Projecte educatiu de centre: maig 2018

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

ESCOLA Schola

Última revisió: Maig 2018

Índex:

1- Trets d’identitat

1.1 Història

1.2 Localització

1.3 Alumnat

1.4 Infraestructura

1.4.1- Edifici

1.4.2- Recursos humans

1.4.3- Recursos materials

1.5 Línia educativa

1.5.1 Confessionalitat

1.5.2 Relació Claustre i AMPA

2.Principis pedagògics

2.1 Trets generals

2.2 Pluralisme i valors democràtics

2.3 Material

2.4 Organització pedagògica

2.4.1 Educació Infantil

2.4.2 Educació primària

2.4.3 Educació Especial

2.4.4 Comissió d’Atenció a la Diversitat ( CAD)

2.4.5 Tractament de la Llengua

2.4.6 Competència digital

2.5 Revista

2.6 WEB

2.7 Biblioteca

2.8 Avaluació

2.9 Activitats fora de l’escola: sortides i colònies.

2.10 Festival

2.11 Setmana sant Jordi.

3.Organització

3.1 Consell Escolar

3.2 Equip Directiu

3.3 Claustre

3.4 Cicles

3.5 EAP

3.6 Associació de pares i mares d’alumnes

4.Menjador

TRETS D’IDENTITAT.

El nostre centre defineix la seva identitat a partir de les següents línies bàsiques d’actuació:

Implementació de la línia pedagògica i filosòfica, que sempre hem fonamentat en la catalanitat, la laïcitat i el respecte a la diferència per tal d’afavorir la cohesió social.
Incorporació de noves maneres de fer en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes adaptades a la realitat actual, per tal de continuar millorant els resultats educatius.

1.1 Història.

La Schola és un centre que es va fundar el curs 1.965-1.966. En el moment de la seva creació impartia classes de Batxillerat i exercia la funció d’institut nocturn entre bona part de la població de Rubí. Des dels seus inicis ja es va perfilar una institució de caràcter pluralista i liberal, pionera en fomentar la llengua i la cultura catalanes, essent una de les primeres escoles on es va impartir l’ensenyament de la pràctica totalitat de les matèries en aquesta llengua. La celebració de les festes populars i les tradicions, l’estudi del medi natural i geogràfic en les sortides i colònies, el coneixement del món cultural i artístic a través de la visita a museus o l’assistència al teatre i al cinema ha estat, des de sempre, una constant en les programacions. La revista “ Schola “ és testimoni d’aquesta manera de treballar.

El curs 1.973-1.974, amb el nou pla d’estudis, van començar a incorporar-se cursos de Pre – escolar i EGB, i, gradualment, es van anar suprimint els cursos de Batxillerat.

Durant aquests anys l’escola era un centre amb pocs recursos, en què la il·lusió i la voluntat de pares i mestres intentaven compensar la precarietat de mitjans. Aquesta situació, unida al fet de ser un centre d’una línia amb pocs alumnes per aula afavoria el coneixement i la bona relació entre pares, alumnes i mestres, i feia possible que el lligam entre nens i educadors fos molt estret.

A partir del març de 1.987 es va incorporar a la xarxa de centres docents públics dependents de la Generalitat, segons la Llei 14 / 1.983, que regulava el procés d’integració. En aquest moment comença un període d’adaptació del centre amb un equip directiu de nou persones que compartirà totes les tasques de gestió i intentarà adequar la infrastructura burocràtica a la nova situació.

Al setembre de 1991 tots els mestres provinents de l’antic centre privat aproven les oposicions i s’incorporen al centre amb plaça definitiva com a funcionaris de carrera. A banda, cal comptar amb els mestres que s’han anat incorporant procedents del Departament d’Ensenyament.

Al setembre de 1995 es desfà l’equip directiu de nou persones i s’implanta un equip directiu convencional.

El curs 2004-2005 el centre comença amb gairebé tot l’equip docent renovat i amb un equip directiu format per cinc persones.

El juny de 2006 se’ns concedeix el projecte de biblioteques Punt Edu, que es desenvolupa els cursos 2006-2007, 2007-2008 i 2008-2009. Durant aquests cursos l’escola disposa una professora a mitja jornada i se’ns concedeix una dotació econòmica de 2000 euros.

El juny de 2007 es presenta l’avantprojecte del Pla Estratègic d’Autonomia de Centres, que se’ns concedeix i es comença a desenvolupar el setembre de 2008 i ha d’acabar el juny de 2012.

El juny de 2010 es presenta el projecte Pla Experimental de llengües estrangeres que se’ns concedeix també i es comença a desenvolupar el curs 2011-2012. S’espera rebre una dotació econòmica de 2000 euros per al desenvolupament del projecte i, per al curs 2011-2012, un auxiliar de conversa de parla anglesa.

A partir del setembre del 2012 el centre firma una acord de coresponsabilitat amb el departament d’ensenyament , que es renova des d’aleshores, de manera anual.

