L’ús d’aquest valor numèric que pretén mesurar de forma aproximada la nostra capacitat intel·lectual, es remunta a l’any 1912 quan el psicòleg alemany William Sterm va confeccionar una fórmula que permetia mitjançant els primers test d’intel·ligència per a nens, creats per Alfred Binet i Théodore Simon, obtenir un valor resultant del coeficient de la qual ell la va anomenar “edat mental” en comptes d'”edat cronològica”. Al resultat d’aquesta divisió el multiplicava per 100, donant com a resultat el valor del CI del nen.

Actualment són diverses les escales que s’apliquen per valorar el CI, tant en nens com adults, considerant el seu resultat mitjà (intel·ligència mitjana) de 100. Els valors superiors a 100 es consideren per sobre de la mitjana i els inferiors a 100 per sota.

Diferents disciplines científiques s’han preocupat per correlacionar els valors de CI de la població en el temps, la seva relació amb factors culturals, amb hàbits saludables com l’alimentació, etc. Avui en dia aquest tipus d’escales estan incorporades en la metodologia d’avaluació de psicòlegs, neuropsicòlegs i pediatres, amb l’ànim d’analitzar el rendiment escolar, el nivell de discapacitat intel·lectual dels nens o altres aspectes relacionats amb el desenvolupament intel·lectual.

Altres investigadors s’han preocupat de valorar si els tests que s’apliquen per mesurar el CI realment són una eina amb la suficient fiabilitat per mesurar les capacitats cognitives. Pel que fa als nens, aquestes capacitats estan en procés de desenvolupament, i en el cas que es donin certes limitacions cognitives, l’ocupació de les tècniques pedagògiques i terapèutiques adequades afavoriran la seva adquisició en el nivell en què sigui possible. És en aquest aspecte en el qual radica l’eficiència de l’educació, en ajudar a incorporar els coneixements, destreses i habilitats que necessitarem cada un de nosaltres.

La teoria de les intel·ligències múltiples és un nou model de conceptualització i estudi de la intel·ligència, proposat l’any 1983 pel psicòleg i expert en educació Howard Gardner. L’autor defineix la intel·ligència sota un concepte més ampli i ric, i que va més enllà de l’èxit acadèmic dels nens, en funció dels seus resultats escolars en les disciplines clàssiques del currículum vinculades amb la memorització de continguts i la seva implementació pràctica.

La realitat ens demostra que hi ha petits molt hàbils en l’àmbit esportiu, però per exemple amb resultats no tan brillants en l’assignatura de matemàtiques o de llengua. Aquest fet, va servir d’evidència perquè Gardner establís un concepte d’intel·ligència divers, integrat per vuit tipologies diferents, i sota la conceptualització de les mateixes com una habilitat.

Categoritzar la intel·ligència com una habilitat és una evidència de la conceptualització que l’autor considerava errònia i històrica de la mateixa, com una cosa innata, i sense considerar en cap moment el potencial que exerceixen en la mateixa els processos pedagògics. Per Gardner, les intel·ligències múltiples es poden educar, entrenar i exercitar. L’escola i l’educació, són un dels principals contextos per al seu correcte desenvolupament.

En algunes publicacions, l’autor fins i tot comenta l’existència d’una novena intel·ligència anomenada existencial, espiritual o filosòfica, relacionada amb la consciència d’un mateix i el respecte cap als altres i l’entorn. Aquesta categoria d’intel·ligència no està completament desenvolupada en la seva obra.

Vegem a continuació la categorització de les vuit intel·ligències que Gardner descriu i algunes recomanacions d’activitats/tasques a implementar en el context educatiu i familiar per al seu correcte desenvolupament:

1. Inteligencia lingüístico-verbal

La capacitat del llenguatge és una habilitat que desenvolupa tot ésser humà, amb independència de la seva cultura, i que serà una de les principals habilitats per relacionar-se amb els seus iguals. Fins i tot en el cas de les persones amb problemes auditius o del llenguatge, es plantegen alternatives que permetin adquirir la fi del llenguatge: la comunicació.

• Capacitats: capacitat per comprendre l’ordre i el significat de les paraules en la lectura, l’escriptura, la parla i l’escolta.
• Habilitats: parlar i escriure eficaçment.
• Activitats educatives: debats, escriure diaris, lectura oral, presentacions orals, llibres, etc.

2. Intel·ligència lògic-matemàtica

La resolució de problemes abstractes forma part de la nostra vida diària, utilitzant en aquest procés diferents hipòtesis que són avaluades (acceptades/rebutjades) i procediments diferenciats que s’exerciten després de la seva memorització. Juntament amb la intel·ligència lingüística és un dels paràmetres que la psicologia tradicional ha utilitzat com a referent per mesurar el coeficient intel·lectual a través dels tests psicomètrics.

