PROJECTE LINGÜÍSTIC
Podreu trobar l’actualització d’aquest document, presentat en el Consell Escolar el dimarts 13 de desembre de 2022, a través d’aquest enllaç.
- JUSTIFICACIÓ
Segons el Decret 142/2007, article 4, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, la llengua catalana és l’eix vertebrador del projecte educatiu.
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és utilitzat normalment com a llengua vehicular d’ensenyament aprenentatge, en les activitats internes i externes de la comunitat educativa.
Per a la nostra escola aquesta afirmació s’estén a tots els àmbits educatius: horari escolar, de migdia, extraescolar i comunicacions amb les famílies.
L’alumnat té dret a rebre l’ensenyament en català en l’educació primària. També té el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui la seva llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament.
L’objectiu fonamental és aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcte el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en llengua anglesa.
Tanmateix, quan sigui possible amb els mitjans de què disposem, es busquen mesures de traducció en una de les llengües d’ús familiar per al període d’acollida de les famílies procedents d’altres països.
En els casos d’immersió d’alumnat provinent d’altres llengües i cultures, l’escola potencia un primer contacte amb l’infant amb la seva pròpia llengua, sempre que sigui possible, per passar a un ús progressiu del català verificant en tot moment la comprensió del missatge. En el cas d’alumnat més gran, els companys poden ajudar a tutoritzar l’alumnat nouvingut per facilitar-ne la integració en el nou sistema.
En el primer cicle de l’educació primària l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura es fa en català. La llengua castellana s’introdueix a primer a nivell oral per arribar, al final del cicle inicial, a transferir al castellà els aprenentatges assolits en català. Al llarg de tota l’etapa es reforcen i no es repeteixen els elements comuns entre les llengües.
Tal i com s’estableix al nostre PEC, l’aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana es realitza dins del marc del treball per projectes, d’una manera globalitzada i integrada en l’evolució natural de l’infant. Per tant, el castellà és un dels mitjans de comunicació i i d’aprenentatge a través del treball d’aula seguint la metodologia globalitzada del nostre projecte educatiu.
L’anglès també participa d’aquest aprenentatge globalitzat a través dels Projectes i Espais. A partir de primària, un d’aquests Espais es fa en llengua anglesa, sent aquesta llengua el mitjà de comunicació de l’aprenentatge que s’hi porti a terme, en els cursos baixos a nivell oral per passar després al llenguatge escrit.
Pel que fa a les comunicacions amb la comunitat educativa, aquestes es fan sempre en català, excepte en els casos en què un alumne sigui nouvingut. En aquest cas l’informe o les comunicacions a través del correu es fan, durant el primer temps, en castellà o en la llengua de la família nouvinguda utilitzant si cal els sistemes de traducció que posa al nostre abast el centre de recursos. En les reunions de famílies s’empra el català i, si no hi ha hagut una suficient comprensió, es fa una entrevista personal amb la família implicada per explicar-li en la seva llengua.
Com a escola inclusiva que compta amb SIEI, adaptem totes les nostres situacions d’aprenentatge a cadascun dels alumnes, tenint en compte les seves capacitats i característiques per tal de dotar-los de totes les eines possibles a l’hora de comunicar-se i relacionar-se amb el món que els envolta.
2.COMUNICACIÓ ORAL
L’aprenentatge de les llengües és un procés global i gradual que es produeix al llarg de tota la vida. Des de l’escola en potenciem la seva evolució com a element vertebrador del pensament i com a eina per assolir nous coneixements de manera raonada, comprensiva i argumentada.
Partim del llenguatge oral i, per avançar en aquest àmbit, donem, durant tota l’escolaritat, una importància central a la conversa que es produeix a la rotllana. La rotllana és un espai físic que es troba dins de cada aula i en els horaris de tots els cursos i que s’utilitza com a eina de gestió personal i social, com a gestió d’emocions i d’auto-aprenentatge tant dels projectes en xarxa com en els Espais.
