L’assoliment dels objectius del centre depèn del consens en uns principis, en la tria de pràctiques compartides i en la concreció d’una estructura de centre que ho afavoreixi. L’Escola Norai intenta crear una estructura organitzativa i sistematitzada que inclogui tots els sectors de la comunitat educativa i tingui com a objectiu la millora en l’aprenentatge.
En aquesta estructura, com en un ecosistema, s’estableixen relacions on cada persona conviu i interactua amb les altres.
l’agrupament d’infants de diferents edats respecta el ritme individual i el moment evolutiu
. A cada espai hi ha infants de dues edats (primer nivell: 3 i 4 anys, segon nivell: 5 i 6 anys, tercer nivell: 7 i 8 anys, quart nivell: 9 i 10 anys i els grans: 11 anys).
. Cada infant està dos cursos en un mateix nivell, això li permet portar a terme diferents rols respecte a companyes i companys.
. Desapareix la pressió del nivell i la sensació de fracàs.
. Promou l’aprenentatge entre iguals i desenvolupa competències com demanar ajuda i compartir coneixement.
. Fomenta l’autoregulació en l’aprenentatge i l’autonomia perquè no hi ha una sola manera de fer les coses.
. Dona seguretat perquè augmenta el temps per assolir un aprenentatge.
amb les companyes i companys de cordada s’estableixen vincles sòlids i es promou el sentit de pertinença al grup
. Quan arriba un infant a l’escola s’aparella amb una nena o nen de set anys.
. L’aparellament és per a tota l’escolaritat, és company o companya de cordada per a sempre.
. Es presenten a les respectives famílies, comparteixen jocs, s’ajuden a posar sabates, s’ensenyen les exposicions orals dels treballs en xarxa, s’acompanyen a sortides…
. L’infant gran assumeix una responsabilitat de cura, atenció i ajuda vers algú més petit.
. L’infant petit sap que té una companya o company a qui demanar ajut.
. Afavoreix el clima positiu perquè crea lligams entre tots els infants.
. Ofereix infinites situacions de modelatge.
. Facilita l’acollida d’infants nous a l’escola elimina situacions de menyspreu o aïllament.
el dinar amb persones adultes a taula és un moment de benestar i intercanvi positiu
. Totes les mestres dinem a l’escola, assegudes a la taula amb infants i menjant el mateix.
. Les mestres comparteixen cada dia el seu temps lliure dinant amb els infants.
. Promou la conversa espontània.
. Permet la comunicació distesa amb infants que els costa més parlar davant un grup gran.
. Connecta directament amb hàbits familiars i provoca l’expressió d’emocions.
. Modela la conversa a taula i l’intercanvi entre persones de diferents edats.
la formació interna de centre ens ofereix un espai de reflexió i creació pedagògica
. Un dia a la setmana tot l’equip educatiu fa una formació conjunta fora d’horari lectiu.
. Una o dues de les mestres té el paper de formadora i coordina l’activitat.
. En aquesta franja horària s’analitza documentació, s’elabora material, es posa en comú el coneixement i es construeix col·lectivament el projecte pedagògic.
. Facilita l’aprofundiment, la cooperació i la cultura autoavaluativa.
. Promou l’intercanvi d’experiències i l’aprenentatge entre iguals, afavorint que s’aprofitin els talents individuals per a la millora col·lectiva.
les mestres compartim la planificació i l’avaluació com a tasca de corresponsabilitat
. L’equip educatiu no s’organitza jeràrquicament per nivells, sinó per àmbits d’actuació amb l’alumnat.
. Totes les mestres són responsables de planificar i programar les activitats de tots els espais.
. La docència compartida és la nostra manera d’entendre la docència.
. Les mestres posen en comú el que dissenyen o creen i l’equip valora, proposa i millora.
. Qualsevol mestra que interacciona amb l’infant pot recollir evidències d’aprenentatge i compartir-les.
. Les tasques es comparteixen en documents i cadascú hi treballa en funció de les seves capacitats, les seves habilitats o la seva disponibilitat.
. Facilita la corresponsabilitat i l’anàlisi del funcionament en la seva globalitat.
. La generositat i la implicació professional són els motors de l’organització.
el diàleg en les comissions participatives de famílies i mestres en àmbits educatius consolida el projecte educatiu
. Mestres i famílies establim unes comissions per organitzar i fer el seguiment de diferents temes: l’espai de migdia, les acollides i activitats complementàries, l’exterior de l’escola, converses i xerrades amb experts, el fons bibliogràfic de l’escola.
. Els temes es treballen des del punt de vista dels dos sectors i recollint totes les sensibilitats.
. Les propostes de les comissions es porten a consell escolar, però ja recullen la feina prèvia de reflexió.
. La participació de les famílies i la seva coneixença del projecte té un efecte positiu en l’aprenentatge dels infants.
. Mestres i famílies aprenen a situar-se en el lloc de l’altre i prenen consciència que l’objectiu és el mateix.
diari d'aula