A la classe de Cicle Superior hem encetat un nou taller de ciències, aquest d’indagació científica: D’ON VE EL NOM DELS ALMÚS?

Les nostres hipòtesis inicials han estat diverses:

• Ve del nom d’un arbre: “un álamo”, de fet a l’escut del poble hi ha un arbre.
• És d’origen àrab, com tots els pobles que comencen per “Al” (Alcarràs, Alcoletge, Alpicat…)
• Ve d’un cognom o del nom d’una persona, el seu fundador.

Hem d’investigat una mica per matar el cuc de la curiositat i ratificar o desmentir les nostres hipòtesis. Per fer-ho, com sempre, hem de contrastar les informacions en més d’una font. Aquest cop la Laura ens ha deixat un llibre que alguns tenim per casa i que parla del nostre poble: “Els Alamús, retalls d’un segle” és un llibre d’història local publicat el 1999 per Judit Farré Cunillera, Eliseu Llorens Lluch i Albert Mateu Castelló. Editada per Dilagro i l’Ajuntament dels Alamús, l’obra recull aspectes històrics, socials i culturals de la vila del Segrià, documentant la seva evolució al llarg del segle XX

 

La nostra investigació ens ha portat a descobrir que la hipòtesis que està més acceptada és que Els Alamús ve d’un nom, concretament d’Almodis de la Marca, esposa de Ramon Berenguer I. El terme li va ser llegat com a dot de casament amb altres territoris i castells arreu del Comptat de Barcelona.

Almodis va ser una de les dones més destacades de la nostra història. Juntament amb el seu tercer marit, Ramon Berenguer I, compte de Barcelona, van protagonitzar un dels pocs casaments per amor de l’Edat Mitjana, provocant una autèntica revolució entre els comptats de la Marca Hispànica.

Segons la crònica d’al-Bakrí, el comte Ramon Berenguer anava de camí a Terra Santa i es va aturar a descansar a casa del comte de Tolosa, segon marit d’Almodis. Allí la va conèixer i se’n va enamorar. En tornar del seu viatge, en passar per Narbona, va planejar amb ella la fugida cap a Barcelona, on es casarien. Arribats a la ciutat comtal, el comte va repudiar la seva esposa al·legant motius de consanguinitat i Almodis feia el mateix amb el seu marit.

Fou una dona sàvia que al llarg de la seva vida va manifestar interès i s’apassionà pel dret. Fou així que col·laborà de manera activa en la primera redacció dels Usatges de Barcelona, començats l’any 1068 juntament amb el seu marit Ramon Berenguer I, que foren la nova llei que va fonamentar l’estat feudal català. Era un nou codi jurídic que reemplaçava els vells textos sobre lleis dels romans i gots per donar respostes als nous temps que venien, on hi havia una situació de força violència i on cada cop estaven més marcades les diferències entre les classes nobles i el poble.

Almodis va presidir judicis, com la seva antecessora la comtessa Ermessenda, i els jutges li prestaven jurament de fidelitat. Desenvolupà una activa pràctica política tant pacifista com diplomàtica i va governar conjuntament amb el seu marit un estat feudal. Una activitat que no va impedir que fos assassinada pel seu fillastre Pere Ramon, el qual veia perillar la seva herència en mans dels fills d’Almodis.

Podem visitar la seva sepultura a la Catedral de Barcelona.

Aquest tema, a més d’endinsar-nos en la Història, ens ha servit per descobrir la situació de discriminació de les dones a l’Edat Mitjana i com Almodis es va convertir en tota una pionera de la igualtat de gènere que avui encara reclamem.

Ens ha agradat conéixer l’origen del nostre poble!!! Esperem que a vosaltres, si no ho coneixíeu, també us hagi agradat.

 

#STEAM