Un dia, mentre estàvem fent classe, va sorgir el tema de com es formaven els pollets. Es va despertar molt interès pel tema, així que vam decidir demanar al Camp d’aprenentatge del Bages una incubadora i uns quants ous fecundats per tal de poder incubar els ous a la classe.
Quan vam tenir la incubadora a la classe, la vam endollar i la vam posar a una temperatura de 37,7 ºC. Vam haver d’esperar al dia següent per poder posar els ous dins la incubadora.
Cada dia, un nen o nena era l’encarregat de comprovar si hi havia aigua al fons de la incubadora i si la temperatura que marcava el termòmetre era de 100 ºF (37,7 ºC).
A partir del vuitè dia, ja podíem mirar si els ous estaven fecundats. Aquell mateix dia, vam agafar els ous i vam anar a una habitació fosca, sense llum. Amb l’ajuda d’un lot agafàvem els ous i col·locàvem el lot just darrera de l’ou, havíem d’observar si veiem alguna taca o si es veien algunes línies que representaven els vasos sanguinis. Després d’observar-los atentament, vam veure que dels 10 ous, 9 estàvem segurs que estaven fecundats, però un no ho vam veure clar. Així que vam decidir esperar uns dies més per tornar-ho a mirar.
Passats uns dies, vam tornar a realitzar la mateixa comprovació amb l’ou que no estàvem segurs, i vam poder observar que també es veia una taca. Per tant, tots els ous estaven fecundats i si tot anava bé tindríem molts pollets!
Els ous de gallina s’han d’incubar durant 21 dies i necessiten que es vagin voltejant per tal d’evitar que puguin quedar enganxats a la closca. Nosaltres, però, no vam necessitar anar girant els ous, ja que la incubadora que ens van deixar tenia una reixa que voltejada automàticament els ous.
Seguint les indicacions del Camp d’aprenentatge, el divuitè dia, tres dies abans de l’eclosió, vam desendollar l’endoll de volteig, per tal que els ous ja no giressin més i vam baixar uns graus la temperatura de la incubadora. El dinovè dia, a la tarda, ja vam començar a sentir piular alguns pollets, i estàvem molt emocionats!
Al dia següent, el vintè dia, quan vam arribar a l’escola vam trobar que tres pollets ja estaven fora de l’ou. No ens ho podíem creure!
A mesura que passaven les hores al matí, van anar naixent els altres pollets. Els pollets neixen molt humits i dèbils, però amb molt poca estona comencen a espavilar-se i fins i tot a posar-se drets i caminar. Per això, quan naixien els deixàvem una estona dins de la incubadora perquè acabessin d’assecar-se i perquè tinguessin una mica més de força abans de canviar-los a la caixa que els havíem preparat. Aquesta caixa estava preparada amb bombeta perquè tinguessin escalfor, serradures a sota de tot, aigua i gra de blat de moro mòlt, perquè poguessin beure i menjar.
Aquell mateix dia, a l’hora de plegar, tan sols quedava un pollet per sortir. Com era divendres i no volíem que es quedessin sols tot el cap de setmana, la Maria va emportar-se els pollets a casa i la incubadora esperant que nasqués el pollet que faltava. Aquella tarda, al sortir de l’escola, va néixer l’últim pollet.
Ara els pollets, ja estan molt grans, han canviat el color de les seves plomes, i tot i que hem buscat informació sobre com diferenciar si els pollets seran galls o gallines, encara no ho hem sabut veure amb seguretat, però si hem començat a fer les nostres apostes.
Després de gairebé quatre setmanes junts, ens hem d’acomiadar d’ells, necessiten més espai per moure’s i a partir d’ara estaran a un galliner.
Ha estat una experiència única! Ens ha encantat!
Alumnes de 5è
