CI-A LA CANÇÓ DE LES MENTIDES
Les cançons tradicionals són una font important de ballades i algunes d’elles, que havien perdut la seva popularitat, han reeixit a partir d’interpretacions de nous grups com La Carrau i els Tiquis Miquis. La que segueix té gràcia i enganxa pel reguitzell de sortides fora de lloc i punts surrealistes.
CI-B LA SOLIPANTA
La Solipanta servia per a triar qui menaria la gresca en els dies de Carnestoltes i el qui abaixava els braços, o bé queia a terra, o topava amb els companys, pagava penyora. El qui manava el joc solia canviar la lletra al seu caprici.
CI-C SANT FERRIOL
Diu la llegenda que en Ferriol era capità d’una quadrilla de lladres. Després de cada robatori, anaven a la taverna, on mai no faltava el vi i acabaven jugant per veure qui podia fer uns passos de ball o d’equilibri amb tant de vi engolit. Un dia en Ferriol va voler canviar de vida i en intentar convèncer la seva trepa, però no els hi va agradar la idea i el mataren. L’enterraren sota una bóta de vi de la taverna. Bóta que –per miracle d’en Ferriol- mai no acabava el seu contingut. L’hostaler, a l’investigar el motiu de tanta abundància va trobar que el dit estirat del sant tocava la bóta. Mireu ara com nosaltres també estirem el dit…