La vida que és essencial

El nostre lloc

Aquest deu ser el lloc on els somriures segueixen. On les mirades ens van unint i on les paraules tenen més sentit que mai.

Ens acompanyem agafats de la mà, i sovint ens sembla un món a part.

Aquests temps, a l’escola, ens retrobem al passadís, ens busquem al jardí i ens abracem de totes les maneres que inventem.

Diria que aquest deu ser el lloc on tot torna a començar.

Moments en què ens necessitem més que mai, perquè és aquí on ens agafem. On ens sentim lliures, malgrat tot. On aconseguim estimar-nos en la mesura que ho volem.

El nostre lloc, quan a fora sembla que a vegades hi arribi la foscor. Aquí no. Tenim molta sort. A l’escola hi ha llum, aire i somriures. Vida.

La vida que no volem que canviï. La vida que és essencial.

Gisela Cabrol, mestra tutora de P3

Aquests dies del nou curs 2020-2021 i des de que vam començar-lo, l’equip pedagògic de l’escola sentim i vivim un sentiment que volem fer arribar a la Comunitat educativa. És un sentiment compartit per totes les mestres, i la Gisela, mestra i tutora de 3 anys, n’ha fet paraula.