Aquest divendres en Marcos, la Fernanda i en Toni van assistir a una xerrada de Luciélio Marinho, un professor de la Universitat de Joao Pessoa, a Brasil i que es troba a Catalunya visitant la realitat de les escoles rurals. Ell va fer la xerrada a la FUB de Manresa. Aquí us deixem els apunts de la trobada organitzada pel Secretariat d’Escola Rural de Catalunya.

Durant aquest mes de febrer en Luciélio ens visitarà a la nostra escola i podrem gaudir dels seus coneixements i estudis.

Gràcies per la xerrada Luciélio!

ESCUELA RURAL/CAMPO: DIÁLOGOS BRASIL CATALUÑA

A càrrec de Luciélio Marinho

Apunts d’una trobada:

• Ofereix la possibilitat de fer una estada a Brasil per fer investigació o integrar-se a un grup de treball de la universitat i grups d’escola rural.
• Fa una introducció de la zona on treballa i de la concepció de l’entorn rural, de “de campo”
• A Catalunya la concepció de rural es molt desenvolupada, al Brasil l’estructura es “diferent”
• El 15,28% de la població viu en zones rurals.
• Hi ha força desigualtat en aquestes zones. Tenen una història provinent de la colonització portuguesa .
• Els darrers 60 anys ha baixat molt la població que viu al camp/pobles.
• Fins el 1961 no hi ha cap llei d’educació que contempli la realitat rural.
• Brasil, com a país democràtic, es molt jove.
• Els darrers anys hi ha hagut molts moviments i accions de renovació o per l’educació.
• Encara hi ha molta desigualtat d’escolarització entre les zones rurals i urbanes. (52,5% respecte un 17%). L’accés a la universitat també es molt desigual, així com el temps que passen a l’escola que de mitjana es de 4 anys. També hi ha un nivell alt d’analfabets, un 23,5% en els pobles, quatre vegades mes que a les ciutats.
• No s’entendria la comparativa amb les escoles del Brasil sense entendre aquesta realitat social.

Ens comenta, a nivell de comparativa entre les dues realitats:

• A Catalunya escoles mes modernes i ben equipades.
• Tenen horaris de mati o de tarda, i els mestres molts fan els dos torns ( dos contractes), això implica que no hi ha contacte amb la comunitat, ni temps per compartir.
• Ha detectat que aquí no hi ha cursos específics sobre escola rural.
• Importància de que la comunitat se senti que forma part de la comunitat.
• Destaca l’experiència i importància de les ZER. Persones diferents pensant sobre un mateix projecte.
• Valora molt les trobades pedagògiques i les del secretariat perquè permeten l’intercanvi. Hi ha una motivació per assisitir-hi en dies de festa.
• També valora i compara grups de treball i de renovació d’aquí i de Brasil.

Per acabar …

Llença la idea de fer un congrés d’educació, on l’escola rural tingui el seu lloc.