1.2 Localització.

La Schola és ubicada a Rubí, localitat situada a la comarca del Vallès Occidental. És un municipi que se sustenta econòmicament sobre la base de l’activitat industrial i això ha provocat que des de la dècada dels 60, s’hagi anat ampliant la seva població amb l’arribada de diferents onades migratòries; en un principi procedents d’Andalusia, sobretot, i a mitjans de la dècada dels 90 de fora de l’Estat (Marroc, Sud-Amèrica i Xina). En l’última dècada aquesta immigració extracomunitària ha anat augmentant progressivament fins a l’actualitat , ja que ha anat situant el seu lloc de residència, majoritàriament, al centre de Rubí, dins de l’àrea d’influència del centre.

1.3 Alumnat.

La Schola és un centre d’una línia, que té al voltant de 225 alumnes i, tot i que el català és la llengua vehicular, s’ intenta que l’alumnat que no el té com a llengua pròpia i no l’entén no visqui com un problema que aquesta sigui la llengua d’aprenentatge.

Hi ha un percentatge elevat de famílies amb un nivell cultural mitjà o mitjà-alt, de parla catalana, interessades per l’educació dels seus fills.

A finals de la dècada dels noranta hem començat a matricular alumnes procedents de fora de l’Estat Espanyol. Aquest alumnat ha anat creixent força amb el temps. Actualment a cada nivell hi ha un 30% d’alumnat estranger aproximadament. Alguns d’aquests alumnes no tenen cap coneixement del castellà ni, per descomptat, del català.

Des de fa alguns anys, el percentatge d’alumnes que no tenen el català s’ha com a llengua d’ús habitual ha incrementat molt. Hem observat que hi ha alumnes que, tot i haver començat l’escolaritat a la nostra escola han arribat a sisè sense competència ni oral ni escrita en català. S’ha observat també que el castellà és ara mateix la llengua social entre els alumnes, fins i tot entre els alumnes catalanoparlants.

1.4 Infrastructura.

1.4.1 Edifici.

La superfície edificada de l’escola és de prop de 2000m2, distribuïts en tres nivells i estructurats en els següents espais:

2 Despatxos
3 Aules d’educació Infantil.
6 Aules de Primària.
1 Aula de plàstica , laboratori i música.
1 Biblioteca, ampliada el curs 2009-2010, que és a la vegada sala d’àudio–visuals.
1 Gimnàs.
1 Sala de professors.
1 Menjador.
1 Aula d’anglès
1 Aula d’Educació Especial.
1 Aula de logopèdia.
2 Aules de desdoblaments.

La superfície no edificada consta de dues terrasses ( 40 i 80 m2 respectivament) utilitzades pels nens d’Educació Infantil i un pati d’aproximadament 400 m2 destinat a l’esbarjo dels alumnes de primària.

1.4.2 Recursos humans.

El Claustre està format per 15,5 professors dependents del Departament d’Educació:

Un/a mestre/a d’Educació Especial.
Un/a mestre/a especialista de música.
Un/a mestre/a especialista d’Educació Física.
Tres mestres especialistes d’anglès.
Quatre mestres d’Educació Infantil.
Cinc mestres de primària.

L’escola disposa d’assessorament psicopedagògic per part d’un professional de l’EAP, que ve un cop per setmana.

Eventualment, quan hi ha alumnat que ho requereix, es disposa dels serveis d’una logopeda del CREDA i d’un/a vetllador/a

El personal no docent està format per una administrativa compartida amb l’escola Rivo Rubeo, un conserge, dues persones que es fan càrrec de la neteja i els monitors de menjador.

Recursos materials.

Aparell	Procedència
– 28 Ordinadors	– AMPA
– 5 impressores	– Departament d’Ensenyament
– 63 portàtils – 4 impresores	– H.P. – Departament d’Ensenyament. – Adquisició pròpia
– 1 Projector de transparències	– AMPA Schola
– 3 DVD reproductor	– Dept. d’Ensenyament
– 3 Radiocassetes	– Adquisició pròpia
– 2 Guillotines	– Adquisició pròpia
– 1 Projector de diapositives	– AMPA – Schola
– 3 Scaners	– Schola
– 4 Càmeres digitals	– Schola
– 1 Càmara fotografia convencional	– H.P.
– 2 Televisor	– Dept. d’Ensenyament – Adquisició pròpia.
– 2 Plastificadora	– Schola
– 1 Enquadernadora	– Dept. d’Ensenyament.
– 1 Telèfon / fax	– Schola
– 1 Telèfon inalàmbric	– Schola
– 2 Equip de música: platina, CD, amplificadors, mesclador, altaveus portàtils i altaveus fixos repartits per les diferents dependències de l’escola	– Schola
– 3 projectors – 11 pissarres digitals amb els seus projectors – 1 nimio	– Schola
– Una multicopista	– AMPA – Adquisició pròpia
– Un teclat	– Departament d’Ensenyament
– 3 disc dur extraïble	– Schola
– Càmera de vídeo	– Departament d’Ensenyament.
– 2 maquines de reprografia	– Adquisició pròpia – Departament d’ensenyament

Línia educativa

L’escola es manifesta aconfessional i respectuosa amb totes les creences tant de mestres com d’alumnes i del personal no docent. Es considera que la religió s’ha de tractar estrictament des de l’àmbit familiar. La laïcitat, doncs, forma part de la filosofia del centre . Amb la complicitat de les famílies, el centre té com a objectiu primordial la preservació d’aquesta laïcitat.

