KAMISHIBAI

KAMISHIBAI: El plaer de crear i explicar un conte

El teatre de paper japonès guanya pes com a eina educativa per treballar la lectoescriptura i fomentar la creativitat

Al Japó de la Gran Depressió, després del Crac del 29, milions de persones deambulaven pels carrers sense feina i a la recerca desesperada d’ingressos en una situació que es repetia arreu del món. Tothom es buscava la vida com podia. Alguns van optar per fer de contacontes i anar de barri en barri o de poble en poble amb les seves bicicletes amb un teatrí i llaminadures. A Tòquio es calcula que n’hi havia més de dos mil. Quan hi arribaven feien sonar una carraca de fusta per avisar la gent. Els que compraven dolços tenien el privilegi de situar-se al davant de tot per escoltar les rondalles.

Aquest va ser l’inici del kamishibaide carrer, una forma d’explicar històries que té el seu origen en els temples budistes al segle XII, on els monjos se servien dels emaki -pergamins que combinen imatges amb text- per moralitzar la població, majoritàriament analfabeta.

Amb l’objectiu de fidelitzar el públic, el gaito kamishibaiya o narrador explicava nous episodis dels contes que havien encisat els oients dies abans. La seva influència era tan gran que el kamishibai -significa teatre de paper – va ser utilitzat com a eina educativa.

AMB AQUEST OBJECTIU EDUCATIU, ELS ALUMNES DE 6è DE LA NOSTRA ESCOLA, HAN PENSAT I CREAT UNS KAMISHIBAIS PELS INFANTS D’INFANTIL, HA ESTAT UNA GRAN EXPERÈNCIA TANT PER A GRANS COM PER PETITS!!