Cada dia milions de litres d’aigua s’evaporen, pugen troposfera amunt fins que es refreden formant gotetes i fan créixer els núvols que ens duran les pluges del mes de maig. Si jaiem sobre l’herba i els contemplem, veurem com van desfilant pel damunt dels nostres caps empesos pel vent, com si el cel ens volgués explicar un conte sense paraules: hi havia una vegada un esquirol que vivia dins d’un submarí…i van desfilant núvols de mil formes i cent colors per fer-nos volar la imaginació. N’hi ha de molsuts i blancs com cotó fluix, d’altres prims que s’estenen com un tel de llet, alguns de grisos gegantins que llencen llamps, d’altres teixeixen nuvolades de boletes menudes, i també hi ha els dels capvespres de cel rogenc, que són fets de cotó de sucre per desitjar-nos uns dolços somnis. Aquesta primavera mira cap al cel i segur que en descobriràs molts més!
