La il·lusió més gran en la meva carrera professional és rebre els ex-alumnes quan ens venen a veure. En Marc, en aquest sentit, ens ha omplert d’alegries i satisfaccions, ja que molt sovint ens ha volgut visitar per compartir amb nosaltres els seus èxits i nous projectes.

Ell volia fer esport i es va decantar per fer futbol. Alguns dels seus mestres li havien dit que busqués una alternativa per si un cas.

Coneixent en Marc, mai vaig dubtar que aconseguiria aquestes fites,  perquè en Marc no es rendeix.

Ara que ja és entrenador, i realitza la seva tasca amb passió, és el més feliç del mon.

El tarannà d’en Marc és un model a seguir perquè és la historia d’algú que persegueix un somni, tot marcant molt bé els objectius i no abandonant davant les dificultats. Moltes vegades ens trobem amb persones que tenen una discapacitat que no es veu a simple vista: la por. Una por que ens podria  paralitzar i fer-nos abandonar en el primer fracàs. Por a equivocar-nos, por a defraudar-nos, por a fer el ridícul… Aquesta sí que és una gran discapacitat!

En Marc ja va néixer amb una gran força interior i envoltat d’adults que van creure en ell. I ell ens en va donar lliçons sempre. Ell sí que ha estat el meu mestre!

Amb una gran intel·ligència social i personal, sempre tenia molts amics i companys de joc, sobretot l’Arnau que estava sempre pendent d’ell. Va ser un més en el grup, tot superant els seus reptes personals com la cosa més normal.

Ara que el veig donant conferències m’adono que no només ha aconseguit les seves fites i en perseguirà més i més, sinó que el que el Marc ens explica és com ser feliç.

Per suposat, darrera d’en Marc ha estat una gran família que ha cregut en ell, que l’ha impulsat sempre i que li ha transmès valors com l’esforç, la perseverança, la paciència, la humilitat…, tots ells valors imprescindibles per a navegar per aquest mon.

Podeu veure part de la conferència clicant aquí.