Aquesta rotllana i el seu contingut van evolucionant des de l’etapa infantil fins al final de l’etapa primària. Els infants, des de ben petits, la utilitzen per explicar a la resta de companys els seus descobriments. És una eina per passar del jo egocèntric al reconeixement progressiu del grup. Cal fer una escolta activa que ens ajuda a construir el nostre pensament i una argumentació dels nostres punts de vista, cal aprendre a centrar-se en allò de què s’està parlant en cada moment i cal ser capaç d’aportar ímputs al grup que l’ajudi a avançar i a formular-se nous reptes d’aprenentatge.
El llenguatge oral és el previ a l’escrit. Per això, a partir de finals de P4 i durant el curs de P5 fem un diagnòstic en forma de radiografia per conèixer les habilitats tant fonadores com discursives dels infants. Aquesta radiografia ens permet detectar possibles problemàtiques en les que cal incidir per afavorir un bon procés lector.
Un altre dels aspectes que es potencia a l’escola és l’aprenentatge de les exposicions orals. Aquestes exposicions preparades permeten un aprenentatge més formal de la llengua oral i donen una altra informació sobre el procés de l’alumne, tant pel que fa al seu discurs com a la comprensió profunda d’allò que s’exposa. Aquestes exposicions es fan davant d’un públic que les ha d’entendre, sigui la resta del grup, una altra classe que estigui treballant algun projecte similar o davant de les famílies. Un vegada al curs el grup convida a pares i mares a la presentació d’algun dels projectes treballats. Aquestes exposicions es poden fer un diferents llenguatges, però sempre hi haurà una part de llenguatge oral.
- LECTURA
La lectura és un element que ha de ser present de manera troncal al llarg de tota l’escolaritat, ja que és l’eina a través de la qual es fan la majoria d’aprenentatges. Es tracta d’un aprenentatge de llarg recorregut, que presenta molts matisos i variables, que requereix un esforç, un compromís, un acompanyament, una emoció positiva envers el procés d’aproximació i consolidació d’aquest codi. La lectura, i tot el que suposa, és un procés que s’allarga durant tota l’escolaritat i que s’ha d’abordar de manera rigorosa i profunda per tal d’evitar sentiments de rebuig, d’ennuig, de superficialitat o d’incapacitat.
Des del seu naixement l’infant és immers en un món lletrat, està envoltat de paraules, textos, els veu i els viu a casa, al carrer i quan arriba a l’escola és un nen que ja ha estat en contacte amb el codi escrit. Si aquest contacte ha estat ric i l’infant ha viscut un entorn on la lectura, la paraula escrita i una expressió oral rica han sigut presents, aquest infant porta una bona motxilla que li facilitarà l’aprenentatge del codi.
Aquesta situació no sempre es dona, per tant, hem de facilitar el contacte amb aquest món sobretot als infants que no porten tant de bagatge en entrar a l’escola i, alhora, hem d’implicar les famílies en la missió d’envoltar l’infant d’aquest món on la paraula dita o escrita tingui un rol important.
Aquesta implicació i acompanyament de les famílies la remarquem a través de les reunions d’inici de curs i en les entrevistes personals.
L’objectiu general de l’escola és que els infants llegeixin amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars en diferents formats i suports.
Per assolir aquest objectiu, considerem que els objectius mínims de lectura de manera gradual per cursos seria:
- Reconèixer el seu nom d’entre d’altres i els d’alguns companys i companyes. Com a mínim, 5.
- Reconèixer el seu nom i el de la majoria de companys i companyes. Com a mínim, 20.
- Reconèixer el nom d’algun conte, títols de cançons, logotips…
- Reconèixer paraules significatives del projecte.
- Conèixer els sons de les lletres i les seves grafies.
- Descodificar paraules i/o el contingut senzill d’una frase.
- Ser capaç de llegir un text senzill.
- Ser capaç de llegir i entendre un text.
- Llegir amb suficient fluïdesa per entendre i comunicar textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars adequats a l’edat en diferents formats i suports.
- Llegir amb bona fluïdesa textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars, de fets i esdeveniments d’interès general en diferents formats i suports.
- Llegir amb bona fluïdesa textos escolars i de l’entorn, dels mitjans de comunicació, i textos complexos relacionats amb interessos personals, en diferents formats i suports.
