ANETO NO ÉS UN CALDO!

A la classe de Cicle Superior hem acabat el trimestre amb un nou taller de ciències, titulat: “Aneto no és un caldo!”

Segur que coneixeu el nom “Aneto” vinculat a una famosa marca comercial, tanmateix, si feu una mica de memòria o si investigueu una mica, sabreu que també és el nom de la muntanya més alta dels Pirineus (3.403m), situada a la província aragonesa d’Osca, molt a prop de la Vall d’Aran.

I és que el nostre taller de ciències va precisament de muntanyes! Hem conegut la situació i l’alçada de la Pica d’Estats (3.143m), el cim més alt de Catalunya, al Pallars Sobirà; el Mulhacén (3.478m) ,a Sierra Nevada (Granada), que és el més alt de la Península Ibèrica; el Teide (3.718m) a Tenerife, a les Illes Canàries, que, a més a més de ser un volcà, és el pic més alt del territori espanyol; L’Elbrus (5.642m) a les muntanyes del Caucas, en territori rus, és el cim més alt d’Europa; finalment l’Everest (8.848m) a la Serralada de l’Himalaia, al Nepal, és el sostre del món.

Però la nostra investigació real ha estat averiguar “COM ES MESURA L’ALÇADA D’UNA MUNTANYA?”

Hem fet les nostres hipòtesis…

-Amb peus o passes, des de la base fins al cim, ho fan els excursionistes quan hi van.

-Amb els satèl·lits (actualment) però no sabem com ho feien abans que existissin…

-Amb alguna mena d’aparell…

Després d’indagar i fer cerca, resolem el dilema: antigament feien anar un mètode matemàtic anomenat triangulació. Havien d’establir una cota zero, a cada país en tenien una (l’espanyola està en un graó al port d’Alacant) i a partir d’aquí feien càlculs trigonomètrics.

Actualment tenen aparells que mesuren l’altitud (altímetres) i, efectivament, fan anar les coordenades que donen els GPS i els satèl·lits.

A continuació, coneixem els mapes de corbes de nivell, que són una manera de representar l’altitud del terreny.

Ens plantegem un repte: elaborar un mapa de corbes de nivell d’un turó que hem construït nosaltres mateixos!

Per començar, necessitem el següent material:

En primer lloc, cal amassar bé la plastelina i donar forma a la nostra muntanya. Sí té més d’una alçada, millor…

Després, clavarem uns testimonis en les cotes més altes, que ens serviran com a punts de referència a l’hora de passar-ho a paper.

Amb l’ajut d’un regle i un cartabó, marquem la nostra muntanya cada centímetre, en horitzontal.

A continuació, amb un fil de pescar i amb molta cura que els talls ens quedin rectes, anem separant les diferents cotes.

Finalment, anem agafant les cotes i marquem el seu perímetre sobre el paper, tenint present que cal situar-les sobre els testimonis que hem marcat amb els puntals perpendiculars. Cal ser curós i apuntar, també la mesura de cada cota. En el nostre cas, 1cm correspondria a 100m a la realitat.