Són les alteracions en la manera d’expressar la informació, ja sigui en l’ús de paraules, frases, gestos com escriptura. És a dir, alteracions en l’habilitat de posar pensaments en paraules i frases, de manera que tinguin sentit i que gramaticalment siguin correctes.
No sempre aquestes alteracions van associades a alteracions en la comprensió, moltes vegades es poden donar per separat.
El llenguatge expressiu comporta una major dificultat respecte al llenguatge receptiu, ja que per un costat requereix que coneguin les paraules i les recordin i per un altre, que tinguin l’habilitat de poder expressar-les.
Les principals habilitats que es realitzen mitjançant el llenguatge expressiu són:
- denominació d’objectes i descripció d’accions o conceptes.
- comunicació d’idees, necessitats i sentiments.
- formació de frases utilitzant una gramàtica correcta.
- respostes a preguntes.
- explicacions d’històries o situacions quotidianes.
Cal tenir en compte que el llenguatge expressiu pot ser tant verbal (quan es realitza mitjançant paraules i/o frases), como no verbal (mitjançant gestos, expressions facials, …).
En moltes ocasions s’utilizen els SAAC (sistemes alternatius o augmentatius de comunicació) mitjançant pictografia, com a suport, que permeten una expressió més efectiva i funcional. Els sistemes augmentatius s’utilizen per complementar i acompanyar la comunicació oral, i els alternatius per substituir la comunicació oral.
Quines alteracions ens podem trobar?
- retard en la producció de gestos, vocalitzacions, paraules, frases, ….
- lèxic reduït.
- en alumnat que ja s’ha iniciat en l’ús de paraules, dificultats en l’ús de regles gramaticals i morfològiques del llenguatge.
- dificultats o retard en l’ús per expressar necessitats, relacionar experiències o mantenir una conversa.
El llenguatge expressiu permet la comunicació, l’adquisició d’aprenentatges, l’organtizació del pensament i la regulació del comportament, entre d’altres.