Els continguts clau que treballem en referència a la lectura són:
Lectura en veu alta: To, entonació i modulació de la veu. Pronunciació adequada a la variant dialectal corresponent. Fluïdesa.
Lectura silenciosa: signes de puntuació, fluïdesa.
PROCÉS LECTOR:
Els nens a l’escola necessiten moltes oportunitats per lletrejar, no només per mirar i recordar el dibuix d’aquella paraula. En aquest procés l’aprenent ha de poder mostrar el que sap, el que pensa, com arriba a la seva lectura, quins valors posa en joc, si s’arrisca, si abandona… Per poder fer-ho necessita el seu temps, un clima tranquil i una atenció individualitzada
Com a docents encomanem el que nosaltres desitgem, el que ens apassiona. La lectura és fràgil, l’alumnat només tindrà ganes de practicar si ens veu a nosaltres com a model. L’infant ha de veure que vibrem amb la lectura, per això cal preparar les lectures que farem als infants prèviament. És important saber triar bones lectures. Per nens petits els àlbums il·lustrats són molt bons. Cal que variem de gènere, no sempre hem d’emprar el model narratiu, cal oferir d’altres possibilitats: poesia, còmic… i que aquests estiguin al seu abast durant el dia a dia a l’aula.
Hem d’evitar que els infants acabin tenint por a llegir en veu alta, llegir bé no vol dir llegir de pressa, sinó amb entonació, amb passió lectora. La lectura en veu alta ha de ser una bona lectura pels altres, si no és per a algú, la lectura en veu alta no té cap sentit.
Cal que els alumnes vegin que la lectura amplifica la història que poden deduir a través de les imatges, la fa més interessant, i cal llegir a diari. Els nens que provenen de famílies culturitzades ja han participat de la lectura quan arriben a l’escola. Cal transmetre en tots els casos que confiem en què poden fer-ho.
Des de l’escola hem d’oferir totes les oportunitats possibles per tal que tots els alumnes puguin practicar i avançar en fluïdesa i gust per la lectura.
El procés lector és el mateix en tots els casos, tot i que en els nens amb alguna dificultat és més lent i requereix més acompanyament. Necessiten espai i temps per poder llegir, amb llibres que haguem llegit, amb històries que puguin anticipar. Cal negociar amb ells la lectura compartida, deixar que lletregin, tenir molta paciència i esperar i provocar que facin l’esforç.
TIPUS DE LECTURA:
Hem de saber quin és l’objectiu de la lectura en cada ocasió. Quan en una lectura hi ha quelcom que els infants no entenen, en ocasions, val la pena parar i trencar la màgia, però en d’altres casos cal ensenyar-los a esperar per entendre les paraules o el text de manera global. Rellegir els textos és molt important per poder fer aquest procés d’apropiació de significats. Aquest rellegir per entendre va en contra de la immediatesa. Cal fer una lectura dialògica, fer bones preguntes al text per entendre’l.
L’objectiu que tinguem en cada cas amb la lectura determina la manera de llegir, i cal ensenyar aquestes maneres diferents segons el que necessitin en cada cas, cada gènere i cada àmbit reclama unes estratègies diferents.
En sortir de l’escola, la lectura els hauria de proporcionar gaudi i l’escriptura hauria d’haver esdevingut un instrument molt potent per pensar i aprendre.
L’escola ha elaborat un documents per cicle amb les activitats, la seva periodicitat i propostes d’activitats per tal de treballar la lectura d’una manera conseqüent amb el nostre projecte educatiu. Aquestes graelles es troben en les carpetes de cada grup-classe per tal que cada tutor les tingui presents i, en acabar el curs, marqui quines són les que ha portat a terme. Així volem aconseguir una progressió en la constància i significativitat de la lectura com a element troncal de l’aprenentatge.
METODOLOGIA:
Aprendre a llegir és una activitat social que s’ha de fer en grup, així té més sentit ja que compartim i tenim més possibilitat de que els altres nens s’hi enganxin. Fem aquesta activitat de manera compartida i voluntària per evitar l’angoixa, al que li costa, li va bé poder-s’ho preparar. Cal combinar diferents moments per aconseguir diferents objectius. La lectura individual amb el mestre es fa amb els nens que més els costa.
