El farcellet Neolític.
Seguim la
nostra descoberta per la prehistòria, visitant un lloc màgic que hi ha a la vora de Cliqueu dos cops per anar a l’àlbum l’escola de Llobera: el Dolmen de la Vila.
Les històries que fa setmanes ens van explicar al Museu de Solsona els Solsonians cobren vida en aquest indret real i magnífic . Un espai que ens permet fer un viatge en el temps.
Una oportunitat especial que ens fa sentir, per uns moments, que estem allí, en aquells minut de fa tant de temps, amb aquella gent que no coneixem, i vivint una vida molt diferent a la nostra…però potser amb les mateixes ganes de viure… en el fons, no tant diferents.
Per preparar aquesta sortida, els mestres vam anar a veure al Joan de la Vila; ell ens va explicar unes vivències i curiositats sobre el Dolmen que vam fer que l’emoció restés instal·lada dins nostre. Gràcies Joan per obrir-nos les portes d’aquesta joia.
La Marta Barrera amb aquesta informació i la seva saviesa històrica va preparar un conte que ens va explicar el dia abans de la sortida. Gràcies Marta per aquest recorregut històric que ens va ajudar a situar-nos i a apropar-nos, amb estima i respecte, al patrimoni històric i cultural als voltants de l’escola.
L’Anna de la pluja, va ser l’arqueòloga que el dia de la sortida ens va seguir endinsant en el món del Neolític amb el seu farcellet ple de pells, óssos, pedres polides, pals, rams de cereals,…
Poder-nos explicar la vida i els costums de les persones d’aquella època dins del Dolmen va ser un privilegi. Va ser un moment on els infants van poder verbalitzar i connectar allò que han anat aprenent sobre aquest moment de la història, amb el que l’Anna anava presentant. Ella els va felicitar. Per arrodonir aquesta activitat vam fabricar una eina ben especial: una destral.
Entre mig de les propostes dissenyades, un temps de descoberta lliure ens possibilita seguir aprenent de la mà de la natura. Una primavera que ens omple els pulmons d’olor a farigola i la nostra mirada amb roselles, pells de serp, cuques , voltors i roures que ens mostren les seves noves fulles punxegudes, entre d’altres. Unes lupes, pots , pinces, papers, llapis i la guia il·lustrada sobre la Fauna i flora dels Pirineus és el «kit» bàsic que sovint ens acompanya en les sortides.
Entendre que el Dolmen havia estat un espai sagrat, un espai de culte, un espai observatori del pas del temps d’un grup de persones humanes, els nostres antecessors, ens aporta coneixements i també més preguntes que ens animen a seguir viatjant en el temps.
Gràcies a les famílies pel finançament de l’activitat de l’Anna, gràcies a l’Albert i al Jaco per ajudar-nos amb el material de les destrals i per tot el suport logístic que ens faciliteu en cada desplaçament.
APRENEM, DESCOBRIM, SENTIM, PENSEM, COMPARTIM…
VIVIM I VALOREM EL PASSAT, TAMBÉ FORMA PART DE NOSALTRES.