Relació Claustre i AMPA.

L’escola ha de seguir fomentant la bona relació entre el claustre i l’AMPA, i per tant es continuarà mantenint el diàleg i la col·laboració que hi ha hagut des de la fundació de l’escola. Per mantenir aquesta interrelació, l’AMPA i l’Equip Directiu es reuneixen periòdicament amb la finalitat de coordinar activitats (cada cop que l’AMPA convoca una reunió).

2. PRINCIPIS PEDAGÒGICS.

2.1 Trets generals.

La metodologia ha de basar-se en un aprenentatge significatiu, impulsat per un ensenyament comprensiu que sempre partirà dels coneixements previs dels alumnes. Així mateix contemplarà la diversitat tant pel que fa al ritme de treball com pel que fa a les capacitats intel·lectuals.

L’ensenyament ha d’anar encaminat a desenvolupar les competències necessàries per tal d’afavorir la integració de l’alumne/a a la realitat social i laboral actual.

L’ensenyament – aprenentatge estarà sempre sustentat en l’educació integral de l’alumne com a persona i serà prioritària la seva formació des del punt de vista humà.

2.2 Pluralisme i valor democràtics.

L’escola ha de respectar l’evolució del nen, en el sentit de no imposar-li cap concepció política. D’altra banda, ha d’estimular una sèrie de valors humans:

Solidaritat vers els altres.
Rebutjar les manifestacions de racisme i les actituds racistes.
Rebutjar les manifestacions de violència i les actituds violentes.
Rebutjar les idees, manifestacions i actituds sexistes
Impulsar, consolidar i exigir el compliment de les normes d’educació i ètica: respectar les persones grans, ajudar els invàlids, cedir el pas i els seients………..
Respectar l’entorn.
Conèixer i aprendre a estimar la nostra cultura i identitat.
Impulsar els valors democràtics.
Consolidar la llengua i la cultura catalanes com a elements vertebradors i cohesionadors de la vida del centre i, per extensió, de la vida social en general.

Cal afegir que l’escola s’ha d’adaptar a una societat cada cop més plural, pel que fa a la diversitat de cultures que hi conviuen. En aquest sentit, cal assumir com a centre els canvis que comporta la interacció amb alumnes procedents d’altres països. S’haurà de tenir present, doncs, que les actituds favorables, com ara la sensibilitat, l’empatia, el respecte …. i els coneixements bàsics d’altres cultures faciliten l’adaptació tant als alumnes com als pares. Les nostres expectatives vers l’alumne hauran de ser positives, i haurem de ser capaços, tal i com es concreta i es desenvolupa en el Pla d’Acollida Integral de Centre, de :

Assegurar un bon acolliment a l’aula i al centre.
Preveure, potenciar i programar situacions en les quals la interrelació amb els companys i companyes sigui constant.
Prioritzar, en el procés inicial, els continguts de la llengua en situació comunicativa. facilitant i promovent la participació activa d’aquests alumnes en l’ús del llenguatge.
Assegurar el coneixement i l’adquisició progressiva dels hàbits i normes escolars.

2.3 Material.

A l’hora d’escollir el material didàctic ( jocs, llibres de text, llibres de biblioteca, material de racons, etc… ) l’escola tindrà en compte els següents aspectes:

L’adquisició de material actualitzat.
Cada cicle tindrà el material adequat a la seva edat.
Que no inciti al racisme i a la violència.
Una selecció i utilització no sexista del material.

Des del curs 2007-2008 l’escola participa en el projecte de reciclatge de llibres.

A partir del curs 2011-2012, l’escola gestionarà la compra de material fungible:

Material que comparteix tota l’escola: cartolines, pintures, pinzells, coles. guix, etc.
Material que s’utilitza per cicles: fulls de diferents pautes, quadrícules i mides, gomets, carpesans, carpetes, etc.

L’escola s’ha decantat per la utilització de fulls, que afavoreix que no portin tant de pes a les motxilles, i no llibretes, pels avantatges pedagògics que això comporta:

Facilita el treball de la situació espaial.
Treball de classificació de matèries i cronològica.
Facilita la repetició de treballs incorrectes.

Cada cicle té unes pautes de presentació pel que fa a l’ús d’aquests full ( veure R.R.I., apartat 6 ).

2.4 ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA.

2.4.1. Educació infantil.

Qualsevol activitat a nivell d’Educació Infantil es presenta de forma globalitzada.

Els objectius els treballem en una línia de continuïtat i s’enllacen amb els de Primer Cicle d’Educació Primària mitjançant les coordinacions intercicle.

Dins de l’Educació Infantil la base de la formació de l’alumne es constitueix en la seva totalitat mitjançant la globalització de les diferents matèries. Globalitzar vol dir fer una activitat que englobi aspectes o àrees de coneixement diferent. Partim d’un tot i l’anem analitzant en els diversos llenguatges: Verbal, matemàtic, plàstic i musical. Això no vol dir que en algun moment aquesta anàlisi hagi de ser més profunda anant al concepte primigeni de la matèria que estem tractant.

