Enguany el carnaval “dura més que un dia sense pa”! I, encara no hem acabat! Com hem fet altres anys, aprofitem la disbauxa per posar-la en solfa, i tocar ritmes desenfrenadament amb pots, timbals o instruments pels voltants de l’escola, o per dins si fa vent! Blanques, negres, corxeres, semicorxeres sonen pels racons i acompanyen els moixons.
El 18 de desembre al Teatre Municipal d’Almoster vam fer el 2n festival de Nadal. Novament, l’alumnat de 6è van presentar les actuacions, i també la seva pròpia: la representació d’una adaptació d’Els Pastorets de Josep M Folch i Torres. Tots i totes ho van fer molt bé!
Enguany a la nostra escola hem organitzat dos festivals de Nadal. El 16 de desembre, l’alumnat de 6è, van ser el fil conductor de l’acte per anar presentant els poemes i cançons que es van poder escoltar d’I1 a 1r. Tots i totes ho van fer molt bé!
Avui a la llar han sonat més cançons que mai!
Per continuar la celebració de Santa Cecília a la nostra escola, ens han visitat uns músics amb molta experiència!
L’Antonio ( guitarra acústica ), el Simó ( llaüt ), la Carme ( narradora ), el Vicenç ( caixa) i la Montse (veu) ens han explicat una història plena de música.
El meu barret de tres puntes, Cançó dels colors, Volem pa amb oli, Jo soc un pobre músic, El Jan petit quan balla, Plou i fa sol, Cargol treu banya, 3 pometes té el pomer, Bingo, La masovera, Les oques van descalces, El Patufet, Jo tinc una cabreta, El ciclista de pega, La xocolata, A dalt del bosc cantava, Mireu allà dalt i Passi-ho bé!
18 cançons en només una mica més de mitja hora pels d’I1, I2, I3, I4, I5 i alguns més.
Ells són un grup d’amics que s’ho passen molt bé cantant i tocant i que han decidit fer un viatge junts compartint-lo amb les nenes i nens de la nostra escola, i d’altres que ja han visitat.
Moltes gràcies per acompanyar-nos enguany en la celebració de la festa de la música!
Sempre us portarem al cor!
Avui hem celebrat Santa Cecília a la pista blanca els alumnes des de 1r fins a 6è. Primerament, hem tingut una exhibició de ball i, en segon lloc, hem cantat i ballat la Cançó de Santa Cecília i Aplaudiments.
A més, durant aquesta setmana anirem parlant d’instruments mirant l’exposició de la biblioteca.
Aquest divendres passat a la tarda vam anar a la pista blanca per ballar. Des d’I3 fins a 5è vam preparar El peu polidor, El ball de la civada, La xica bonica, La masovera, La castanya i el Ball de bastons. Com cada any, la canalla ho van fer molt bé i amb il·lusió, que és el més important!
El 20 de juny del 2025 a la 7 de la tarda i al Teatre Municipal d’Almoster vam acabar el curs amb el tradicional Festival de final de curs. Una vegada més, els nostres nens i nenes van brillar en les seves actuacions, tant els més petits amb instruments de petita percussió, els mitjans amb la flauta i els grans amb una representació teatral i un ball de final de 6è. Un espectacle que va anar seguit d’adeus diversos amb molta emoció.
Aquesta setmana en la que els patrons són els protagonistes hem volgut que la música i l’art sonin.
El dimecres ballant, cantant i fent teatre en la gimcana de Sant Jordi i, el divendres, sortint de l’aula una representació de l’alumnat de l’escola Ramon Sugrañes, com… Llegeix més»
L’Escola Ramon Sugrañes va participar en el funeral del carnestoltes d’Almoster convidada per l’associació Germina. 14 nenes i nens del cicle superior van interpretar amb la flauta dolça El testament d’Amèlia, que van assajar a les sessions de música durant diverses setmanes.
Estem molt contestes d’haver acceptat la invitació de formar part de la cercavila perquè ens va ajudar a treballar amb l’alumnat la valoració, distinció i participació de les manifestacions artístiques i culturals del seu entorn, així com l’experimentació de les possibilitats de diferents llenguatges i de l’emoció del treball conjunt amb un molt bon resultat final, que ells mateixos van destacar.
Al costat d’altres músics del poble, acompanyats de regidors i de l’alcalde de la localitat van mostrar una implicació i una participació activa de gran valor per al seu desenvolupament en l’àmbit musical.
Volem agrair la implicació també de totes les famílies que ens van seguir durant el recorregut.
I, al final, un trosset de coca va acabar d’arrodonir la tarda!
Frontal d’un sarcòfag tallat en marbre de Luni-Carrara. S’hi mostra el déu Apol·lo acompanyat de les nou muses. D’esquerra a dreta: Clio, Euterpe, Tàlia, Melpòmene, Apol·lo, Èrato, Terpsícore, Calíope, Urània i Polímnia. Ha estat datat cap a l’any 200 dC. Va ser trobat en 1935 al paviment de l’absis de la capella del Corpus Christi, a la catedral, on havia estat reutilitzat com a llosa sepulcral de la família Rocabertí, amb la cara treballada girada cap al terra.
El dijous 20 de març, amb l’alumnat de cicle superior, vam a anar a Tarragona i, entre altres, vam realitzar l’activitat musical “La veu del vent” a la Catedral de la ciutat.
Amb l’ajuda del Pablo vam començar entrant al Museu Diocesà i ens va explicar, per exemple, que l’art sovint servia perquè coneguessin fets la gent que era analfabeta.
Durant tot el recorregut les audicions, pintures i escultures serviren per descobrir aspectes de la història sonora. L’observació del frontal d’un sarcòfag, obra de Luni-Carrara, on el déu de les arts Apol·lo estava acompanyat de les 9 muses ens va mostrar els instruments que sonaven a l’antiguitat. Euterpe, la musa de la música, porta un aulós: dues flautes que tocava alhora un mateix intèrpret, tant de l’antiga Grècia com de Roma. Amb tot, aquestes dues cultures veien aquesta manifestació de manera diferent: pels grecs era ciència i art indispensable per l’educació de l’home i, els romans, la consideraven un entreteniment i espectacle present en molts esdeveniments socials. Tàlia, la musa de la comèdia, i Melpòmene, musa de la tragèdia, apareixen amb una màscara.
Vam recórrer el claustre sense tenir claustrofòbia per arribar a la pinacoteca on vam observar pintures amb pneumes (les antigues notes musicals, que només donaven indicacions sobre l’altura de les notes amb ritme lliure) cantats pels monjos a l’època medieval mentre miraven el tetragrama (espai per dibuixar els pneumes format per 4 línies horitzontals, diferents de les 5 línies que té el pentagrama que fem servir actualment). També tocaven el sac de gemecs per interpretar les notes inventades per Guido d’Arezzo. En acabat, vam entrar a la sagristia amb la necessitat de mirar amunt per poder admirar les pintures del sostre que ens va deixar l’art mudèjar: la cabra tocant el flabiol i el tamborí per espantar el llop i un grapat de dibuixos relatant històries. La part final va ser davant de l’orgue amb una audició enregistrada de la Tocata i fuga de Bach acompanyant-nos. Continuarem amb la manualitat de l’orgue més petit del món i sortint per la porta gran, en sentit literal i figurat, es va acabar la música.
Les muses inspiradores acompanyaren tot el nostre trajecte fent-lo atractiu per assolir l’objectiu que ens havíem proposat: acostar a la canalla el desenvolupament històric de la música d’alguns períodes mentre descobríem racons únics de la catedral; el Pablo també hi va tenir molt a veure. Gràcies!
