El tortell i la mona
Hi havia una vegada un pastisser que feia uns pastissos boníssims! Quan s’apropava la Pasqua, va fer uns tortells rodons amb un forat al mig i unes mones ben farcides de nata i amb un gran ou de xocolata a sobre. Les va posar totes a l’aparador de la pastisseria i els nens i les nenes quan passaven pel davant… se’ls feia la boca aigua!!!
Un dia, quan ja s’havia fet fosc i el pastisser havia marxat cap a casa seva, va passar una cosa molt i molt màgica: totes les mones i tots els tortells van començar a parlar!
– Pss, pss, ei! Mones!
– Què voleu tortells?
– Ens agradaria anar a ballar, voleu venir?
– I tant!
Aleshores els tortells i les mones es van agafar del braç, amb molt de compte de no relliscar, i van dirigir-se a una taula gran que tenia el pastisser per fer els pastissos. Pel camí van agafar un altaveu per posar música!
Van ballar tota la nit. Fins i tot a alguna mona li feia mal la xocolata i els tortellls començaven a perdre cireres i trossos de taronja de ballar sense parar! Quan ja s’anava fent de dia una mona va dir:
– Ei! Vigileu, que s’està fent de dia i aviat vindrà el pastisser. Anem una altra vegada a l’aparador i a la nevera! Van haver de recollir ràpidament els trossos de xocolata i les cireres que havien perdut ballant.
El pastisser va arribar a la botiga i… s’escoltava música! L’altaveu encara estava funcionant! Va buscar per la botiga si hi havia algú però no va trobar a ningú, a més, tot estava al seu lloc. Però sabeu què va passar quan es va tornar a fer fosc? Doncs sí! Ho heu endevinat! Els tortells i les mones van tornar a ballar sense parar!
Us ha agradat el conte? A mi m’han entrat ganes de cantar i ballar també. Sabeu quina cançó ballaven el tortell i la mona a la pastisseria? Us animeu a cantar-la a casa? Vinga va! A més, podeu acompanyar la cançó picant de mans, picant a les cames o si teniu algun instrument a casa fent-lo sonar!
