És un projecte educatiu considerat un model per acabar amb les desigualtats socials i l’exclusió social que promou la lectura i la cultura a partir de les interaccions i la compartició de diferents interpretacions sobre un mateix text literari. Les TLD estan basades en dos principis: el primer consisteix en el fet que els llibres que es llegiran han de ser una obra clàssica de la literatura, ja que els temes que poden sorgir en el debat es poden relacionar amb temes actuals potenciant una reflexió crítica i el segon, que les persones que participen han de ser principiants en la lectura i amb cap titulació acadèmica. En aquestes tertúlies no es qüestiona la capacitat d’aprendre, de llegir o d’opinar de cap integrant del grup, ja que no es requereix coneixements literaris, és a dir, és un espai on la gent pot desenvolupar el seu potencial sense distinció d’edat, gènere, cultura o capacitat de cultura clàssica universal.
Aquesta eina educativa tracta d’una reunió d’un grup de persones, normalment setmanal, que comença amb la lectura d’un llibre de la literatura clàssica universal per realitzar una tertúlia i acaba amb un debat sobre el que s’ha llegit. El procés que s’utilitza durant la tertúlia és el següent:
Primerament, el grup ha de fer una elecció d’un llibre que s’adeqüi a les persones participants i posar-se en acord per seleccionar quins capítols, fragments o quantes pàgines s’han de llegir pel seu compte per la pròxima setmana (o per la propera reunió). L’objectiu de la tertúlia és dialogar sobre els continguts del llibre i comentar el seu context històric, algunes notes sobre l’autor i la seva vida i, més endavant, que cada persona pugui compartir de forma individual les seves idees i opinions personals suggerides on es reflexiona del que s’ha llegit assenyalant aquells paràgrafs que més li hagin cridat l’atenció. Durant la tertúlia, els participants demanaran torn de paraula i es debatrà sobre els paràgrafs que han escollit. Per fer aquestes intervencions, es dóna pas a un moderador que serà el que posi ordre i el que s’encarregarà ,en un primer moment, de concedir els torns de paraula als participants perquè llegeixin en veu alta els paràgrafs i per quin motiu els han escollit i després per obrir torns de paraula a la resta de participants i poder debatre i comentar sobre el paràgraf exposat.[7]
La construcció dels significats i la seva comprensió es basa mitjançant les interaccions que es crea amb els participants. Aquesta interacció es basa en la reflexió de diferents punts de vista on poden comunicar les interpretacions i els seus sentiments a través del respecte. Finalment, amb les TLD es treballen valors com la solidaritat, la justícia, la cura i la responsabilitat mentre que la comprensió lectora i l’expressió oral progressa. A més, fer l’activitat en un entorn dialògic provoca una millor comprensió per part dels participants i és més fàcil relacionar les lectures amb situacions del dia a dia.
La tertúlia està basada en els set principis de l’aprenentatge dialògic, que són els pilars de les Comunitats d’Aprenentatge (CdA), fet que suposa un valor propi com a model de formació més d’acord amb la societat de la informació i amb les teories de l’aprenentatge reconegudes actualment. La dinàmica que es genera en ella ens ajuda a comprendre’ls i interioritzar-millor incidint així en la nostra formació permanent i, encara que no és fàcil ni immediat, ens prepara per aplicar-los cada vegada més en totes les facetes de la nostra vida, inclosa l’aula. Són els criteris reguladors del funcionament de la tertúlia.Es centra en aconseguir la cohesió social i disminuir les desigualtats socials.
