Ahir va ser un dia una mica trist perquè va ser l’últim dia de la Lidia fent pràctiques a l’escola. La Lidia ens ha acompanyat durant uns mesos en les noves propostes setmanals, als tallers de lletres i números, a les sessions de psico plenes d’energia, les tardes de plàstica omplint tot de color…
Com et vam dir ahir, ara toca acabar una etapa per poder començar una de nova molt màgica i especial i que, estem segurs, t’anirà genial. Ens has demostrat el que vals, el que t’importa aquesta feina, el implicar-te tant dia a dia donant idees, ajudant als nens i nenes, ajudant-me a mi… Gràcies per formar part d’una etapa tan bonica on has ajudat als nens quan ho han necessitat, els has ajudat a conèixer coses noves, a resoldre conflictes, a créixer. Gràcies per compartir amb nosaltres tantes estones, tants bons moments que recordarem amb molt d’afecte.
Però això no és un adeu ni un acomiadament perquè ja saps que sempre que vulguis tens la porta oberta i tota la classe de la Caseta de l’arbre estarem encantats de poder compartir més estones amb tu.
No cal que et digui que avui t’hem trobat molt a faltar i hem pensat en tu, però esperem amb moltes ganes que vinguis a fer-nos una visita per poder afegir bons moments.
Ahir va ser un dia llarg i difícil, però sobretot la tarda, on ens vam emocionar amb els detallets. Abans de marxar, la Lidia, va donar a cada nen una bossa amb coses dolces i amb una foto de tot el grup amb ella per enrecordar-nos sempre d’aquests mesos tan bonics amb la teva companyia. No podíem deixar que la Lidia marxés amb les mans buides i li vam regalar un àlbum amb un dibuix de cada nen i un marc desplegable amb 3 fotos de la nostra classe amb ella en moments especials.
Gràcies per tot Lidia!!
Ai Cristina així és impossible no plorar… Moltes gràcies per tot en aquests mesos, ja saps que jo m’hauria quedat allà fins al juny ja. Com et vaig dir ahir, m’he sentit una mestra més a la classe, i això ha estat gràcies a tu. Vaig deixar de sentir-me una alumna de pràctiques al cap de pocs dies d’estar a la classe de la Caseta de l’Arbre, i ara marxo molt contenta d’haver compartit tot aquest temps tant amb tu com amb ells. De fet, el que farà que me’n recordi de cadascun, és que són únics i irrepetibles, i això és el que els fa tan especials. Espero que segueixin sent ells mateixos sempre, així sens dubte, es menjaran el món!
I aprofito també per dir a les famílies, que gràcies a tots i totes pel tracte, la veritat és que m’he sentit com a casa. Sóc una ploramiques, però vull que sapigueu que teniu unes famílies molt boniques i espero que els més petits hagin après la meitat del que jo he après d’ells. Estic feliç d’haver pogut formar part d’aquesta petita gran família!
Ah i per acabar, per descomptat que aniré de visita, no us deslliurareu de mi tan fàcilment!
Us portaré sempre amb mi habitants de la caseta <3
Moltes gràcies Lidia!!! Una abraçada.
Lidia moltíssima sort!! segur seràs una gran mestre!! L’ Ariadna està encantada amb tu.. Una abraçada i un peto molt gran