El mestre ha de donar espais perquè cadascú pugui donar la seva opinió i fer el seu procés amb el temps necessari. L’aprenentatge és possible gràcies al paper del docent que és qui ofereix, guia, acompanya. Escoltar o fer escoltar a tots els nens és important per a cadascun d’ells.
Cal oferir estratègies per donar temps a tots: buscar alumnes experts, dins la mateixa aula, per ajudar a d’altres nens, padrins lectors, acompanyants lectors, reforços…
Hem de donar experiències de lectura emocional; posar-hi veu, pauses, silenci… tot això no ho pot fer un aprenent sinó que ho hem de fer nosaltres, com a docents. Així doncs, hem de llegir-los cada dia. Alimentar les ganes de fer-ho sol i això només es fa si nosaltres els llegim moltíssim. Llegir un llibre amb emoció pràcticament a diari.
No hem de fer llegir els nens a casa sols, podem recomanar als pares que ells els llegeixin. Els nens han de llegir davant dels pares, els han d’acompanyar la lectura. Els pares hi són presents, però no sempre els escolten realment, per tant cal provocar els pares amb activitats que el mestre proposa (preparació de la lectura)
Com adult hem de llegir-los potenciant l’interès, deixant la lectura en el punt més interessant i comentar que continuarem a l’endemà. Hem de fer veure als nens que el text amplia el que ells van veient en els dibuixos. Com a mestres hem de tenir criteri a l’hora d’aconsellar llibres. Com a referents que som hem de mostrar ganes en la lectura i l’hem de transmetre.
ACTIVITATS QUE INCENTIVEN LA LECTURA:
- Famílies lectores que venen a fer llegir els nens i nenes que necessiten una atenció més individualitzada
- Padrins lectors: parelles de nens grans amb petits per llegir conjuntament. Es tracta d’una activitat en què tant el gran com el petit en treuen un aprenentatge lector i personal, potencia la responsabilitat, l’alteritat, el modelatge, l’esforç…
- Lectures de contes dels nens de sisè als d’infantil.
- Col·laboracions entre grans i petits en les produccions de Sant Jordi o d’altres moments.
- Exposicions de novetats o de llibres per temes a l’entrada, perquè nens i famílies els vegin. Cada curs busca maneres de donar visibilitat i espai dins de les rotllanes d’aula per a les recomanacions. Es poden fer recomanacions entre classes.
- Moments en què les famílies entren a l’escola a llegir o a escoltar els nens llegint.
- COMPRENSIÓ
El treball en xarxa d’aprenentatges requereix una connexió amb el món constant i profunda. L’alumne està obert al món, al seu entorn, perquè és aquest el que li suggereix necessitats, reptes, ímputs que li provoquen preguntes a les que plegats donarem resposta. Des d’aquesta perspectiva, ens cal llegir el món a través dels diferents llenguatges per poder buscar tant els interessos com els camins que ens portin a convertir aquests en coneixement, fent inferències i connectant els aprenentatges entre si i amb els coneixements previs. Aquests coneixements previs s’han d’activar des de l’inici del procés i anar reformulant al llarg d’aquest per tal de poder construir efectivament un aprenentatge significatiu, sòlid i competencial.
Per tant, la comprensió es treballa de manera profunda ja que sovint ens enfrontem a informacions complexes que requereixen d’una anàlisi que posa en joc coneixements i capacitats compartides. D’aquesta manera l’aprenentatge és individual i social alhora.
- EXPRESSIÓ ESCRITA
Tant en el treball en xarxa de projectes o interessos com en els Espais cal comunicar amb diferents llenguatges allò que s’està generant, els processos d’aprenentatge. Un d’aquest llenguatges és el llenguatge escrit, que es troba present en totes les activitats escolars com un mitjà de comunicació, de regulació i ordenació del pensament. Totes les nostres accions tenen una intenció orientada envers l’aprenentatge, la construcció del propi pensament, i aquesta construcció no és possible si no s’estructura a través dels llenguatges que l’expliquen.
