Com ja sabeu el passat 23 d’abril a l’escola es van cel·lebrar els Jocs Florals. A més a més dels guanyadors de cada curs es va triar un guanyador de cada cicle havia de representar la nostra escola als Jocs Florals que el Departament d’Educació organitza per a tot el territori Català. Doncs ens ha arribat la notícia que la guanyadora de cicle superior ha estat seleccionada com a finalista de la zona de Barcelona Comarques. El proper dia 29 de maig en un acte a l’Institut Puig i Castellar de Sta. Coloma de Gramanet es decidirà qui és el guanyador i representant de la zona per al premi de tot Catalunya.
Per a l’escola és un orgull compartir aquesta notícia amb tots vosaltres i una bona mostra del potencial dels i les nostres alumnes
Per llegir la narracio guanyadora prem el butó "noticia completa"
El Mar des de la finestra
Havia entrat l’hivern. Des de la finestra
de casa d’un edifici nou, amb grans finestrals, tocant el mar, la nena mirava
embadalida. Mai havia vist una cosa igual. Sentia passió per la platja i les
onades. El seu avi sempre li havia contat històries fantàstiques. Des de ben
petitona el seu pare la portava a pescar. Així doncs, esperava l’hora de sortir
de l’escola per anar a jugar a la platja.
Però aquell dia només podia mirar. Li
havien dit que el mar era perillós i que quan s’enfada el millor era no estar a
prop. Aquell dia el mar no estava enfadat. Aquell dia el mar semblava el mateix
dimoni.
Les onades estaven menjant-se la platja!.
Altíssimes, com enormes gegants arribaven al passeig i trepitjaven tot el que
es trobaven al seu pas.
El mar entrava a la ciutat com si no res.
Ell no trucava a les portes… no trucava… obria les portes i es passejava
per les cases amb ira, com si tot fos seu. Com si li haguessin pres un tros i
el volgués recuperar. Aquell dia el mar era un desconegut. S’havia empassat
l’espigó on pescava el pare. S’havia empassat les barquetes que tan bonic feien
descansant a la platja.
La nena només podia mirar, astorada com
aquell, el seu amic, era un desconegut. Intentava des de la finestra de casa
dir-li que no, que no havia de fer-ho, que la gent l’estimava, que els nens es
divertien amb ell, que solien sortir a fer castells al seu costat, que volien
sentir les pessigolles als peus… Que l’estimava, que es calmés, que ell no
era així. Ell era el seu millor amic.
De sobte, una onada va picar la finestra.
Les gotetes d’aigua que van esquitxar hi van deixar un missatge:
– Jo també us estimo! És el vent qui em
fa això!. Jo no vull fer mal a ningú. Cuideu-me i estimeu-me per sempre.
Lady Vig
