El passat trimestre hem participat en el Projecte POSTDATA.
POSTDATA és un projecte d’art a les escoles format per un conjunt de cinc propostes d’artista autònomes, que els centres rebran per correu postal de manera escalonada, al llarg d’un període d’uns tres mesos. La intenció és introduir l’art contemporani a l’escola sense domesticar-lo, i de generar estranyament, sorpresa i complicitat entre alumnat i mestres.
POSTDATA s’inspira en les pràctiques artístiques que van utilitzar la correspondència com a mitjà d’experimentació i sistema de distribució de l’art durant els anys seixanta. El moviment d’art postal, també anomenat mail art o art de correspondència, trasllada a l’aula la tradició de Fluxus, el dadà, les arts performatives i les pràctiques site-specific a través d’aquestes cinc propostes inèdites d’artistes contemporanis. En aquesta primera edició, i al llarg de tres mesos (de febrer a abril o d’abril a juny), l’escola rebrà les propostes de David Bestué, Luz Broto, Enric Farrés Duran, Nicolás Paris i Tere Recarens. Cadascuna juga, des de diferents perspectives, amb conceptes com el buit, l’atzar, la ciència ficció, el secret, la investigació experimental, el dualisme, la decepció o la sorpresa. Es tracta de temptejar els límits, provocar situacions d’incertesa i activar processos artístics i educatius a l’aula. Al final del projecte, l’escola sumarà una petita col·lecció d’art a la seva experiència singular, acompanyada pels exercicis i les qüestions dels alumnes.
Podeu trobar més informació sobre el projecte aquí.
A l’escola ens van arribar cinc correus.
En el primer ens explicaven que volia dir això del “correu postal”.
Un altre, ens va arribar un poema visual, amb targetes. Nosaltres ens vam inspirar i ens va sortir això:
La proposta dos, de la Luz Broto, ens deia que la mestra sortís de la classe i s’amagués darrera la porta cada dia més estona fins a quedar-se tota una classe fora.
Nosaltres no vam fer això perquè se suposava que els alumnes no havíem de llegir el missatge, sinó que ho havien de llegir les mestres per veure com reaccionàvem els nens. Però nosaltres ja ho havíem llegit. Així que la Gemma va fer una proposta a l’ambient artístic: escriure en un mural idees boges perquè fes la mestra.
L’idea més boja era que la Gemma es tirés en paracaigudes des d’un avió i fes la classe per Skype. O que grapés la boca a tots els nens i nenes, o que es posés a menjar llaminadures en mig de la classe.
La correspondència 3: La escala crea el fenómeno, del Nicolàs Paris, ens va arribar l’enllaç a un video: la càmara s’allunyava i s’apropava, des de l’univers fins a l’àtom. La Núria ens va fer aquesta proposta: agafar un objecte i dibuixar-lo de més lluny i de més a prop.
I durant tres setmanes, la Comunitat 4 ens vam dedicar a fer una foto al mateix metre quadrat de l’escola, cada vegada. No us imagineu com pot anar variant la vida d’un metre quadrat.
A la correspondència 4: “Fer lloc al contingut” de l’Enric Farrés, ens va arribar un diccionari foradat. Per fora era un diccionari normal, però a dins tenia un gran forat quadrat. Era com una caixa. Pot haver-hi moltes coses dins d’un llibre, com ara un tresor amagat!!
A l’espai dels artistes, la Gemma ens va fer la proposta de fer caixes amb llibres, o també un eriçó, com aquest:
I per últim la carta de la Tere Recasens. Què xula! Primer ens va semblar que l’havia escrit una nena, perquè ens parlava de dues amigues. Però després vam veure que una de les amigues ja treballava i era adulta. Llavors, entre la Comunitat 3 i la Comunitat 4 vam decidir escriure nosaltres també una carta per la Tere. Li vam fer un sobre amb moooooolts dibuixos i els nostres noms. Li vam dibuixar el Cadí perquè sabés on vivim.
-
- El sobre
-
- El que hi ha dins del sobre
-
- Escrivint cartes
Després, un altre dia vam anar a correus de Puigcerdà per enviar la carta. Vam posar un munt de segells i ens van ensenyar l’oficina de correus per dins.
#Comunitat_4
