material que cal portar
horari 23-24
Durant el curs 2023-2024, l’horari escolar serà el següent:
8:45 – 12:15
14:45 – 16:15
L’horari del servei de menjador s’adaptarà a l’horari de funcionament de l’escola, en cada cas.
arribades i comiats
L’escola comença amb un procés de familiarització que ens ajuda a iniciar el camí amb tranquil·litat, el primer és que l’infant se senti segur a l’escola. Els dies 6,7 i 8 de setembre els infants de tres anys assistiran a l’escola de 9:30h a 11h. A partir del dia 12 tot l’alumnat seguirà el mateix horari, l’entrada és a les 8:45h i s’incorporen a la rotllana. Els comiats volem que siguin tranquils, així que obrim a les 16:10h perquè les famílies puguin saber què ha passat durant el dia a l’escola. Busquem la comunicació, la complicitat i la sintonia amb la família.
Els rituals d’escola, els costums (el lloc on es deixen les coses a l’arribar, mirar qui ha vingut avui, explicar com ens sentim o què ens preocupa, esmorzar asseguts i tranquils, acomiadar-nos quan marxem…) que anem consolidant com a grup donen seguretat i permeten que l’esforç s’apliqui a tasques més creatives, de més repte cognitiu… l’hàbit en si no dóna l’autonomia, però facilita que l’infant pugui dedicar-se a altres coses de forma autònoma.
moments d’aprenentatge
Benvinguda i conversa: L’arribada a l’escola al matí i sentir-se acollit i reconegut és el pas previ a tot aprenentatge. La conversa promou la qüestió, la pregunta, l’argumentació i les connexions.
Propostes: L’infant aprèn les convencions dels llenguatges a partir d’entorns i propostes amb intenció educativa, treballant en petit grup i també de forma individual. Es tracta de posar a l’abast dels infants material manipulatiu de joc i aprenentatge que faciliti l’assoliment d’un objectiu. Perseguim la llibertat en la tria, l’autonomia i la responsabilitat en l’execució i la col·laboració amb qui ho necessiti. No hi ha lliçons, ni tothom aprèn alhora o de la mateixa manera. Al segon cicle (a partir dels 7 anys) les propostes també apareixen dins d’un context globalitzat, són les capses d’aprenentatge que suposen un repte, uns objectius d’aprenentatge i una rúbrica d’autoavaluació. L’avaluació formativa es converteix en el motor de l’aprenentatge individual i en petit grup. Les dificultats sorgides es recullen en acords de millora que guiaran les sessions de consulta individual, on cada infant decideix en quin aspecte en concret vol progressar.
Esmorzar i joc: Esmorzarem asseguts, tots junts i de forma relaxada. L’esmorzar és fruita o fruita seca. Després d’esmorzar, el joc lliure socialitza, es fan presents les emocions i, amb ell, aprenen a autoregular-se, d’aquí la importància d’aquest moment. L’espai exterior també suposa aprenentatge: natura, obstacles, reptes, límits i infants.
Treball en xarxa: No treballem amb llibres de text, fem projectes de treball on els nens i nenes van construint coneixement de forma col·lectiva. Aprenen a partir de l’exploració i la indagació i després es comunica o s’explica als altres. La conversa és la base d’aquesta metodologia, escoltar, comparar, definir, argumentar… Són els processos d’aprenentatge que donaran resposta als objectius educatius i els faran significatius per als infants perquè serviran per entendre el món que els envolta.
Espai de migdia: Oferim uns àpats saludables (variats, rics en verdures i baixos en proteïna animal) en un menjador tranquil i familiar. L’equip educatiu comparteix l’àpat amb els infants, així es pot acompanyar el moment i es modelen els hàbits, l’autoregulació, l’alimentació saludable… atenent també el imprescindible descans posterior i les relacions afectives.
Espais: L’alumnat té possibilitats diferents cada dia, en funció dels espais i les persones de què disposem. Tenim un espai de psicomotricitat i treball del cos, equipat amb material, que ofereix un entorn atractiu d’experimentació amb el propi cos i segur. També donem importància al llenguatge artístic i volem desenvolupar en els infants la sensibilitat, la percepció i la creativitat a l’espai d’art, i l’expressió corporal i experimentació sonora a l’espai de música. Busquem que l’infant realitzi produccions artístiques (on experimenti i comuniqui). També oferim un espai de joc simbòlic on disfressar-se i jugar a viure en el món real, per al primer cicle, i l’exterior de l’escola, on pot estar en contacte amb la natura o gaudir del joc amb els companys. També tenim un espai dedicat a estratègies de pensament, filo que promou, sobretot, la conversa i la reflexió. Per al segon cicle, l’espai de millora suposa un entorn on buscar estratègies personals de superació i regulació dels aprenentatges, emmarcat en l’avaluació formativa.
espais i materials
L’escola ha d’oferir espais perquè els nens i nenes es belluguin lliurement, experimentant i cercant reptes, que són els seus límits de superació personal. No estan asseguts tot el dia, no hi ha a l’aula 25 taules i cadires, els infants es poden bellugar lliurement per dins l’aula i també per dins l’escola.
