Un matí quan entràvem a l’escola ens vam trobar amb una sorpresa impressionant. Just davant de les nostres aules hi havia una índia americana que acabava d’aparèixer acompanyada d’una música molt mística. No es movia… “És una estàtua”, deien alguns. Però tot pintava que estàvem a punt d’engegar una aventura apassionant. No va quedar-se amb nosaltres, va desaparèixer.
Però ens va deixar el seu sarró i diferents elements que ens van donar pistes de tot el que aniria passant.
Un dels elements més importants era la carta d’uns exploradors, en Lewis i en Clark, que explicaven que havien viscut una gran expedició per Amèrica amb ajuda de la Sacajawea, que els va fer d’intèrpret i de guia. Buscaven nous camins i trobar lligams, pau i bona entesa amb les diferents tribus d’indis americans.
Un cartell informatiu de museu, ens donava la informació que es deia Sacajawea, era dels Estats Units, d’una tribu índia anomenada Shoshone i va viure i morir fa dos-cents anys.
A la carta deien que havien trigat dos anys a fer la ruta i la vam veure marcada al mapa. En els moments en què sonava una música de folklore indígena i apareixien petjades de diferents animals… alguna cosa nova apareixia, que ens portava cap a alguna indagació, cap a un nou aprenentatge. A partir dels mapes van plantejar quina és la forma del nostre planeta, ja que poder viatjar pel món demostrava que La Terra no era plana, sinó que tenia forma d’esfera. Hem deduït que els mapes són plans perquè és més fàcil escriure en pla i també portar-los a sobre.
Nosaltres mateixos hem dut a terme un experiment per veure com és el Sol qui il·lumina la Lluna i per això la veiem de diferents formes, segons l’ombra que li fa o no el planeta Terra, i la posició on es troba. També va aparèixer una carta amb informacions sobre com s’orientaven els indis en el temps, ja que ells no tenien calendari, sinó que a cada lluna plena de l’any l’anomenaven d’alguna manera segons els fets que es produïen en aquell moment. Nosaltres les hem relacionat amb el nostre mes d’aniversari per saber de quina Lluna som i ho hem representat.
Unes noves petjades ens han portat cap a un tipi, que són els habitatges dels indis tenen una forma peculiar. Aleshores molts han fet una aportació interessant, ja que alguns en tenen a casa per jugar o com a racó de lectura, i el poden moure on vulguin, perquè es plega amb facilitat. Això vol dir que les seves cases tenien aquesta forma per poder anar canviant de territori. També hem vist robes i imatges de les robes de les tribus i hem exemplificat com es vestien segons la tribu i el seu rol… els caps de tribu portaven plomes i robes per impressionar!
Noves petjades acompanyades de la mateixa melodia ens van portar cap a una nova descoberta. Una varietat de plantes i herbes aromàtiques han arribat fins a nosaltres. Hem pogut saber que la Sacajawea, al llarg de la seva expedició, va caure malalta. I va aconseguir curar-se amb remeis naturals. Hem vist que són herbes i plantes que també tenim a prop. Hem anat fent indagacions, provatures… tot descobrint que cada herba i cada planta va bé per una cosa diferent. També, hem fet rutllar el nostre pensament fent hipòtesis del que passaria amb diferents processos: bullir, aixafar… i el més interessant ha estat poder provar-ho per extreure conclusions. La pell amb l’àloe vera ens va quedar ben suau!
Ens hem anat adonant de mica en mica de com era d’important la natura per la cultura dels indis americans, i la veneració i agraïment per tot allò que ens proporciona a les persones quan tenim necessitat.
Hem tingut la gran sorpresa de veure com al pati va aparèixer una escena d’una foguera, amb un riu a prop del tipi. Allà hem trobat un pollastre a punt de ser cuinat i un peix pescat amb llança. Hem arribat a la conclusió que amb les herbes i els animals hi ha dos orígens dels aliments a les persones, o vegetal o animal.
Hem anat rebent pistes, cartes, missatges… però ja portàvem bastant encaminat el nostre projecte quan algú ens va fer arribar una notícia. A Can Ramió, la casa de colònies, havien desaparegut uns tòtems indis que donaven protecció. Per això necessitava la nostra ajuda, perquè la natura, els animals, la bona entesa entre les persones… es trobava en perill.
També ens vam trobar la sala de psico com un autèntic poblat indi… i vam reproduir i representar escenes de tribus índies, sempre acudint a la bona entesa entre les persones, quan aquestes no s’entenen o parlen un altre idioma.
Ara li donàvem un sentit de per què els animals, amb les seves petjades, ens havien ensenyat tantes i tantes coses de la Sacajawea i la seva cultura. Volien convertir-nos en experts per ajudar-los.
Vam decidir començar a preparar les nostres colònies, ja que allà hauríem de portar a terme el nostre producte final… convertir-nos en unes grans tribus.
Hem donat nom a tres tribus (Xoixone, Guineuone i JauJau) i hem practicat les nostres salutacions. Com ja estàvem repartits en tribus i teníem molt ben documentada la nostra investigació, ara només quedava preparar el pas a planificar la nostra estada a Can Ramió. Així que va ser important saber com aniríem, com preparar una motxilla, saber com estaria distribuïda la casa, com ens repartiríem i dormiríem a les lliteres i habitacions, quins adults estarien amb nosaltres…
I ho vam aconseguir! Van aconseguir el nostre producte final: crear unes tribus a Can Ramió! Vam gaudir de les nostres colònies, construint tipis, tòtems, creant danses índies, invocant la Sacajawea i fent-la aparèixer! La tornada va ser espectacular, tots guarnits de plomes, maquillatges indis i tatuatges que ella ens va deixar com a regal.
