Com ja sabeu, el que havia estat alumne nostre en Biel Corral, fa una setmana ens va deixar a causa d’un malaurat accident. Fins fa pocs anys en Biel corria per aquests passadissos que l’han vist créixer, riure, estudiar i algun cop fins i tot plorar. Tots estem molt tristos per la pèrdua però alhora contents per haver pogut compartir amb ell aquests nou anys a l’escola.
Sempre recordarem el seu somriure, l’alegria, els seus ulls amatents, aquella mirada picarona que tan ens agradava…
En Biel ens ha deixat un gran buit que de ben segur s’anirà omplint amb el seu record. Que les llàgrimes que hem vessat trobin consol i ens ajudin a suportar el dolor tan gran que tots sentim.
Com a companys, mestres, monitors i pares hem volgut fer aquest petit homenatge al Biel perquè va formar part de les nostres vides i l’hem estimat i compartit amb ell molts moments i estigui on estigui volem que li arribi el nostre amor.
I ara us vull llegir un poema d’en Miquel Martí i Pol que ho diu tot:
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
