CONTES A MANS
Els alumnes de l’aula 6, M. M i D. Han estat treballant el text narratiu. Al mateix temps, dins l’àmbit de Ciències Socials, hem après el per què del canvi climàtic, causes i conseqüències.
Els alumnes han escrit aquest conte a mans, on han relacionat el fet narratiu amb el canvi climàtic.
Aquest és el resultat:
UN MÓN SENSE COLOR. (Un conte a mans).
Hi havia una vegada, una nena que vivia en país molt, molt calorós. El sol cremava molt i l’aigua era escassa. Els colors del seu país eren el marró, marró fluix, marró fort i algun to de gris, gairebé no existia el verd. Cada nit somniava en un país ple de colors, on hi hagués el verd, els colors de les flors com les roses, els clavells; on hi hagués molts, molts animals.
Ella anava a l’escola i aprenia moltes coses, sobre tot coses relacionades amb el món de l’aigua, com desviar l’aigua, com caçar núvols, com es buscaven els pous d’on s’extreia aigua…
Va decidir que seria molt bona idea emprar l’ energia eòlica per extreure aigua d’un pou llunya fins al seu poble i dur-les mitjançant unes canonades a l’aldea on vivien. Amb ajut dels seus amics, ja que ningú creia en el seu projecte, van elaborar un petit molí i un camí de canonades, des de el pou al poble.
Els adults reien del que els petits estaven fent, s’ho prenien a broma fins que un dia l’aigua va arribar. L’alegria dels nens era desbordant. Ara ja tindrien aigua i no haurien de caminar quilometres fins el pou per dur-la a casa.
Al arribar l’aigua, van poder conrear la terra, començà a sortir plantes, les flors, a créixer arbres fruiters i les verdures dels horts.
Els colors del paisatge van anar canviant i per fi la nena podia veure els colors que tan somiava veure. Animals que no havia vist mai van començar a fer casa allà on ells vivien.
La nena va decidir passar els seus coneixements a altres indrets propers, a futures generacions. El que més li interessava traspassar era la cura de la natura perquè ja ningú mai més hagués de viure en un mon sense colors.
Comentaris recents