Avui, darrer dia d’aquest curs tant diferent que hem tingut, hem acomiadat a la colla de sisè! Els hem preparat una escape room amb la que s’ho han passat d’allò més bé i amb la qual han aconseguit una clau que és la que els ha obert la porta de l’aula per poder sortir i anar a l’institut però amb la que podran tornar a l’escola sempre que vulguin!

El virus ens ha robat l’acte, la festa, aquell moment emotiu que cada any tots tant esperem, i especialment vosaltres, la colla de sisè, somriures, nervis, llàgrimes que s’encomanen (avui també n’hi ha hagut) i abraçades, però el que de ben segur que no ens pendrà serà tot el que hem viscut junts!

Com diu en Jaume Cela, res acaba del tot i en tot hi ha un nou començament, passat, present i futur s’uneixen misteriosament quan vivim una emoció intensa com hem viscut aquest matí. Us volem dir que durant aquest temps encara hem percebut amb més força que poca cosa som si no som amb els altres, que hem trobat a faltar poder-vos fer una carícia o una abraçada, asseure’ns al vostre costat, compartir complicitats d’aquelles que costa establir a través d’una pantalla, veure com avancem amb més seguretat i confiança al costat dels companys/es de classe, com tenim cura dels infants més petits de l’escola i juguem amb ells, com ens refugiem a l’espatlla d’un amic quan estem tristos o tenim ganes de plorar… per sort no ens ha faltat l’escalf de la família i les estonetes que hem compartit junts. Som, sobretot, el que anem construint amb els altres.

Ens cal ser autònoms per dissenyar i defensar el nostre projecte de vida però en aquest projecte hem de tenir present que no estem sols, que vivim i convivim. Us encoratgem i animem a què sigueu curiosos, que qüestioneu i us feu preguntes, que busqueu la saviesa i, sobretot, la bondat. Que no sigueu desagradables, crítics sí, però que sempre expresseu les vostres opinions sense faltar el respecte a aquelles persones que no pensen com vosaltres. La veritat, com el poliedre que heu construït a la classe, té moltes cares, i ningú les té totes, cadascú tenim el nostre trosset. Estimeu amb generositat i que us commogui la bellesa.

Aquestes i moltes altres coses són les que ens hagués agradat dir-vos però no tot és possible recollir-ho en un vídeo així que us deixem aquest escrit perquè el pugueu llegir tranquil·lament.

Per acabar, només volem dir-vos que cadascú de vosaltres sou ÚNICS i IRREPETIBLES, i que mantingueu sempre la confiança en vosaltres mateixos i en el món, malgrat que en el camí trobem llums i ombres. De vegades no tot és possible, aquesta pandèmia ens ho ha deixat ben clar, però la vida sempre ens espera i la seguirem celebrant!

Us estimem!

L’equip de mestres de l’escola