• Capacitats: identificació de models abstractes, càlcul numèric, fórmules i verificació d’hipòtesis, utilització del mètode científic, raonament inductiu i deductiu, etc.
• Habilitats: càlcul mental, resolució de problemes deductius i inductius, etc.
• Activitats educatives: resolució de problemes abstractes, càlculs mentals, joc amb nombres, etc.

3. Intel·ligència espacial

La resolució de problemes relacionats amb l’espai s’aplica en diferents àmbits de la nostra vida diària, si bé és cert que hi ha activitats i tasques relacionades directament amb aquesta habilitat. Per exemple, activitats tan dispars com poden ser el dibuix artístic o la conducció d’un vehicle.

• Capacitats: capacitat per representar idees visualment, crear imatges mentals, percebre detalls visuals, dibuixar i confeccionar esbossos, etc.
• Habilitats: fer creacions visuals i visualitzar amb precisió.
• Activitats educatives: activitats artístiques, mapes mentals, visualitzacions, metàfores, vídeos, gràfics, mapes, jocs de construcció, etc.

4. Intel·ligència musical

La cultura musical ens ha acompanyat al llarg de la història. Diversos estudis s’han preocupat per estudiar a la infància la percepció auditiva, considerant-la com una habilitat natural en la primera infància.

• Capacitats: capacitat per escoltar, cantar, tocar instruments així com analitzar els sons.
• Habilitats: crear i analitzar música.
• Activitats educatives: cantar, tocar instruments, escoltar música, assistir a concerts, etc.

5. Intel·ligència corporal cinestèsica

La intel·ligència cinestèsica fa referència al desenvolupament de moviments corporals especialitzats, com els necessaris per a la dansa o l’esport.

• Capacitats: capacitat de realitzar activitats que requereixin força, rapidesa, flexibilitat, coordinació òculo-manual i equilibri.
• Habilitats: utilitzar les mans per resoldre problemes diversos, expressar-se a través del cos, etc.
• Activitats educatives: teatre, dansa, relaxació, esports, etc.

6. Intel·ligència intrapersonal

Està relacionada amb el coneixement dels aspectes interns de la persona, en relació sobretot amb les seves emocions, i amb l’ànim d’interactuar amb els altres i al seu torn orientar la nostra conducta.

• Capacitats: plantejar-se metes, avaluar habilitats i atributs “negatius” personals, controlar el pensament propi.
• Habilitats: conservar les bones formes, saber gestionar i resoldre situacions conflictives, donar el millor d’un mateix en la interacció social, etc.
• Activitats educatives: exercicis relacionats amb l’autoestima, redacció de diaris personals, projectes individuals, etc.

7. Intel·ligència interpersonal

Es basa en la nostra capacitat per interactuar amb els altres, desenvolupant recursos de valor social que permetin una correcta gestió de les relacions amb els iguals, basades en l’empatia, la motivació i la retroalimentació positiva.

• Capacitats: interactuar amb altres persones, ajudar a identificar i superar problemes, etc.
• Habilitats: capacitat per reconèixer i respondre als sentiments i personalitats dels altres.
• Activitats educatives: aprenentatge cooperatiu, jocs de taula, tutories, debats, etc.

8. Intel·ligència naturalista o ecològica

Es tracta d’una competència relacionada amb la percepció de les relacions que existeixen amb altres races, i espècies vives.

• Capacitats: observar, identificar i classificar els membres d’un grup, amb l’ànim de descobrir noves espècies. Respectar totes les espècies vides de l’entorn natural amb el qual interactuem.
• Habilitats: cura i respecte al medi entorn, i als diferents éssers vius que hi conviuen.
• Activitats educatives: diferents activitats relacionades amb la interacció amb el medi ambient: excursions al camp, cultiu d’un hort, visita al zoo oa una granja, etc.

Està en mans d’educadors i de famílies fer que el procés de desenvolupament dels nens sigui el més ric possible. Per a això, no cal defensar un marc teòric o un altre en relació amb el concepte d’intel·ligència i la metodologia per mesurar-lo, sinó partir de la realitat que cada nen i adult, i que gràcies al seu component filogenètic i a la correcta estimulació, podrà desenvolupar unes habilitats determinades de forma més destacable.

Aquest article no pretén oferir un posicionament respecte a un determinat concepte d’intel·ligència i a la seva forma d’avaluar-lo, sinó que té com a finalitat desvetllar la riquesa d’estímuls, destreses, habilitats i en definitiva aprenentatges que afavoriran el correcte desenvolupament cognitiu del nens. Per a això, la Teoria de les Intel·ligències Múltiples de Gardner ens ha resultat un excel·lent marc per argumentar la nostra exposició.