Quines ganes teníem de començar i de retrobar-nos! Després de l’estiu i d’haver gaudit de les vacances ens ve molt de gust tornar a l’escola i gaudir dels jocs, dels companys, de les petites sortides al nostre entorn tan ric i ple de possibilitats, de les rotllanes on podem explicar els nostres descobriments, neguits i sensacions, i de tantes coses més.
Els primers dies, després de la joia del retrobament, ens va costar una mica agafar el ritme; amb l’arribada del mes d’octubre tot es va anar posant a lloc. Cadascun de nosaltres va anat agafant el seu lloc dins el grup i es va mostrant i va creixent segons li marca el seu pols. Tots som ben diferents i alhora tots encaixem i anem filant el nostre relat com a grup, seguint el ritme propi d’una aula de P5.
Hem estrenat pati, amb una ubicació diferent i unes propostes noves de joc. La primera descoberta que vam fer van ser les cordes. Un element tan senzill i alhora ple de possibilitats. Han servit per fer equilibris, politges, gronxadors, lianes, cenyidors, i mil coses més.
La segona descoberta han sigut els troncs que tan aviat eren seients com escales. Però el més interessant és que amb ells fem projectes comuns. D’entre diversos que han fet, en podeu veure com entre uns quants nens s’ho han manegat per convertir els troncs en un cotxe de carreres. Per si sola la idea ja té enginy i demostra força creativitat, però també l’interessant de tot plegat és el treball d’equip que això ha comportar: primer han hagut de compartir la idea de tenir un objectiu comú, de congeniar el cóm ho podien portar a terme escoltant-se els uns als altres, fent diferents provatures tot assajant i equivocant-se, admetent l’error i l’èxit. Han tingut espectadors, alguns d’ells també ha aportat alguna idea o simplement ha fet el paper d’observador amb la seguretat que dins el seu cap també ha fet bullir l’olla.
A la classe ens han arribat els dinosaures de la mà de molts dels nens i les nenes i el nostre pensament ha estat força ocupat a saber que els va passar i què vol dir aquesta paraula tan complicada que acompanya el món dels dinosaures: “extinció”. Hem pogut comprovar que n’hi ha de moltes classes, que tenen diferents gustos per menjar, que es defensen de forma diferent, que tenen formes diferents però tots neixen de dins d’un ou.
.
Quin munt de coses noves que ens han passat en poc temps! Segur que ens esperen moltes vivències noves i enriquidores.
FOTOS:
Classe de les Orenetes
Gràcies Mia per apropar-nos a les experiències dels nostres fills a l’escola!
Merci, per l’explicació i les fotos.
Molt bé!!! Que xulo aquest espai! Molt bona feina, gràcies!
Bon treball. Agraïda