Dilluns passat vam fer una excursió al Pont de l’Afrau. Després, cadascú va escriure un text que podia ser de qualsevol tipologia, només hi havia una condició: el títol era El pont de l’Afrau.
A partir d’aquí calia fer volar la imaginació, la memòria i les ganes d’escriure.
Us deixem un tastet dels textos:
EL PONT DE L’AFRAU
Segons la llegenda, a finals de l’Edat Moderna, aproximadament l’any 1777 (segle XVIII), el bisbe de Solsona, Lasala, va veure que a Solsona no hi havia prou aigua per a tothom, ni tan sols per a què els animals poguessin beure, ni per regar plantes, ni horts… Al cap d’uns dies de pensar, va tenir una idea: a Lladurs hi havia molta aigua, i a més a més ell era el propietari d’aquelles terres, però, és clar, en aquells anys no hi havia res amb què es pogués transportar tanta quantitat d’aigua, així que va decidir que faria un pont que baixés de Lladurs fins a Solsona, creuant la rasa de Cirera i arribant fins al riu Negre. Des d’allí, l’aigua que no s’utilitzés seguiria el seu camí cap al Cardaner, després fins el Llobregat i per últim desembocaria a la mar Mediterrània, molt a prop de Barcelona.
Per tal que l’aigua pogués anar a parar a Solsona es va haver de construir aquest aqüeducte i, un cop acabat, es va poder transportar l’aigua de Lladurs fins a Solsona.
Aquestes són les dades del pont de l’Afrau: d’alçada fa uns 35 m, d’amplada fa uns 1,5 m i la llargada del pont és d’uns 15 m aproximadament.
Ara us explicaré que es diu així perquè és un pont que creua una frau: són dues muntanyes amb un riu que hi passa pel mig, i precisament aquesta formació rep el nom d’afrau. (Núria)
L’antiga conducció d’aigües de la Mare de la Font (el pont dels Frares) va ser construïda el segle Xlll – XlV. No hi havia suficient aigua i el pont s’havia fet vell. El Bisbe Lassala va donar aigua de la Font de Lladurs, que li pertanyia, aleshores (entre el 1776 i el 1779) es va fer una obra admirable, a base de canals de pedra i aqüeductes, entre els quals el de la Frau. Anomenat així pel lloc on està situat, consta de sis arcades; la central d’uns 35 metres d’alçada i uns 14 metres de llum, tot fet amb pedra i d’1,60 metres d’ample a dalt. (Andrea)
Ahir va ser un dia molt bonic però molt cansat perquè vam anar d’excursió al Pont de l’Afrau i vam caminar molt.
Vam sortir de l’escola a les 9 del matí i vam començar a caminar sense parar.
Vam esmorzar quan estàvem a punt d’arribar al Pont de l’Afrau.
Quan vaig veure el Pont no em va semblar gaire gran perquè hi ha coses més grans i perilloses.
Crec que si posessin unes baranes al costat aniria millor i magradaria més, perquè sense baranes es perillós.
Tornant vam dinar a la Mare de la Font i vam jugar una mica.
L’excursió va ser “xula” però molt llarga. (Ruth)
El dilluns 1 de març, vam anar d’excursió al Pont de la Frau. Al ser una sortida de tot el dia, vam haver de portar esmorzar i dinar. Va ser una sortida en què estàvem envoltats de natura. Vam anar caminant des de l’escola fins al Pont de la Frau. Després vam anar fins a la Mare de la Font on vam dinar i jugar per allà.
Va ser una sortida que vam fer amb els de cinquè A, B i C junts. El grup A i C, ens vam perdre perquè anàvem molt separats del grup B, però al final ens vam trobar. Durant l’excursió els mestres ens feien fotos amb les vistes. (Bernat)
El pont de l’Afrau té moltes històries, reals i inventades, però jo, la periodista Sira Pisa Cardona, us explicarà la famosa història del pont de l’Afrau. Fa uns quants anys els arqueòlegs van descobrir que: el bisbe Lasala va fer aquest meravellós pont, però no és un pont, és un aqüeducte!!! El pont fa 15 o 16 m de longitud, d’altura 35 o 36 m i d’amplada 1,25 cm. El pont de l’Afrau es diu així perquè una afrau significa que dues muntanyes molt properes són separades per un riu, un torrent i/o una ribera. La que passa per allà es diu el torrent de Cirera, Una dada curiosa és: les cosines de la meva mare viuen allà. Després, el torrent de Cirera es creua amb un altre riu, el riu Negre, darrere de correus, més endavant, a Cardona, s’uneix al riu Cardener, i finalment, a Manresa, al riu Llobregat, que desemboca a prop de Barcelona, al mar Mediterrani.
Descripció: El pont de l’Afrau podríem dir que és un pont semblant al de Tàrraco, però no té tants arcs.
Història: Fa molts i molts anys, a Solsona, no hi havia prou aigua, a mesura que les empreses van anar creixent, llavors sí que necessitaven aigua. El bisbe Lasala, que era un bon arquitecte, va descobrir que a una de les dues muntanyes del pont de l’Afrau, només si es busca bé, es poden trobar unes misterioses fonts. Allà hi havia molta aigua i per això el bisbe va decidir fer un aqüeducte. Ara ja no es fa servir però abans els servia de molta ajuda.
