la taca. Vam poder observar a partir de les seves obres, com les línies representaven abraçades, amb el poder màgic d’escalfar-nos i fer-nos sentir bé i vam utilitzar cordes que hi havia dins una de les caixes per dibuixar-les a terra. A continuació, vam poder veure com els punts representaven petons i en vam crear entre tots i totes de ben tendres i dolços, fets amb boletes de paper de seda. També ens van regalar llàgrimes fetes amb feltre, per poder-nos sentir acompanyats en el moment de l’enyorança, la tristor, així com endinsar-nos a altres emocions que Miró volia compartir a través de les seves obres.

Va arribar la segona sessió i amb ella la sortida a la Fundació Miró. Vam poder gaudir d’una visita guiada amb la Noemí i la Mercè, on ens vam quedar meravellats de tot el món que l’artista va crear. I on també vam descobrir com eren de grans de veritat els quadres que ens havien ensenyat a l’escola! I allà mateix, al taller de la Fundació, vam acabar la visita de la millor manera possible, experimentant directament com autèntics artistes per crear entre tots i totes, el nostre propi quadre!!

Un gran paper d’embalar amb pintura de colors i diferents elements que Miró havia utilitzat per pintar en les seves obres, ens estava esperant! I això sí que va ser com una festa: tots i totes pintant amb pinzells, raspalls, pilotes, pinta de cabell, esponges, gots, escorredors… Sense limitacions, omplint els vint metres de llenç blanc amb els colors groc, verd, vermell, blanc i negre. I, en acabat, un últim retoc espargint-hi pintura de color blau. Ens vam convertir en autèntics artistes per una bona estona!

Aquest dimarts vam tenir l’última sessió amb la Noemí i la Mercè, que van venir a l’escola per proposar-nos una nova activitat, aquesta vegada per seguir completant els nostres grans murals. Va ser una estona accidentada perquè el vent no va voler que ens quedéssim al pati a fer-la i vam haver de canviar d’espai. L’aula de psicomotricitat va ser el lloc on ens vam haver de col·locar per continuar gaudint tots plegats d’aquesta experiència tan vivencial.
I allà, instal·lats, tot va començar a fluir… Es van explicar contes que ens agradaven molt: “De quin color són els petons” i “La màquina de les abraçades”. Contes que ja coneixíem i havíem treballat i molt adients amb el propòsit de l’activitat. Vam dibuixar la silueta de les nostres mans a sobre el mural i vam enganxar petons de seda mentre s’anaven dedicant personalment, a companys, companyes i familiars.
I punt i seguit, perquè com ja va dir el mateix Joan Miró en un moment de la seva vida: Treballo com un jardiner, com un vinyater (…). Les coses segueixen el seu curs natural. Creixen, maduren (…) També en el meu esperit. I per això treballo en moltíssimes coses alhora.

O sigui que, segur, que se’ns ocorren mil coses per continuar el projecte amb els recursos que la Mercè i la Noemí ens han deixat a les classes… idees per seguir expressant les nostres emocions i sensacions a partir dels colors i els traços fins a finals de curs! Gràcies!

I és que cada vegada ens agrada més expressar-nos a través dels nostres dibuixos i pintures i ja comencem a sentir-nos com a petits Miró en potència.

*Aquí teniu els enllaços a les fotografies!

P4A

P4B