Cronologia dels ensenyaments musicals públics a Berga
La història de la música pública a Berga és molt més antiga del que es pensava, amb una arrel que es remunta a més de 175 anys enrere. Aquesta evolució es pot dividir en quatre grans etapes:
1. El bressol del segle XIX (1842-1850)
L’origen dels centres públics neix amb la desamortització dels béns de l’Església. L’any 1842, l’ajuntament va prendre possessió del Convent dels Mercedaris (Plaça Sant Joan) i hi va establir l’escola de música entre el 1843 i el 1850. El seu professor va ser Bartomeu Blanch i Castells, qui anys més tard acabaria dirigint l’Escolania de Montserrat.
2. El Conservatori del Casino Berguedà (1914-1924)
A principis del segle XX, la tradició es reprèn al si de la Societat Casino Berguedà. Fundat el 1914 per Lluís Sellart i Canudas, el centre va passar de rebre una subvenció municipal a ser gestionat directament per l’Ajuntament. Sota la direcció de Ricardo Font, es va crear la primera banda del centre, que posteriorment esdevindria la cobla-banda Joventut Bergadana.
3. L’Escola de Mossèn Marià Miró (1928-1947)
Després d’un breu parèntesi, el 1928 va entrar en funcionament l’escola dirigida per Mn. Marià Miró. Aquest centre va haver de navegar per la complexa volatilitat sociopolítica de l’època (incloent-hi la Guerra Civil) fins que va cessar la seva activitat, aproximadament, l’any 1947.
4. L’Escola Municipal actual (1970 – present)
Fotografia de la inauguració del centre l’any 1970 amb la presència de les professores Rosa Ma. Cabra i Montserrat Perayre i l’alcalde de Berga Joan Noguera. L’escola estava situada a la Plaça Sant Joan.
L’etapa moderna neix el 1970 amb les professores Montserrat Perayre i Rosa Maria Cabra. Poc després s’hi va incorporar Francesc García Carretero (el “Carre”), una figura clau que va morir rl’any 2018. La seva tasca va ser vital per:
- Impulsar els instruments de vent per renovar els músics de la Patum.
- Crear la banda del centre i dues cobles.
- Garantir el planter de músics del qual la ciutat encara gaudeix avui.
Mentrestant també s’ha passat per tres edificis, el primer a la Plaça Sant Joan, on s’hi troba actualment el Casal Cívic, el Centre Cívic del carrer Mestre de Pedret i l’edifici actual, el primer concebut només per a l’escola de música al cor del barri vell de la ciutat a la Plaça del Pare Antoni Baylina.
El llegat en xifres i projectes recents
A partir de la base consolidada el 1970, l’escola ha viscut un creixement sense precedents:
- 2014-2016: Es gesta i es posa en marxa el Conservatori de Música dels Pirineus, un projecte conjunt amb Puigcerdà i la Seu d’Urgell que permet obtenir el Grau Professional.
- 2018-2019: La ciutat va celebrar el 175è aniversari dels ensenyaments musicals públics.
- Actualitat: L’escola ha passat dels 17 alumnes inicials a gairebé mil, sumant-hi projectes com els Superfilharmònics, que porta la pràctica orquestral a les escoles de primària de la comarca.
Avui dia, Berga presenta una ràtio d’un 2,7% d’alumnes per habitant, una xifra que triplica la mitjana catalana (0,8%) i que demostra la vitalitat d’aquest llegat centenari.
Mentrestant també s’ha passat per tres edificis, el primer a la Plaça Sant Joan, on s’hi troba actualment el Casal Cívic, el Centre Cívic del carrer Mestre de Pedret i l’edifici actual, el primer concebut només per a l’escola de música al cor del barri vell de la ciutat a la Plaça del Pare Antoni Baylina.
La informació d’aquesta pàgina ha estat elaborada a partir d’un article del professor de l’escola, Jordi Sabata Freixa, que es va publicar arrel del 40è. aniversari del centre.