Dins de l’àmbit escolar es generen multitud d’ocasions en què cal escriure per comunicar algun fet, emoció, dubte o creació. Cal estar amatents per tal d’aprofitar aquestes situacions i donar sentit i visibilitat a tot allò que es genera en llengua escrita. D’aquesta manera l’alumnat té necessitat i intenció comunicativa perquè allò que escriu té una funció. Aquesta funcionalitat genera la necessitat d’escriure el més correctament possible. Aquesta correcció es va adequant al nivell maduratiu de cada infant, sempre potenciant la necessitat d’escriure per damunt d’una correcció que el pot limitar en la seva producció.
D’aquesta manera, donem les eines necessàries perquè cada alumne pugui produir segons les seves possibilitats.
Aquestes oportunitats d’escriptura significativa i inspiradora es donen també en els Espais més lingüístics, per això des de P5 n’oferim en què l’alumne pot gaudir del gust per la lectura i per l’escriptura, una escriptura espontània i natural en qualsevol llengua que permeti avançar en el domini d’aquesta eina de comunicació. En d’altres Espais la producció escrita té un objectiu més tècnic i regulador del pensament, ja que totes les produccions s’han d’iniciar amb una planificació del que es vol aconseguir i han d’acabar amb un recull del procés realitzat i dels resultats obtinguts.
Pel que fa a l’estructuració del text, cal incidir en el procés de planificació del que es vol explicar, en la coherència i cohesió de les frases i del text que es va confegint i en la revisió del missatge produït. Tot aquest procés s’ha d’acompanyar i tractar de manera el més individualitzada possible, creant eines d’autogestió i auto regulació del procés, com rúbriques compartides, redacció en parelles o en grup, per tal d’anar analitzant el procés a mesura que aquest es va produint.
La tipologia textual ve donada per la necessitat de crear diferents tipus de text amb diferents intencions comunicatives, cal que el microcosmos escolar creï diferents situacions que requereixin l’ús adequat d’aquests diferents tipus de text, però sempre des d’una perspectiva real i funcional.
Les normes ortogràfiques s’aniran analitzant, entenent i aplicant a mesura que l’alumnat tingui la capacitat madurativa per poder parlar sobre el funcionament de la llengua i cal plantejar-les com una necessitat quan es desvetllin incògnites sobre el codi escrit per part dels alumnes. Cal abordar aquest coneixement des de perspectives diferents per tal que cada alumne pugui aplicar els recursos que millor li funcionin. Per sobre de tot, cal crear la necessitat de correcció a mesura que puguin aplicar-la. Des de l’inici de l’aprenentatge del codi escrit, els nens i nenes estan envoltats de paraules i es va donant resposta a les preguntes que van plantejant sobre la manera d’escriure-les. A partir de 4t es fa un recull, moment en què el codi escrit ja està automatitzat i l’alumnat ja pot parlar sobre el seu funcionament, s’elabora un quadern de normes elaborades i treballades per ells mateixos Aquest quadern constitueix una eina de treball i de reflexió metalingüística que els acompanya fins al final de l’escolaritat
Respecte al tipus de lletra, cal acompanyar els infants respectant el nivell maduratiu de cada un dels alumnes. Cal oferir moltes oportunitats perquè els infants es trobin amb diferents tipus de lletra: pal, lligada, impremta, i acabin emprant correctament la que els vagi millor i que permeti una bona lectura per part dels altres.
Des de ben petits cal trobar molts moments en què l’infant, a partir del propi cos, amb el grafisme, pugui anar interioritzant diferents tipografies. Aquest grafisme no cal que recaigui sempre en fer lletres però sí en activitats en què s’hagin de moure els canells.
A P5 anirem oferint molts models de lletra lligada i serà a 1r on farem l’acompanyament d’aquest tipus de lletra, tenint en compte que el gran gruix d’alumnes haurien d’acabar 1r o començar 2n amb un mínim coneixement de la lletra lligada. A 3r o a 4t també oferirem aquest acompanyament, si cal, amb la lletra d’impremta, amb l’objectiu que a final d’etapa cada infant escrigui amb lletra entenedora.