Un altre aspecte que presentem, ja que forma part de la vida de la classe, és la importància de la formulació i l’adquisició d’hàbits de convivència, d’ordre i de neteja. Es tracta de situacions d’aprenentatge que es presenten de manera sistemàtica a partir de la resolució de certes tasques quotidianes. Aquestes rutines donen seguretat als infants i afavoreixen l’adaptació a la vida escolar, potenciant l’autonomia en front de l’acció. En la seva planificació cal respectar els ritmes de maduració dels nen/es, això afavorirà que els alumnes puguin començar a organitzar mentalment el temps que estan al centre:

Activitats pròpies de l’entrada.
Temps de l’esmorzar.
Temps de treball individual.
Temps de joc.
Temps de recollir.

Les tres grans àrees en relació amb les quals el nen realitza aprenentatges significatius, observables i avaluables són:

La Descoberta d’un mateix i dels altres.
La Descoberta de l’entorn .
Comunicació i llenguatges.

En aquestes àrees el nen se sent molt interessat a descobrir, manipular, representar, comunicar…, acumula moltes informacions i adquireix els primers conceptes, aprèn maneres d’abordar la realitat, i hàbits i actituds que podrà aplicar més endavant a situacions molt diverses.

Els diversos llenguatges ( el verbal, el plàstic, el musical i el matemàtic ) afavoreixen la comunicació, la representació de la realitat i la funció lúdica – creativa en l’alumne. Parlem també de tres aspectes coincidents: a) Del llenguatge del cos, b) Del llenguatge de l’ambient i c) Del llenguatge simbòlic.

Els aprenentatges d’hàbits i automatismes demanen un model de constància, per això, ensenyarem al nen a respectar el material, saber acabar els treballs i valorar les obres del companys. La distribució del material en l’espai ha d’afavorir l’activitat exploratòria del nen, per tant, cal facilitar objectes, material, instruments a l’abast dels nens i apropiats pel seu ús. El nen podrà intervenir en les canvis, en la distribució espacial, procurant evitar la rigidesa.

En tot procés d’aprenentatge, sabrem com engrescar els nens tot tenint en compte: el ritme propi de cada un, el temps necessari per centrar l’atenció, tant a nivell individual com de grup i el temps que cada nen i el grup de nens poden mantenir l’atenció en les diferents situacions i activitats.

Abans de cada activitat és important que l’alumne conegui el conjunt del “ projecte “ mitjançant la corresponent “ explicació del tema “, per tal que, en conèixer la successió d’activitats que s’han de fer, el nen pugui organitzar la seva actuació amb més autonomia, implicació i, per tant, creativitat.

És molt important en aquesta etapa escolar aprofitar els seus coneixements previs. Cal potenciar-los per anar ampliant els nous aprenentatges i enriquint-los alhora. En aquesta tasca el/la mestre/a és un moderador/a que guia l’alumne a buscar estratègies, conduint-lo cap a un projecte entenedor i adequat a les necessitats, capacitats i interessos de les característiques evolutives del grup.

A Educació Infantil es treballarà bàsicament per projectes. De vegades poden sorgir per interès dels propis infants, o perquè la mestra canalitzi un tema puntual que els nens vivencíïn, intentant que la vivència escolar s’apropi a la vida real. Aquesta metodologia ajuda als alumnes habituar-se a no dependre del mestre i assolir els seus aprenentatges més autònomament i treballar seguint les seves motivacions.

2.4.2 Educació Primària.

Qualsevol activitat d’ensenyament – aprenentatge que es presenta a l’alumnat parteix dels coneixements previs i s’intenta avançar seguint el ritme propi de cadascú; procurant que l’alumne /a hi tingui un paper actiu, de manera que el seu aprenentatge sigui significatiu i funcional.

Dins de l’organització de l’etapa, un dels objectius que es proposen és que els alumnes vagin assolint una bona autonomia personal, continuant els hàbits d’Educació Infantil, ampliant-los a hàbits de treball a casa i de pautes i normes de conducta i de convivència pròpies de cada cicle.

Seran, doncs, els cicles ( dos cursos ) les unitats temporals al llarg de les quals s’organitzaran les activitats d’ensenyament – aprenentatge amb una mateixa metodologia i organització de l’aula i, a la vegada, interrelacionades amb els altres cicles. És per això que, sempre que les necessitats organitzatives del centre ho permetin, la funció tutorial del grup-classe anirà a càrrec de la mateixa persona durant els dos anys.

La coordinació entre els diferents professors que intervenen en un cicle i la coordinació intercicles pretén establir de manera detallada una mateixa metodologia tant de les activitats d’ensenyament aprenentatge, com de les d’avaluació, així com un mateix grau d’exigència en tots els aspectes.

L’organització del grup classe per dur a terme el desenvolupament del currículum vindrà condicionada per la distribució del temps i l’ordenació de l’espai.

Per confeccionar l’horari escolar es tenen en compte els següents criteris:

L’edat de l’alumne / a.
Les sessions del matí possibiliten rendiments més alts.
Les activitats artístiques cansen menys que les abstractes .
Les necessitats de temps de lleure.