Principis
A continuació es mostren els set principis que fonamenten l’aprenentatge dialògic:
- Diàleg igualitari: qualsevol persona es pot adherir al diàleg. No hi ha estatus ni esglaons, ningú està per sobre de ningú pel que fa al diàleg i s’eliminen els rols d’expert i d’aprenent. La força està en els arguments i no en la jerarquia de qui parla. Hi ha una certa incredulitat respecte els directius o els càrrecs de més poder cap aquest principi, ja que no creuen que pugui incidir positivament en les relacions de l’escola.”El diàleg a què es refereix l’aprenentatge dialògic i que serveix per augmentar els nivells d’aprenentatge de tots els nens i totes les nenes és un diàleg amb pretensions de validesa, igualitari i respectuós amb totes les persones, independentment del seu nivell socioeconòmic, gènere, cultura, nivell acadèmic i edat. Lluny del paternalisme i/o elitisme amb què de vegades es tracta dels sectors socials exclosos, l’aprenentatge dialògic, seguint l’orientació de l’obra de Freire, insisteix que les persones de grups desafavorits no saben menys sinó diferents coses que els que tenim títol universitari.”
- Intel·ligència cultural: en les tertúlies a més d’utilitzar la intel·ligència acadèmica també es valora la intel·ligència cultural, relacionant experiències viscudes i coneixements acadèmics a través de les capacitats comunicatives universals que cadascú posseeix. Comprèn el saber acadèmic, pràctic i comunicatiu. És comú trobar-se en què la intel·ligència acadèmica és la que més valora, i, en part, s’ignora la cultural, i no es donen a conèixer les experiències culturals dels individus. Els sabers culturals externs són necessaris per millorar la qualitat educativa en la societat de la informació.
- Transformació: l’educació és considerada com un agent transformador de la realitat a través de les interaccions. Això implica la reflexió, l’equitat, la igualtat i la llibertat que fomenta l’aprenentatge dels uns sobre els altres. Amb les TD es pretén transformar la visió de les coses, els nivells d’aprenentatge, els conflictes, l’exclusió, etc. Tal com va dir Freire: “Canviar és difícil però possible. Hem d’insistir sobre la possibilitat de canviar tot i les dificultats. La qüestió està en com transformar les dificultats en possibilitats”. Les tertúlies donen peu al canvi i la transformació en varis contexts de desenvolupament, ja sigui professional, familiar, parella, etc.
- Aprenentatge instrumental: les tertúlies ens aporten coneixements i recursos que ens serveixen com a instruments per a la pràctica diària. Ens permeten aprofundir en el coneixement científic de la nostra disciplina i d’altres disciplines i adquirir o mantenir eines i habilitats per a l’estudi i anàlisi de teories i pràctiques educatives. Aquest aprenentatge ens proporciona els instruments necessaris per la inclusió en la societat actual com ara el diàleg, la reflexió i habilitats essencials escolars.
- Solidaritat: a les TLD es busca aconseguir una participació equilibrada, afavorint la inclusió de totes les veus. A partir de la lectura es comparteixen experiències, dubtes, inquietuds, i dificultats. Es relsolen les possibilitats i els dubtes amb l’ajuda del col·lectiu i de forma solidària. Les persones aporten els seus coneixements en benefici del grup.
- Creació de sentit: tracta de què l’aprenentatge s’ha de basar en la interacció, les demandes i les necessitats. Això és perquè un important nombre d’estudiants no troben sentit al que aprenen, ja que no li troben utilitat per aplicar-lo en la seva vida. Quan els mestres no tenen clar qui és el subjecte que aprèn, per què aprèn i com saber que l’estudiant aprèn i especialment com aquest aprenentatge depèn de les interaccions, també perden sentit i generen una gestió d’aula diferent i millor. Si els estudiants tenen constància de per què aprenen es crea sentit i es motiva l’aprenentatge.
- Igualtat de diferències: hi ha d’haver les mateixes oportunitats per a totes les persones. Es tenen en compte les diferents concepcions educatives, trajectòries professionals, els àmbits i les especialitats de cada individu. En les tertúlies s’ha de valorar per igual les aportacions de cada participant. Això és el que permet aprofundir en els temes i establir més interaccions que augmenten i enriqueixen l’intercanvi i la reflexió compartida.
