Aquesta setmana en la que els patrons són els protagonistes hem volgut que la música i l’art sonin.
El dimecres ballant, cantant i fent teatre en la gimcana de Sant Jordi i, el divendres, sortint de l’aula una representació de l’alumnat de l’escola Ramon Sugrañes, com… Llegeix més»
L’Escola Ramon Sugrañes va participar en el funeral del carnestoltes d’Almoster convidada per l’associació Germina. 14 nenes i nens del cicle superior van interpretar amb la flauta dolça El testament d’Amèlia, que van assajar a les sessions de música durant diverses setmanes.
Estem molt contestes d’haver acceptat la invitació de formar part de la cercavila perquè ens va ajudar a treballar amb l’alumnat la valoració, distinció i participació de les manifestacions artístiques i culturals del seu entorn, així com l’experimentació de les possibilitats de diferents llenguatges i de l’emoció del treball conjunt amb un molt bon resultat final, que ells mateixos van destacar.
Al costat d’altres músics del poble, acompanyats de regidors i de l’alcalde de la localitat van mostrar una implicació i una participació activa de gran valor per al seu desenvolupament en l’àmbit musical.
Volem agrair la implicació també de totes les famílies que ens van seguir durant el recorregut.
I, al final, un trosset de coca va acabar d’arrodonir la tarda!
Frontal d’un sarcòfag tallat en marbre de Luni-Carrara. S’hi mostra el déu Apol·lo acompanyat de les nou muses. D’esquerra a dreta: Clio, Euterpe, Tàlia, Melpòmene, Apol·lo, Èrato, Terpsícore, Calíope, Urània i Polímnia. Ha estat datat cap a l’any 200 dC. Va ser trobat en 1935 al paviment de l’absis de la capella del Corpus Christi, a la catedral, on havia estat reutilitzat com a llosa sepulcral de la família Rocabertí, amb la cara treballada girada cap al terra.
El dijous 20 de març, amb l’alumnat de cicle superior, vam a anar a Tarragona i, entre altres, vam realitzar l’activitat musical “La veu del vent” a la Catedral de la ciutat.
Amb l’ajuda del Pablo vam començar entrant al Museu Diocesà i ens va explicar, per exemple, que l’art sovint servia perquè coneguessin fets la gent que era analfabeta.
Durant tot el recorregut les audicions, pintures i escultures serviren per descobrir aspectes de la història sonora. L’observació del frontal d’un sarcòfag, obra de Luni-Carrara, on el déu de les arts Apol·lo estava acompanyat de les 9 muses ens va mostrar els instruments que sonaven a l’antiguitat. Euterpe, la musa de la música, porta un aulós: dues flautes que tocava alhora un mateix intèrpret, tant de l’antiga Grècia com de Roma. Amb tot, aquestes dues cultures veien aquesta manifestació de manera diferent: pels grecs era ciència i art indispensable per l’educació de l’home i, els romans, la consideraven un entreteniment i espectacle present en molts esdeveniments socials. Tàlia, la musa de la comèdia, i Melpòmene, musa de la tragèdia, apareixen amb una màscara.
Vam recórrer el claustre sense tenir claustrofòbia per arribar a la pinacoteca on vam observar pintures amb pneumes (les antigues notes musicals, que només donaven indicacions sobre l’altura de les notes amb ritme lliure) cantats pels monjos a l’època medieval mentre miraven el tetragrama (espai per dibuixar els pneumes format per 4 línies horitzontals, diferents de les 5 línies que té el pentagrama que fem servir actualment). També tocaven el sac de gemecs per interpretar les notes inventades per Guido d’Arezzo. En acabat, vam entrar a la sagristia amb la necessitat de mirar amunt per poder admirar les pintures del sostre que ens va deixar l’art mudèjar: la cabra tocant el flabiol i el tamborí per espantar el llop i un grapat de dibuixos relatant històries. La part final va ser davant de l’orgue amb una audició enregistrada de la Tocata i fuga de Bach acompanyant-nos. Continuarem amb la manualitat de l’orgue més petit del món i sortint per la porta gran, en sentit literal i figurat, es va acabar la música.
Les muses inspiradores acompanyaren tot el nostre trajecte fent-lo atractiu per assolir l’objectiu que ens havíem proposat: acostar a la canalla el desenvolupament històric de la música d’alguns períodes mentre descobríem racons únics de la catedral; el Pablo també hi va tenir molt a veure. Gràcies!
Per carnaval tot s’hi val menys fer mal!
Aquesta setmana de carnaval, la música a primària ha sigut especial.