Les tasques que realitzen a l’aula es distribueixen en:

Treball individual: activitats que afavoreixen la concentració i l’organització personal.
Treball en petit o gran grup: activitats que afavoreixen el treball cooperatiu, l’experimentació, la investigació…..
Desdoblaments: Sempre que sigui possible, les matèries instrumentals (matemàtiques i llengua catalana) es treballaran en grup desdoblat o amb dos mestres a l’aula, per tal de facilitar al mestre un seguiment més individualitzat dels alumnes i el seu millor rendiment. També es fa un desdoblament setmanal a Llengua Anglesa i Català; i les activitats de Biblioteca es duen a terme amb la meitat del grup–classe.
Els tallers d’Educació Visual i Plàstica es realitzen a Educació Infantil dividint els alumnes del mateix cicle en tres grups. Els grups són rotatius.

La reduïda dimensió de les aules, dificulta el poder canviar amb facilitat la seva distribució, segons l’activitat proposada, és per això que els / les alumnes i mestres han de compartir l’aula amb espais alternatius.

2.4.3 Educació Especial

L’especialista d’Educació Especial haurà de realitzar les següents tasques:

Coordinar les proves de detecció als alumnes (parla imitativa,……).
Fer el seguiment dels alumnes d’E.I. 3 anys.
Coordinar amb els tutors les actuacions que cal dur a terme amb els alumnes de NEE.
Atenció d’alumnes amb NEE, en petits grups o directament a l’aula ordinària.
Coordinació amb la CAD.

2.4.4 Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD)

La CAD està formada per la psicopedagoga de l’EAP, la mestra de d’EE, la Cap d’Estudis, la directora i, sempre que sigui possible, el tutor dels alumnes que centrin la reunió.

En aquesta comissió es decidiran tots aquells aspectes que facin referència a les actuacions especials que cal dur a terme amb els alumnes.

2.4.5 Tractament de la llengua

Tal i com es recull en el Projecte Lingüístic de Centre, el català és la llengua vehicular que regula tota l’activitat docent i social de la nostra comunitat educativa.

Davant dels alumnes i dins del recinte escolar els professors, el PAS i els monitors de menjador i/o extraescolars hauran de fer servir sempre el català com a llengua de comunicació entre ells i amb els alumnes.

En el context sociolingüístic de Rubí, preocupa l’assoliment de la llengua catalana dels alumnes. Per aquest motiu, cal impulsar i implementar l’ús social d’aquesta llengua. El català serà doncs la llengua d’ús social entre els membres del claustre i amb els alumnes, en qualsevol context. Dins i fora de l’escola.

Per tal de donar resposta la necessitat de millora de la competència de la llengua catalana dels alumnes, el centre ha decidit crear un lloc estructural amb el perfil d’immersió i suport lingüístic ISL a partir del curs 2018-2019.

En la societat plurilingüe en la que vivim cal preparar els alumnes per tal que tinguin una bona competència lingüística tant en català com en castellà i assegurar l’aprenentatge funcional d’una llengua estrangera, l’anglès, considerada la llengua franca del món contemporani.

Per aquest motiu aquesta llengua s’introdueix a l’educació infantil, des de P3. Es prioritzarà el treball sistemàtic de la llengua mitja hora diària, treball d’un dels racons en anglès i la psicomotricitat en llengua anglesa.

A primària es desdoblarà el grup setmanalment i es treballarà la llengua un mínim de 2’5 hores per nivell. S’impartirà el coneixement del medi en anglès.

Es preveu introduir en un futur una segona llengua estrangera a cicle superior ( francès).

Per tal de cobrir aquestes necessitats, es crea, amb efectes a partir del curs 2016-2017, una plaça estructural de competència lingüística, en l’especialitat de llengua anglesa. El juny de 2017 s’estructura una nova vacant de primària amb el perfil professional de llengua anglesa.

2.4.6 Competència digital

Es treballarà l’ofimàtica a nivell d’usuari des del mateix treball de les àrees. Assegurant el coneixement dels programes amb les prestacions següents: presentacions, processador de textos i de dades.

S’introduirà el coneixement de la programació i la robòtica a partir de primer de primària.

Per tal de donar resposta a aquesta necessitat el centre estructurarà una vacant de primària amb el perfil de competència digital a partir del curs 2018-2019.

2.5 REVISTA.

L’escola edita la revista “ Schola “. Aquesta revista és el mitjà pel qual els alumnes comuniquen a altres alumnes i a les famílies les vivències i reflexions més representatives del llarg del curs a través d’il·lustracions, frases i textos.

Portada: Cada número la il·lustra un cicle diferent.

S’editen 4 números de revista. Un a final de cada trimestre i un especial per Sant Jordi, on es publiquen els contes i les poesies guanyadores dels Jocs Florals, juntament amb les poesies seleccionades.

2.6-WEB

L’escola disposa d’una pàgina WEB dins del domini punt cat. En aquesta pàgina es poden penjar, prèvia autorització de les persones responsables, fotografies de diferents activitats del centre o treballs dels propis alumnes.

En aquesta pàgina hi consten, a més a més, els trets identificadors del projecte educatiu així com la informació més rellevant del centre ( horaris……..).

2.7 BIBLIOTECA.

Els objectius de la biblioteca de l’escola SCHOLA es basen en els tres apartats del Projecte de Biblioteca Escolar elaborat pel Grup de Treball de les Biblioteques Escolars de Rubí i desenvolupats en el Projecte de Biblioteca Punt Edu.

