Aquest passat divendres, Laura i Jana ens van sorprendre amb una experència ben singular: utilitzar ulleres de realitat virtual!
Heu pogut comprovar que ens estem convertint ens uns petits cracks en competència digital (i de vegades també una mica hackers jejejeje), i a partir d’ara podem afegir un altre recurs que pot convertir-se en una font de sensacions i emocions noves, a la vegada que ens permetrà interactuar en contextos menys propers i coneguts.
La primera proposta que ens van fer Laura i Jana fou anar amb barca, fent un passeig ben tranquil pel riu, sense sorpreses, cercant la calma…
Ens vam adonar que adaptar-nos a les ulleres no era fàcil i ens podíem sentir una mica incòmodes (és molt positiu fer un treball d’aproximació per anar acostumant-nos al seu ús durant períodes de temps cada vegada més llargs).
Per a donar moviment a aquest passeig, augmentant el nivell de la vivència, es van utilitzar el pneumàtic i la plataforma amb rodes del gimnàs… I com que la nostra mà volia tocar l’aigua del riu que es projectava a les ulleres virtuals, es va afegir una safata amb aquesta durant una part del viatge.
Mirèssim on mirèssim, al davant nostre trobàvem el recorregut que feia el riu, natura, muntanyes a banda i banda i, mirant cap amunt, un cel blau amb núvols. Abans d’acabar la passejada, dues papallones aterraven al davant nostre… Quines ganes de tocar-les!
La segona proposta anava en funció dels nostres interessos: una cançó, un concert, una pel·lícula… imagineus quina emoció sentíem al formar-ne part!
Ara us deixem un petit carrusel de fotos per a que observeu les nostres reaccions i com es va desenvolupar aquesta activitat. Agraïm a Laura i a Jana, que són més expertes en aquest recurs, que ens hagin convidat a gaudir-ne. Prenem nota per al proper curs!!!
