Per sort cada vegada són més les noies que es dediquen a feines tecnològiques. Malauradament, però, som encara lluny del que hauria de ser la normalitat: que totes les persones, independentment de la seva condició de gènere, poguessin dedicar-se a estudiar i exercir en allò que tinguessin posada la il·lusió i encarada l’actitud per a superar els reptes i procurar un món millor cada dia.

Aquest primer dilluns de maig, hem pogut conversar amb la cosina gran d’una companya d’escola, que ha estudiat enginyeria aeronàutica i treballa a Madrid en una empresa de les més importants a nivell europeu: controlant i gestionant els vols dels avions a través de petits satèl·lits.

Ho hem fet telemàticament, perquè treballa i viu lluny de Manresa i perquè amb les normes de prevenció de la pandèmia tampoc podem rebre gent de fora de l’escola. Però amb l’ajuda dels ordinadors i de les pantalles ens l’hem sentida ben a prop.

Ens ha explicat coses molt interessants i ens ha convidat a pensar projectes i a posar la millor actitud en allò que ens proposem ser a la vida, siguem noia o siguem noi, tant se val. Com ella, que de sempre, de les dificultats n’ha fet i en fa reptes a superar.

Una experiència gratificant i enriquidora per a les noies i els nois del Cicle Superior de l’escola. Moltes gràcies Anna!