Desenvolupament del gust per la lectura.

Amb aquest objectiu es pretén desvetllar en els/les alumnes la curiositat pels llibres d’imaginació, tot orientar-los en una tria adequada, de manera que la lectura pugui esdevenir una activitat lúdica i satisfactòria.

Aquesta activitat es duu a terme des de la biblioteca d’aula, tenint molt present que la tria de llibres es pot fer a casa, a la biblioteca municipal o a qualsevol altre lloc que ens pugui proporcionar un llibre que interessi.

A la biblioteca de l’escola es duran a terme activitats destinades a fomentar el plaer de la lectura, prioritzant que els infants gaudeixin al màxim de l’activitat.

Des de l’aula, el/la tutor/a durà a terme setmanalment el servei de préstec. Els/les alumnes agafaran un llibre que hauran de llegir a casa i el/la mestre/a haurà de seguir un control acurat per tal d’assegurar que efectivament l’hagi llegit abans de tornar a fer el canvi.

Formació d’usuaris.

S’inclouen aquí totes aquelles activitats que tenen com a objectiu la formació dels alumnes per tal que puguin portar a terme tot el procés de recerca, des de l’ús dels catàlegs fins a l’obtenció dels documents. Aquestes activitats es duran a terme dins de l’horari de biblioteca d’escola.

Recerca i tractament de la informació.

Un cop s’han aconseguit els documents on hi ha la informació, l’objectiu següent és aprendre a utilitzar-la. Cal, doncs, conèixer els procediments de recerca, selecció, tractament i anàlisi de la informació, l’ús dels diferents suports i la comunicació dels resultats. Des de la biblioteca d’escola es donaran les bases per tal d’aprendre a realitzar aquesta recerca. El tractament de la informació es farà des de l’aula ordinària.

2.8 AVALUACIÓ.

Avaluar és determinar l’eficàcia d’un procés educatiu, a través d’uns instruments adequats, amb l’objectiu de revisar, renovar i millorar el treball a realitzar contemplant els progressos, encallaments, retards, estímuls i resultats tant individuals com col·lectius.

Distingim tres tipus d’avaluació, pel que fa a l’alumnat:

La inicial, que es realitza per saber quin nivell d’aprenentatge té assolit, el nen. Es basa en el registre personal de l’alumne, en l’intercanvi d’informació entre mestres i revisió dels coneixements previs en començar una nova unitat didàctica. Proves avaluació inicial.
La formativa, que es basa en l’observació i l’anàlisi constant del procés educatiu, tant del nen com dels programes; permet ajustar l’ajut pedagògic a les característiques individuals dels alumnes i ajuda a determinar el grau en que es van aconseguint els objectius.
La sumativa: En finalitzar una unitat didàctica i en acabar un trimestre, curs o cicle es realitzen proves de diferents tipus, per tal de comprovar si s’han assolit els objectius.

Pel que fa al professorat caldrà també establir els mecanismes necessaris per tal de poder avaluar el seu treball des del punt de vista metodològic i organitzatiu, tant de forma individual com col·lectiva ( cicles, claustre, equip directiu, consell escolar….).

2.9 ACTIVITATS FORA DE L’ESCOLA: sortides i colònies

Les sortides complementen l’assoliment de les competències bàsiques dels/les alumnes.

Durant el curs escolar es fa una mitjana de dues sortides per trimestre.

Es farà el possible perquè hi hagi almenys una sortida conjunta de tota l’escola per trimestre: tardor, enterrament sardina, celebració de la mona…..

Es consideren les colònies com una activitat de caràcter formatiu d’especial importància, tant pel que fa a la millora dels resultats educatius com de la cohesió social. Per això es realitzen cada curs i cada tutor/a farà el possible per tal que hi participin el màxim d’alumnes.

L’equip directiu s’encarregarà de determinar quins seran els casos que caldrà finançar econòmicament , amb la posterior aprovació del Consell Escolar, per tal d’assegurar que els alumnes amb situacions socials i econòmiques desafavorides puguin participar en les sortides i en les colònies.

Des de fa uns quants cursos, per tal d’afavorir la cohesió social, anem de colònies tota l’escola ( Educació Infantil i Primària), al mateix lloc i els mateixos dies (dues nits).

Es realitzaran també totes aquelles activitats que, proposades des de l’Ajuntament de Rubí, es considerin necessàries per a l’assoliment dels objectius pedagògics plantejats durant el curs.

2.10 Festival.

En el nostre centre s’ha procurat sempre que l’alumne pugui realitzar representacions ( dansa, música, teatre … ) ja sigui davant dels companys de classe, davant de tota l’escola o tenint com a espectadors els pares.

El teatre contribueix a l’aprenentatge de la llengua permetent als nois familiaritzar-se amb una gran varietat de textos i de tipus de llenguatge, estimula la creativitat i fomenta l’aptitud de relacionar-se amb el grup i l’adult, el desig de cooperació, de debatre idees, propugnar solucions, assumir responsabilitats…

El projecte del teatre permet un treball transversal de les diferents àrees: coneixement del medi, llengua, expressió visual i plàstica….

