Fa uns dies, va venir la Mercè Iglesias a ensenyar-nos com fer fang sense que se’ns destrossin algunes parts quan s’asseca. És professora de l’escola d’Arts i Oficis de Vic i també la nostra assessora del projecte d’Art i Escola que aquest any ens fa reflexionar sobre el Caos.

Així doncs, com que ens trobàvem que quan les nostres figures de fang s’assecaven, algunes parts es desenganxaven, vam demanar-li consell i ens ho va explicar d’allò més bé.

Resulta que abans de res s’ha de fer una barreja amb fang sec esmicolat i aigua. S’ha de remenar molt bé perquè quedi una pasta que es diu barbutina.

Quan volem enganxar una nansa, un braç… a una figura que ja tenim feta, el que hem de fer és cosir aquestes dues parts (fent una trama a cada part), afegir-li la barbutina i, amb els dits, anar-la escampant per la zona que volem que quedi enganxada (llepar).

La Mercè ens va ajudar a tots i vam aprendre la tècnica.

Moltes gràcies, Mercè, a partir d’ara, som uns experts!

Podeu veure com ens ho vam passar de bé clicant a la foto.

Per poder observar en directe algunes de les característiques dels mamífers i dels rèptils, alguns nens i nenes de la classe ens van portar les seves mascotes. Així, la Laia va portar els seus conills porquins (cobaies), l’Isacc va portar el seu conill i en Ian, la seva pugona.

Vam poder tocar el pèl dels mamífers i la pell de la pugona i vam comprovar que el conill de l’Isaac era qui la tenia més suau. La pell més aspra era la de la pugona i, fins i tot, vam veure que hi havia zones on li començava a caure. Ja ho sabíem, això, que els rèptils muden la pell.

Cadascú va fer les  preguntes que li van sorgir i els “amos “de les mascotes les van respondre segons la seva experiència.

Finalment, vam treure de la gàbia el conill de l’Isaac i la pugona de’n Ian, El primer va voltar per la rotllana olorant a tothom. Potser buscava l’Isaac??? I la pugona no la vam baixar dels braços de’n Ian però sí que li vam donar menjar: una aranya que vam trobar per la classe. Se la va cruspir en un tres i no res!

Moltes gràcies, Laia, Isaac i Ian. Ha estat una experiència que recordarem!

Si voleu veure algunes fotos, cliqueu a la imatge.

Dimarts a la tarda va venir en Marc a explicar-nos coses sobre el guix.

Primer de tot  ens va explicar que, d’aquest mineral, en podíem trobar molt fàcilment pels voltants de Muntanyola. Vam poder observar el guix en pols i també cristal·litzat.

Amb una piqueta va anar picant i vam poder observar com s’anaven separant les diferents capes de cristalls. Qui ho diria que a dins d’aquells pedrots s’amagava aquell tresor! Com que en van sortir molts, cadascú se’n va poder emportar alguns trossets a casa.

També ens va portar de la seva feina uns minerals trinxats que serveixen per pintar. Ell els utilitza per pintar edificis, igual com feien abans, quan no tenien pintures. Ens els va deixar per tal que els provem quan fem plàstica.

Marc, moltes gràcies per compartir els teus coneixements amb nosaltres!!!

Si cliqueu a la foto, en podreu veure més.

DIVENDRES AL MATI L’ÀLEX (PARE DEN MARTÍ) VA VENIR A LA

CLASE A EXPLICARNOS AL MITE DEL MINOTAURE.

TAMBE ENS VA DIR EL NOM DE LES LLETRES DE L’ALFABET

GREC.

DESPRÉS VAM BALLAR UNA DANSA DE GRÈCIA QUE ES DIU SIRTAKI.

AL FINAL VAM ESMURZAR UN TROS DE PASTÍS I SUC.

GRACIES PER VENIR. ENS U VAM PASSAR MOLT BÉ!!!

(Iris Porras, Ian, Isaac, Àlex, Elliot i Àgata)

Mentre ens explicava el mite ens va posar una música d’ambient molt bonica: l’Epitafi de Seikilos que és  és la composició musical completa més antiga d’arreu del món. La melodia de la cançó, en la notació musical grega antiga, junt amb la seva lletra, es van trobar gravades en un una làpida a Turquia. La tenia una senyora al seu jardí fent de suport d’ un test!

Com que va viure mig any a Grècia, l’Àlex va aprendre a parlar la llengua i ens va dir algunes paraules com sí, no, gràcies, hola i adéu, cap… en grec.

Ha estat una visita molt profitosa i agradable. Moltes gràcies, Àlex!

Cliqueu a la foto si en voleu veure més.