Llibre finalista als premis Atrapallibres 2026, categoria 11 anys.
La Locomotora i jo
Autor: Pep Molist
Il·lustracions: Dani Torrent
Editorial: Animallibres
Col·lecció: L’Arca; 30
ISBN: 9788410302013
Després d’un llarg recorregut, La locomotora i jo iniciarà la seva cursa per les llibreries.
És una novel·la que vaig començar a escriure el 2018, quan tenia ganes d’encarar una obra de caire realista amb alguna cosa viscuda com a material literari. Va ser el moment que vaig descobrir que en la vida del llegendari Emil Zátopek -un atleta txec famós per la seva peculiar forma de córrer i d’abordar la competició, i també pels seus triomfs. Entre d’altres, als Jocs d’Hèlsinki de 1952, va guanyar l’or en els 5000, els 10000 i la marató – hi havia uns fets especialment curiosos, relacionats amb la situació política del seu país.
I què tenim a veure en Zátopek i jo? L’únic contacte és que durant uns anys vaig viure i practicar l’atletisme amb intensitat i fou una de les èpoques més boniques de la meva vida. Com a curiositat, recordo que a la secretària del Club Atlètic Vic on corria, hi havia un petjapapers amb la figura d’en Zátopek -a qui anomenaven la Locomotora humana-, la part de darrere del qual tenia forma de màquina de tren. Allà, el vaig conèixer i el vaig començar a admirar.
A la novel·la, parlo d’en Zátopek i de les curiositats més conegudes i desconegudes de la seva vida. I ho faig a través de la mirada d’una noia, la Mila, en aquesta ocasió el meu alter ego, que viu i veu l’atletisme com el veia i vivia jo. Zátopek esdevé un mirall per parlar de mi.
Aquest llibre tracta d’una dona que recorda quan era jove. Li encantava córrer, a totes hores. Corria al temps lliure i cada vegada més li agradava còrrer i ho feia millor.
Un dia, entrenant amb el seu grup, va escoltar un ris-ras, ris-ras, era l’escombra de l’escombriare Emil. Quan va acabar la seva feina tothom l’aplaudia dient “Zá-to-pek”! La Mila, tota encuriosida, en va voler saber més i quan la gen va marxar, la Mila s’hi va acostar. L’Emil li va explicar qui era (jo no us ho explicaré per no fer-vos un spoiler), però a partir d’aquell moment encara va tenir més ganes de sortir a córrer!
Aquest llibre ha estat bé, però no és el millor llibre que he llegit.
Aquest llibre es titula “LA LOCOMOTORA I JO”
Tracta d’una noia que recorda quan era jove. La Míla també és primer violí de l’ orquesta Simfònica de Praga, però fa vint anys practicava l’aletisme i la seva passió era córrer. Un dia estava entrenant i va escoltar un “ris-ras-ris-ras”, era l’Emil, un escombraire que quan acabava d’escombrar la gent aplaudia dient ZÁ-TO-PEK!!! Va preguntar a l’Emil qui era en Zátopek. Ara ús deixo amb intriga, descobriu-ho vosaltres!
Esta bé, el llibre, però podria haber set millor. Trobo que en alguns moments s’ha fet aborrit perquè és massa descriptiu.
La locomotora i jo és un llibre que tracta d’una noia que ens explica que ella, de petita, feia atletisme i que va fer un amic que es deia Emili Zatopek. Tots junts ens expliquen anècdotes, com eren les carreres,…
Aquest llibre es curtet amb la lletra gran. Dels tres és el que menys m’ha agradat, la seva història no em va enganxar, jo no el recomano.
La locomotora i jo és un llibre bastan bonic que l’ha escrit Pep Molist i l’ha il·lustrat Dani Torrent.
Va sobre una noia que es diu Mila i ens explica com coneix a l’Emil Zatopek, un corredor d’alt nivell.
Quan era petita el va coneixer i a pesar de les seves diferències es van fer molt amics.
Així veiem l’ inici i el final de la seva amistat.
El llibre m’ha agradat bastant i crec que podria guanyar el premi Atrapa llibres.
Aquest llibre tracta sobre una dona, que es diu Míla. Recorda quan era petita i feia atletisme.
Un dia mentre entrenava amb el seu grup, va veure un escombriaire i se’l va quedar mirant, quan va acabar, tothom el va començar a aplaudir i animar-lo mentre cridaven ZÁ-TO-PEK. Llavors li van agafar ganes de saber qui era el Zátopek i va descobrir que era un atleta professional.
Es van fer amics i es van començar a explicar coses sobre ells.
A mi m’ha agradat molt i he descobert una persona que no coneixia. El recomano.
Aquest llibre es titula “La locomotora i jo”. Tracta d’una nena que es diu Mila. La Mila és la millor tocant el violí. Ella recorda les millors coses que li van passar de petita; li encantava córrer, ella feia atletisme i un dia va anar a córrer fora de la pista i darrere d’uns arbres va començar a sentir un ris-ras, va descobrir que hi havia una de les persones més importants del seu país, la Locomotora Humana. Aconseguirà la Mila millorar en atletisme?
Aquest llibre està prou bé, no és dels millors atrapallibres pero m’ha agradat.