Cada cicle prepara una representació adreçada als pares i als alumnes de l’escola. Es farà cada curs però alternativament. Un curs EI i CI, el següent curs CM i CS.

La representació, tal i com s’ha vingut fent fins ara, és realitzarà fora de l’horari lectiu, preferiblement un divendres a les 18h. A l’inici de cada curs es proposa la data.

Durant la setmana del Festival, els especialistes no fan classe normal ja que es dediquen completament al desenvolupament de les activitats pròpies d’aquesta activitat.

En les diferents escenes de la representació hi haurà d’haver alumnes de tots els nivells de les etapes que fan el festival.

2.11 Setmana de Sant Jordi.

La diada de Sant Jordi s’ha celebrat des de sempre a la nostra escola de forma significativa. En un principi consistí en la convocatòria d’uns Jocs Florals, una actuació de pallassos o d’algun grup d’animació i una xocolatada. Anys després, aquesta jornada es va fer més extensiva, donant pas a la Setmana de Sant Jordi ( Setmana cultural ), durant la qual, a més de les activitats esmentades, es feien gimcanes, tallers….

Actualment en el transcurs d’aquesta setmana es realitzen les següents activitats:

– Xocolatada: L’empresa de menjador fa una xocolatada i al matí els alumnes esmorzen xocolata desfeta amb melindros.

– Tallers de pares i mares: Durant dues tardes els pares i mares realitzen tallers per l’escola. Són els pares/mares qui decideixen els tallers que faran i els alumnes hi van lliurement , des d’EI3 a Sisè, barrejats. El claustre ha de coordinar els espais destinats, comprovar la idoneïtat dels tallers i aconseguir la màxima participació de pares/mares, fonamentalment dels que tenen un nivell cultural més baix.

Mentre dura la realització d’aquests tallers, els professors hauran de vigilar molt acuradament el comportament dels alumnes i ajudar als/les pares/mares sempre que ho requereixin. En cap cas podran realitzar treball personal.

– Jocs Florals: Des de fa molts anys l’escola celebra, a ser possible el mateix dia de Sant Jordi, els Jocs Florals, en un intent de recuperar l’esperit dels Jocs Florals de la Renaixença catalana. És una festa literària i, a la vegada, de reivindicació de la nostra catalanitat. Destinada a Cicle Superior, cada alumne/a elabora tres poesies amb temes proposats pel professorat que hauran de tenir relació amb els tres temes clàssics dels Jocs Florals de la Renaixença : amor, pàtria i fe ( en el nostre cas, valors ètics). L’equip de professors escull un primer premi i un accèssit de cada categoria. Com que Cicle Superior participa com un sol grup no és necessari que els premis estiguin repartits a parts iguals.

Pel fet que és una festa literària fonamentalment, els alumnes de 2n de CI i els de CM, elaboren un conte. L’Equip de professors decideix quin és el primer i el segon premi de cada nivell.

Els/les alumnes de primer de CI realitzen un conte col·lectiu.

Els/les alumnes d’EI participen també amb la creació de dibuixos per guarnir l’escola i reciten un vers o cançó que han après a classe.

El dia de la celebració dels Jocs Florals es convida els pares a l’escola i tots els alumnes es reuneixen al gimnàs i es procedeix al lliurament de premis:

Es comença per EI , cada nivell rep un lot de llibres per l’aula com a premi per als seus dibuixos i es continua per primer, que també rep un lot de llibres per l’aula.

Seguidament es lliuren els primers i segons premis de 2n, 3r i 4t:

– Primer premi: un joc de taula i un llibre.

– Segon premi: un llibre.

Finalment es procedeix a lliurar els premis de Poesia dels Jocs Florals: Englantina, Viola i Flor Natural. Al final , els alumnes llegeixen els seus poemes.

ORGANITZACIÓ.

3.1 Consell Escolar.

El màxim òrgan de govern del centre es regula segons la llei 25/84 del 10 de desembre. Es reuneix en sessió ordinària una vegada cada trimestre, i en sessió extraordinària sempre que sorgeix alguna ocasió que ho requereix.

Les funcions de què s’ocupa habitualment són:

Lectura i aprovació de l’acta anterior ( en cada consell ).
Aprovació horari professors i Pla anual.
Aprovació de la memòria anual.
Aprovació dels pressupostos i la liquidació anual.
Aprovació calendari sortides ( trimestres ).
Sol·licitud de subvenció per al Consell Escolar.
Matriculació.
Aprovació jornada intensiva.
Elaboració i aprovació del Projecte Educatiu de Centre.
Aprovació del RRI.
Programació de les activitats escolars complementàries i extraescolars.
Aprovació de l’horari del centre.
Sol·licitud de subvencions: conveni manteniment, reciclatge de llibres….
En general, totes aquelles qüestions que estableix la llei.