I fins aquí les notícies del dia 8 de març de 2021 (Sira)
Hi havia una vegada una nena que es deia Lisa, la seva família era molt aventurera i els agradava anar a caminar y fer excursions, en canvi a ella no li agradava gens ja que per a ella era molt cansat. Un dia els seus pares van decidir anar al pont de l’Afrau. Ella va dir que no ja que va mirar algunes fotos i va veure que hi havia moltes pujades, el seu germà li va dir demanar que hi anés ja que seria molt divertit, així que finalment va acceptar. Quan va arribar el dia de l’excursió van fer moltes pujades fins arribar al pont, però en arribar-hi va veure que tot era molt bonic i que l’esforç havia valgut la pena. Des d’aquell dia sempre va voler anar d’excursió amb la seva família, i fins i tot va escriure un text explicant aquella aventura que mai no oblidarà. (Bianca)
Hi havia una vegada una nena que vivia en una ciutat molt petitona. A ella li agradava molt el bosc, un dels llocs preferits era el pont de l’Afrau, un pont que mesurava 35 metres d’altura i d’amplada 1 metre i mig. No era el seu lloc preferit perquè hi havia molts plàstics i molta contaminació a la vora del rierol. Ella va decidir que això s’havia de solucionar, va reunir molta més gent per recollir tots els plàstics possibles i va enganxar fulls per demanar col·laboració. Algunes persones li feien cas, d’altres no, però tot i això ella va seguir endavant. La gent que no li feia cas li donava moltes més forces per seguir ajudant el planeta, ella era una nena molt petitona però era intel·ligent i sabia com planificar les coses. Va decidir que encara necessitava més gent, així que tota la classe de la seva escola es va unir i van anar al pont de l’Afrau a agafar tot el plàstic que anaven trobant, però ella no s’ho podia creure! hi havia molts més plàstics del que es podia imaginar, i això que amb els companys van estar recollint moltes hores, fins i tot es va fer de nit!
Quan va arribar a casa, els pares van veure l’esforç que estava fent i evidentment la van recolzar, fins i tot li van donar una idea: podia anar a l’escola i explicar tot el que estava passant als boscos de la ciutat. I així ho va fer, es va preparar un discurs i per fi va arribar el dia de pronunciar-lo. Tota l’escola es va unir per netejar el bosc i la veritat és que va funcionar! Cada vegada el bosc estava més net, fins i tot es va penjar un vídeo a la web sobre la contaminació i a molta gent li va agradar, cada cop més i més gent de la ciutat els va ajudar en la seva iniciativa. També es van sensibilitzar i, cada cop més, la gent va començar a tirar els plàstics i les deixalles a les deixalles corresponents, de manera que de seguida, la ciutat i els seus boscos van quedar ben nets.
Tant va ser així que van passar a ser una de les localitats més netes de totes les que existeixen i fins i tot van rebre un premi per ser la ciutat més neta. I tot gràcies a aquella nena que va fer obrir els ulls a tothom. (Inasse)
Hi havia una vegada un noi alt, simpàtic, pèl roig, ulls blaus que feia una exploració pel Solsones, perquè en aquells moment no se’l coneixia.
Ell portava dos cavalls que tivaven una carrosseria.
El primer dia va anar molt bé: van descobrir la Mare de la Font, la Font de la Mina i la Font del Corb.
Els segon dia va ser interessant, va descobrir unes muntanyes bastant grans: Sant Bartomeu i el Port del Comte. El segon dia va acabar cansat d’estar tanta estona en un carro.
Només sortia per fer les necessitats bàsiques.
El tercer dia va anar per unes muntanyes molt humides. Ja n’havia investigat una a fons i volia anar a la del costat, però havia de passar per a un pont llarg i estret, ho va provar però no hi passava.
Va estar una hora pensant. Se li va acudir de reformar el pont amb fustes i fer-lo més gran… Però s’hi estaria massa estona. Fins que al final se li va acudir una idea molt boja i arriscada. Com que la muntanya feia pendent i molta, la podria aprofitar per agafar impuls des de dalt i fer una gran rampa per saltar tot el pont. Era l’únic que se li acudia.
És va posar mans a l’obra. Primer va escollir els troncs més gruixuts i amb unes eines ben afilades aniria afinant les fustes perquè es pogués passar per sobre.
Tot aquest treball li va costar cinc hores ben bones.
Quan ja ho tenia tot preparat va passar a la següent fase que era comprovar que funcionaria, que també això li va costar una hora. A ell li costava decidir-se perquè li feia molta por. Però també sabia que seria l’home més famós i victoriós del món.
Va pujar a la carrosseria i els cavalls els va apartar perquè després passessin caminant ells d’un en d’un.
Des de dalt del cim va començar a agafar molta embranzida i va fer un salt gegant.
Es va quedar parat, sorprès: sabia que ho havia aconseguit, que podria seguir explorant i que havia descobert el Pont de l’Afrau. (Xavi)
