Un tret característic de la nostra escola és la kinesiologia educativa o gimnàstica del cervell.
La kinesiologia educativa o la cinesiologia és una tècnica motriu que facilita la connexió de les diferents àrees del cervell, és a dir, fer funcionar al cervell de forma integrada (dreta – esquerra, dalt- baix, davant –darrere). Integrada vol dir que aquestes zones s’activin i funcionin al mateix temps.
Etimològicament, kine o cine signifiquen moviment i lògia raonament. Per això aquests exercicis també es coneixen amb el en nom de brain gym o gimnàstica del cervell, o també com a ciència del moviment.
Aquesta tècnica es basa en uns exercicis motrius fàcils i senzills d’aplicar, ja que no exigeix canvi en la metodologia, tan pel temps com per la tipologia del exercicis.
Aquestes exercicis motrius treballen en l’àmbit neuronal en la connexió de les diferents àrees cerebrals i, per tant, s’afavoreix un treball més global i eficaç del cervell. Aquest treballa com un tot i per aixó no només és beneficiós per a les diferents àrees d’aprenentatge instrumental, sinó que també beneficia en tot l’aspecte integral de l’educació en tots els aspectes generals de la vida.
L’objectiu global de la kinesiologia educativa, brain gym, és treballar amb un cervell integrat, i integrat vol dir que en cada funció, sigui quina sigui, els cervell utilitza a la
vegada les àrees i connexions cerebrals necessàries, d’una forma global, els hemisferis esquerra/dreta, les àrees anterior/posterior, les àrees inferior/superior, com a resultat de les correctes microconnexions neuronals.
Quan qualsevol cosa produeix una desintegració del cervell, llavors diem que el cervell funciona amb estrès i, per tant, que el seu rendiment serà inferior o que la funció es farà amb un esforç innecessari. El concepte d’estrès en kinesiologia és més global (explicat més endavant).
Per evitar aquest estrès i facilitar al màxim un treball integrat del cervell, la kinesiologia educativa proposa treballar en dues línies:
- Reduir els elements estressants, el màxim que es pugui.
- Reeducar la persona.
Hi elements estressant de diferent tipus:
- Estrès bioquímic: Provocat per aliments i aigua de qualitat o quantitat deficient.
- Estrès estructural: Postures incorrectes, problemes de visió, baixa condició física…
- Estrès emocional: Per les relacions intra/nterpersonals, autoestima, competitivitat, exigències…
- Estrès ambiental: Soroll, contaminació, ones electromagnètiques: ordinadors, televisors…
Sempre que augmenti el nivell d’estrès, disminuiran en consonància la coordinació i cooperació de les diferents àrees del cervell i de les connexions neurològiques, llavors en kinesiologia es diu que no s’està integrat. Sigui quin sigui el nivell personal, de resistència a l’estrès, la kinesiologia té recursos per millorar el funcionament físic del cervell. La reeducació de la qual parlàvem abans es treballa en un doble vessant: terapèutic, solucionant un problema, integrant el cervell, i preventiva, quan un cervell integrat és més resistent a l’estrès (en casos d’especial gravetat o dificultat caldrà una atenció individualitzada a càrrec del kinesiòleg/a).
L’objectiu final és funcionar amb el cervell integrat per viure i aprendre sense estrès, amb benestar.
Proposta de la Kinesiologia educativa.
La gimnàstica del cervell proposa una sèrie de moviments sistemàtics que s’han concretat amb uns exercicis motrius, fàcils i senzills. Es poden practicar de forma rutinària al començament del dia o a l’inici d’una activitat determinada (tot plegat no suposa més de 10 minuts cada vegada), tan en l’àmbit personal/ familiar com l’escolar, en aquest, hi ha exercicis específics per a les diferents activitats escolars: lectura, càlcul, plàstica, atenció, concentració…
La pràctica d’aquesta tècnica proposa:
- Beure aigua: Per la influència directa que té en la qualitat de les connexions i transmissions neuronals, directament relacionades en tots els processos d’aprenentatge i per descomptat de la salut en general.
- Realitzar exercicis concrets: Segons el tipus d’activitat que volem fer amb la finalitat de potenciar les connexions de les àrees concretes implicades:
- Ex: La gorra de pensar afavoreix escoltar i parlar clarament.
- Ex: La marxa creuada va bé per a la lectura, els jocs i els esports.
- Ex: L’elefant, el mussol…, per les matemàtiques.
– Ser coneixedors que aquests exercicis estan connectant les diferents àrees cerebrals, per entendre i valorar la globalitat del treball i dels seus beneficis:
- Dreta-Esquerra: Exercicis de lateralitat, que connecten els dos hemisferis cerebrals: analític i global.
- Dalt-Baix: Exercicis de centratge, que connecten el món de les idees amb la concreció, el poder fer-les.
- Davant-Darrera: Exercicis de focalització, connecten el passat (memòria de les experiències viscudes) amb el present (possibilitat d’actuació).
En afavorir la connexió de les diferents zones del cervell el seu funcionament és més eficaç, treballa amb més rendibilitat i menys esforç, la qual cosa facilita els aprenentatges i ens ajuda a viure amb benestar.
L’Anna Ardèvol, que va ser mestra de la nostra escola, ens orienta i ajuda periòdicament en el treball de la kinesiologia.