D’altra banda, però al mateix temps, també cal que des de ben petits fem un acompanyament de la manera d’agafar el llapis i si cal des de finals de P3 o principis de P4 anar-ho corregint.
- LLENGUA ESTRANGERA
L’anglès participa de la vida quotidiana pròpia de l’aula, intervenint en alguns dels projectes que es desenvolupen, com una llengua més de comunicació. També participa de la vida de l’escola, treballant els trets més significatius de la setmana gastronòmica i literària, així com d’altres festes pròpies de cada estació.
D’altra banda, l’anglès també està present als ESPAIS de Petits, Mitjans i Grans de l’escola, un dels pilars metodològics del nostre centre. Amb els més petits es desenvolupa l’expressió artística a partir de contes i amb els mitjans a través de diferents estímuls visuals i artístics. En el grup de Grans, l’Espai ofereix un ventall d’activitats que incorporen no només el desenvolupament de la competència comunicativa sinó també la competència digital a través de diferents propostes.
Durant els primers anys de contacte amb la llengua estrangera, l’ensenyament-aprenentatge de l’anglès es basa en el desenvolupament de la dimensió de comunicació oral de la llengua. És per aquest motiu, que es considera molt important l’ús d’estratègies metodològiques que estimulin l’aspecte fonètic de la llengua i que promoguin la participació oral de l’alumnat: cançons, rimes, cantarelles, contes d’estructura repetitiva, jocs de preguntar i respondre i rutines diàries, entre d’altres.
La competència escrita es va introduint poc a poc. Primer es busca el reconeixement de paraules i expressions ja conegudes oralment, perquè des de bon començament, els infants facin la reflexió de que l’anglès s’escriu diferent a com es pronuncia.
De mica en mica, l’exposició a la llengua estrangera es va ampliant i la varietat d’activitats que es desenvolupen en anglès provoquen estímuls que faran que el grau de comprensió i expressió tant a nivell oral com de mica en mica l’escrit, vagi creixent i madurant en cadascun dels nens i nenes.
La llengua estrangera es fa visible en tot moment a l’escola ja que les mestres especialistes utilitzen l’anglès com a llengua vehicular en tot moment, sigui a l’aula, al pati, en una excursió o colònies i també amb les seves famílies i la resta de la comunitat educativa. Considerem que l’infant pot estar en contacte amb un ventall de registres propis de la llengua en diferents contextos i pot enriquir-se de cadascun d’ells.
A més a més, cada nivell disposa d’un bloc educatiu on es comparteix, amb els infants i les seves famílies, algunes de les activitats realitzades a classe, així com propostes que els nens i nenes poden realitzar de manera autònoma per reforçar i gaudir de la llengua estrangera a casa.
Un altre tret important de l’escola pel que fa a la llengua estrangera és la participació en projectes europeus. Des de fa quatre anys, La Trama és un centre eTwinning i enguany participa dins del marc de l’Erasmus+. Considerem important compartir projectes, experiències i col.laborar amb nens i nenes d’altres cultures, cosa que fa necessària la utilització de la llengua estrangera com a llengua de comunicació viva i necessària.
Com contribueix la llengua estrangera al desenvolupament de les competències bàsiques?
– D’una manera directa en la competència en comunicació lingüística.
– Amb els reptes que els infants van trobant, s’aconsegueix una reflexió sobre el propi aprenentatge afavorint així la competència d’aprendre a aprendre.
– Aquesta reflexió contribueix igualment a l’autonomia i iniciativa personal.
– El coneixement de la llengua estrangera i el treball amb les possibilitats que ens ofereix la tecnologia i internet estan en relació directa amb el tractament de la informació i la competència digital.
– L’estudi i treball dels FESTIVALS i tradicions de la nostra cultura i de l’anglesa desenvolupa la competència social i ciutadana.
– Finalment, el treball visual i plàstic plantejat als espais d’art col·labora en el desenvolupament de la competència artística i cultural.
