El passat 9 d’abril, l’alumnat de Cicle Mitjà i Cicle Superior vam gaudir d’una xerrada-taller a càrrec de la Sandra Moreno, integrant de la brigada municipal de Els Alamús. A més a més de veure-la feinejar pel poble, heu de saber que és Tècnica Mediambiental i que sempre que podem “l’enganyem” per a que vingui a fer-nos una xerrada a l’escola. Aquest cop, dins del treball que estem duent a terme de l’ODS 6 (Aigua neta i sanejament) volem saber com arriba l’aigua a les aixetes de les nostres cases, i d’això, tant ella com el Marc, en saben força!
Des del naixement del Segre, passant per la construcció dels embassaments, el canal d’Urgell i del seu braç secundari, la Sandra ens va apropant el camí de l’aigua cap al poble. Un cop aquí, descobrim com s’emmagatzema i es potabilitza. Ens adonem que la tasca que fan tan ella com el Marc és molt important, ja que s’encarreguen de controlar l’arribada i el sanejament de l’aigua que bevem.
Ens sorprèn saber que és la brigada municipal qui s’encarrega del manteniment de totes les canonades que passen per sota dels nostres carrers i de fer-ne les reparacions. “Si uns dia ens veieu al Marc o a mi plens de fang, sabreu que hem arreglat un trencament de la xarxa d’aigua”, ens diu.
Però, un cop l’hem fet anar, on va l’aigua bruta? La Sandra ens explica com funciona el sistema de clavegueram. Al poble no tenim depuradora d’aigües residuals, per tant hem de parar molt de compte amb el que llencem per l’aigüera i el vàter. Tanmateix ens explica com funcionen aquestes instal·lacions.
Per acabar-nos de conscienciar sobre aquest darrer punt, la Sandra ens presenta tres experiments:
1.- Compte amb el que tirem al vàter!!!
Per fer aquest experiment, submergim en aigua una tovalloleta (suposadament biodegradable), un tros de paper d’eixugar les mans i un altre de paper de vàter. Remenem simulant el corrent del riu…
Observem com el paper de vàter poc a poc es va desfent, en canvi la tovalloleta i el paper de mans queden pràcticament intactes. En treure’ls de l’aigua, la tovalloleta ni tan sols ha variat la seva textura, el paper de mans està tou, però encara l’hem d’estirar si el volem trencar, en canvi el paper de vàter ni tan sols el podem agafar perquè se’ns desfà entre els dits. Si tots ells arriben al riu, el paper de mans i les tovalloletes poden trigar mesos o anys en desfer-se i mentrestant embrutar i contaminar els ecosistemes fluvials. Fins i tot podrien arribar al mar!
2.- La contaminació dels aqüífers.
Una bona part de l’aigua potable es troba sota terra. Generalment aquesta està neta, ja que el sòl, amb les seves capes actua com a filtre. Tanmateix algunes pràctiques agràries o industrials que fan vessaments incontrolats de purins o altres substàncies poden arribar a contaminar aquestes aigües tan valuoses.
Observem la simulació de les diferents capes del sòl que ens ha portat la Sandra:
Primer tirem una mica d’aigua neta, per veure com traspassa les diferents capes de terra…
Després hi tirem aigua bruta (agua que hem barrejat amb sabó de rentar mans). Observem que part del residu sòlid s’ha quedat a la superfície i, després de ser filtrada pel sòl, només està tèrbola. Però, alerta, no està pas neta!!! Ja s’ha contaminat i no seria apta pel consum.
Finalment hi llencem una mica de suc de préssec. Seria l’equivalent als purins i productes químics…
Ràpidament tot el recipient d’aigua es tenyeix de color taronja. La contaminació, en aquest cas és molt major, dons aquestes substàncies, al quedar diluïdes a l’aigua, no poden ser filtrades. La Sandra ens explica que la contaminació per nitrats és una de les més perjudicials per la salut de les persones i els animals.
Ara ho provem amb un altre recipient, on tan sols hi ha un filtre de paper, que simularia els corrents d’aigua que no es troben a tanta profunditat. El resultat és demolidor!
3.- La contaminació per olis i derivats.
Parem compte a llençar l’oli de la paella per l’aigüera!!! Tothom hem fet l’experiment de barrejar l’oli amb l’aigua i tothom en sabem el resultat…
Aquest oli va directe al riu, formant grans taques sobre la superfície de l’aigua. Aquestes taques d’oli brut acostumen a quedar varades en aigües manses o a les vores dels rius. A banda de la brutícia que generen, impedeixen que la llum arribi correctament a les plantes i organismes que hi viuen, causant la destrucció dels ecosistemes.
Així que, ja ho sabeu: l’oli de cuinar cal recollir-lo en un recipient i dur-lo a la deixalleria!!!
Ens ha agradat moltíssim la xerrada, hem après moltes coses i hem resolt alguns dubtes que teníem. Si a més a més hem sortit tots i totes més conscients sobre les actuacions que podem dur a terme per millorar el medi ambient, no podem demanar més!
Moltes gràcies, Sandra, per la teva bona predisposició, pel teu temps i per voler compartir amb nosaltres els teus coneixements. Eduquem en xarxa!!!
#STeam