Volem oferir un entorn de qualitat estètica: materials naturals, colors harmònics, ambients relaxats… Defugim d’estereotips, de dibuixos infantils i comercials, de manualitats, d’excés de color…
mesures d’atenció educativa
Viure la diferència com un factor positiu i cercar formes cada cop més adequades de respondre a la diversitat, reduint les barreres que troba cert alumnat per aprendre, és un repte que implica a les famílies, a les institucions, a l’administració educativa i a tots els professionals de l’educació.
Garantir una major igualtat d’oportunitats suposa prendre decisions en diversos àmbits d’intervenció educativa i institucional.
L’escola dona resposta a la diversitat creant una comunitat segura i acollidora, on tothom se sent valorat.
Mesures universals:
- Personalització dels aprenentatges: propostes amb dissey universal, circulació lliure
- Organització flexible del centre: espais amb dues edats
- Avaluació formativa i formadora, autoregulació
- Processos d’acció tutorial i orientació
Mesures addicionals:
- Acció tutorial específica
- Mestres d’educació especial
- Plans individualitzats
relacions
Deixem de banda la creença que l’infant és un projecte de persona per veure’l persona amb tota la seva dimensió. Ha d’equivocar-se, provar, canviar i així aprèn. Ha de superar límits i ha d’aprendre a conèixer-se a ell mateix per regular el seu comportament i la seva vida social. El límit és allò que necessitem per viure en societat i cal entendre’l, però a través del diàleg respectuós, la reflexió i la comprensió.
Per aprendre a viure en societat hem de viure socialment i això és el que fan els infants a l’escola. Aquestes relacions i tot el que suposa d’alegria, de satisfacció i també de frustració i, de vegades, patiment és el que els fan créixer com a persona. Fomentem les relacions i acompanyem emocionalment perquè aquestes també comportin aprenentatge.
sortides de l’escola
També sortim de l’escola per caminar per la muntanya, per conèixer l’entorn, per aprendre de la natura… per a nosaltres, l’exterior és important. Programem colònies de dues nits fora l’escola.
participació familiar
Ens organitzem en comissions participatives. Són grups de treball formats per mestres i famílies, que depenen del Consell Escolar i en reben un encàrrec, per això cal que hi hagi sempre una mestra i una família de la junta de l’AFA.
Cada comissió estableix el seu horari de reunió i la seva periodicitat, així com el seu funcionament intern. Cada comissió designa també qui n’és el coordinador o coordinadora, que convoca i fa resum de cada reunió.
Les famílies i mestres que no formen part del consell només poden formar part d’una comissió.
Comissió econòmica
És una comissió preceptiva del Consell Escolar i té com a objectiu la revisió de l’economia del centre i de la presentació del pressupost i la liquidació anuals. Està formada per la directora, la secretària, una família del Consell Escolar, una mestra i la persona representant de l’Ajuntament.
Comissió permanent
És una comissió preceptiva del Consell Escolar, té poder de decisió sobre l’ordre del dia del consell i se li poden delegar aprovacions de temes urgents. Està formada per la directora, la secretària, una família i una mestra.
Comissió de convivència
És una comissió preceptiva del consell, el seu objectiu és vetllar per la convivència i la cohesió social al centre i prendre mesures contra actituds que les puguin amenaçar-les. Està formada per la directora, la secretària, una família i una mestra.
Comissió de l’espai migdia
Té com a objectiu el control del servei de menjador, vetllar tant per la qualitat de l’alimentació com per l’adequació de la proposta educativa.
Comissió d’acollides i activitats
El seu objectiu és vetllar per la qualitat de les activitats extraescolars de l’escola i la seva adequació al projecte educatiu. Proposa les activitats a portar a terme, n’estudia les seves programacions, supervisa i avalua el seu funcionament i dona orientacions sobre millores, no s’encarrega de la gestió econòmica de les activitats, que és responsabilitat de l’AFA.
Comissió de converses d’escola
Aquesta comissió vol oferir un marc de reflexió, formació i debat a l’entorn de temes educatius, tant per a mestres com per a famílies. Pot impulsar activitats com xerrades, lectura d’articles o llibres, conferències, debats o tertúlies que ens facin reflexionar sobre temes relacionats amb l’educació dels nostres infants.
Comissió d’exterior
L’objectiu és coordinar actuacions de millora i manteniment dels espais exteriors de l’escola al servei del projecte educatiu.
Comissió de lectura
Aquesta comissió ha de vetllar pel manteniment i actualització del fons bibliogràfic de l’escola: biblioteques d’aula i llibres de consulta. També pot impulsar activitats relacionades amb la lectura o la literatura.
A més a més de les comissions, es creen grups de famílies voluntàries per cobrir necessitats puntuals de l’escola:
Hort
Bricolatge
Acompanyants sortides (només membres de l’AFA)
quota anual
No tenim llibres de text, però sí que fem sortides, contractem activitats, comprem llibres i jocs i socialitzem el material que utilitzem, per això es demana a les famílies l’abonament d’una quota anual de 200 euros, que revisem al tercer trimestre, en funció de les despeses.