3.2 EQUIP DIRECTIU.

Les funcions de què s’ocupa habitualment són:

Tasques de direcció:
Coordinar la informació de les reunions de Direcció i Cap d’Estudis amb Inspecció.
Coordinar les reunions amb l’Ajuntament i la Coordinadora municipal d’ensenyament.
Redactar informacions als pares; cartes a les Administracions; memòria; pla de centre….
Realitzar tràmits burocràtics.
Tasques pedagògiques:
Coordinar les activitats escolars complementàries.
Coordinar les demandes i adquisicions de material escolar didàctic i llibres de text.
Elaboració de propostes de calendaris i horaris.
Edició de la revista Schola.
Assignació del professorat als diferents cicles, cursos i àrees en el marc de les necessitats del centre i el seu PEC, escoltat el claustre.
Coordinar el procés d’avaluació dels alumnes i la realització de les reunions d’avaluació.
Acollida del professorat nou o substitut.
Tasques administratives:
Administració de les assignacions econòmiques: revisió de factures i control d’entrades i sortides.
Llegir, seleccionar, arxivar i enregistrar la correspondència.
Llibres d’escolaritat i expedients acadèmics dels alumnes.
Redactar les actes dels Claustres i Consells Escolars.
Manteniment de l’inventari del centre.
Vetllar pel manteniment i la conservació del centre.

3.3 CLAUSTRE.

El claustre es reuneix de forma regular mensualment.

El temes que s’hi tracten, a grans trets, són:

Programar i aprovar les activitats en què hi participa tota l’escola: activitats pedagògiques i complementàries.
Valoració posterior de les activitats esmentades.
Propostes per la programació general de caràcter anual.
Correspondència.
Informació del servei educatius externs a l’escola ( Centre de Recursos Pedagògics, Administracions…).
Equip Assessorament Psicològic.
Seleccionar material revista.
Elecció dels representats al Consell Escolar.
Analitzar i valorar els resultats de l’avaluació dels alumnes i del centre en general.
Exposar i intentar resoldre en comú els problemes que se li hagin pogut presentar a qualsevol membre del claustre.

Les reunions de claustre han de ser l’espai on es prenen la majoria de les decisions.

3.4. CICLES.

Per assolir els objectius generals de cicle és imprescindible una organització que permeti la recollida i canalització sistemàtica d’informació. Aquesta tasca es realitza a través de coordinacions i reunions.

3.4.1 Coordinacions.

Intercicles: Es realitzen abans de començar els curs, i permeten conèixer els nous alumnes des del punt de vista cognoscitiu, psicològic i socio – afectiu. Al llarg del curs, aquestes coordinacions ens ajuden a establir uns mateixos criteris metodològics.
Cicle: Es tracten diversos temes, des dels més generals ( definició dels objectius, actituds i hàbits de conducta, aprenentatge, pautes de presentació, programació i coordinació d’activitats comunes – sortides , avaluacions, representacions -………) fins als més particulars ( dificultats en cada matèria, relacions nens – mestres, característiques grup – classe, evolució dels alumnes … ).En les reunions de cicle hi haurà sempre un membre de l’equip directiu.
Etapa: Es tracten temes de caràcter curricular. Tractament metodològic o avaluatiu del procés d’aprenentatge dels alumnes per tal d’unificar i sistematitzar els criteris d’actuació.

3.4.2 Reunions.

Tal i com recull el Pla d’acollida integral de centre, es contempla la realització de les següents renions:

A l’inici de curs el tutor/a farà una reunió pedagògica amb els pares/mares del seu grup-classe per tal d’informar-los de la programació del curs (continguts i objectius a assolir i qüestions organitzatives) i de les característiques pròpies de l’edat.
Entrevistes amb els pares /mares dels alumnes per recollir i transmetre informació i establir línies d’actuació conjuntes. Com a mínim cal fer-ne una al llarg del curs.
Es farà també una reunió informativa de les colònies amb totes famílies.
Abans de començar el nou curs, al juny, es farà una reunió informativa amb les famílies dels nous alumnes de P3
Reunió de final de curs el tutor/a farà una reunió pedagògica amb els pares/mares del seu grup-classe per tal d’explicar allò que s’ha fet amb els seus fills i allò que ha pogut quedar pendent. Com han canviat les relacions interpersonals i tot el que es cregui convenient.

Amb pares i / o alumnes; es realitzen entrevistes individuals per recollir i transmetre informació.

Amb l’equip psicopedagògic i serveis socials: En algunes situacions és necessària l’orientació a mestres, pares o alumnes d’un especialista psicopedagògic o d’un assistent social. És per això que els cicles es reuneixen, si cal i si convé, amb aquests serveis.

3.5 E.A. P.

L’escola disposa durant sis hores setmanals d’un professional de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Les seves funcions dins del centre són les següents:

Coordinar la professora d’Educació Especial, les tasques pròpies d’aquesta aula i les adequacions curriculars individuals.
Coordinar rotativament amb totes les tutores d’un cicle per tractar de casos relatius alumnes concrets.
Entrevistes amb alumnes.
Entrevistes amb pares d’alumnes.
Diagnòstic i informes d’alumnes.

3.6 ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES D’ALUMNES.

La Junta es reuneix mensualment. Està dividida per comissions.

L’assemblea de pares d’alumnes es realitza en sessió ordinària un cop en començar el curs.

4 MENJADOR

El servei de menjador, per raons d’espai, és un càtering. Les dimensions del menjador fan que els alumnes hagin de dinar fent tres torns.