Amb timbals casolans i xiulets hem pogut aprofundir en el treball de les figures amb tot l’alumnat. A ritme de negres, corxeres o semicorxeres ens hem mogut i tocat acompanyades amb instruments de percussió i de vent. En cadena o individualment, d’una manera diferent, hem aprofitat el pati i les ordres del Rei Carnestoltes per treballar aquest aspecte del llenguatge musical en una setmana molt divertida.
Hi tornarem, que ens ha agradat.
Una vegada més, el Festival de Nadal de l’escola Ramon Sugrañes va ser un moment de trobada entranyable en el que l’alumnat van demostrar que són uns artistes. Van recitar poemes (educació infantil Nit de Nadal – popular- i educació primària el Final del Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra), cantar cançons, tocar la flauta i ens van animar amb els balls.
Al Teatre Municipal d’Almoster es van fer una vegada més Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres per part de la canalla de 6è.
A la nostra escola la cita de la celebració de Santa Cecília és un dia important, i que segueixi així.
Enguany també, i molt! Gràcies a la col·laboració desinteressada d’un músic professional i d’una amiga que ens l’ha presentat, el 22 de novembre del 2024 vam poder ser compositors de la lletra d’una cançó que serà de la nostra escola. D’una manera natural, el Fito Luri anava escrivint estrofes i ordenant notes i acords amb la seva guitarra a partir d’unes idees i paraules que la nostra canalla anaven improvisant en un ambient agradable.
Ens ha deixat deures, haurem de pensar noves estrofes, moviments, instrumentació, assajar força perquè tornarà a venir. De moment, hem aparcat el projecte perquè ja cantem El dimoni escuat i ballem per preparar la trobada familiar del Festival de Nadal però reprendrem el treball després de festes.
Naltros també li vam cantar i ballar cançons i, creiem, li van agradar.
Santa Cecília ens recorda cada any la màgia de la música. Salut i música!
Doncs sí, també es va veure canalla amb bastons i mocadors, amb alegria i ganes de passar-ho bé el dia de la castanyada!
Des dels més petits fins als més grans, totes i tots vam passar una tarda agradable amb la música de Roda moliner, El ball de la civada, La xica bonica, La masovera, Punta i taló, La castanya i el Ball de bastons.
Les nostres parets i els nostres arbres ja se les han après, a veure si el curs vinent les canviem o seguim consolidant aquestes danses en cada nivell, que la canalla ja ho esperen i, si se n’han cansat, no ho han dit. Sovint tenim ganes de renovar-ho tot però aquell punt de continuïtat, aquell punt de tradició, sentir-se que som a casa sembla que a tots ens agrada. O potser pensar que fer el ball que toca ens fa notar també que ens fem grans, que és bonic, és clar!
I res, unes quantes imatges que han marcat aquest primer festival d’aquest primer trimestre tan musical, que només ha fet que començar. Aviat tindrem Santa Cecília i, un secret, ja hem entonat El dimoni escuat, potser els més petits ja us l’han cantada.
Que seguim sempre amb aquestes ganes de veure els cossos de la nostra canalla moure’s al so de la música!
El divendres 21 de juny, a les 7 de la tarda, vam fer el Festival de final de curs de l’escola al Teatre Municipal d’Almoster. Vam preparar diverses actuacions que formaven part d’una història que ens van anar representant l’alumnat de 6è. La canalla d’I3,I4 i I5 van ser Els animalets. Es tractava d’una sèrie d’exercicis motrius que es relacionaven amb diferents animals. Vam continuar amb l’alumnat del cicle inicial que van fer jocs de picar de mans amb La pirata Renata. Les nenes i nens de 4t ens van oferir la part instrumental i més tècnica amb la interpretació de Titànic amb la flauta: un treball de moltes sessions que va lluir molt. Van seguir més jocs de picar de mans amb Tinc una poció per part de 3r. Vam continuar amb una actuació per part de tota l’escola que havíem treballat en la cantata La veu de la Terra: la percussió de la pluja. Tota la mainada va representar un xàfec repartits en 4 grups en cadascun del quals hi havia mainada de tots els nivells i, posteriorment, van interpretar Remor, també de la mateixa cantata: un moment molt especial. I 5è ens va oferir Gelat amb coreografies creades entre totes i tots que van agradar a grans i petits.
6è van escenificar, entremig de totes aquestes actuacions, els personatges d’una colla d’amics que volien trobar-se cada tarda per preparar un ball i presentar-se en un càsting d’un musical de la Selva del Camp. I, al final, van fer un ball fantàstic, l’últim de l’escola Ramon Sugrañes que els ha “cuidat” tots aquests anys: Tornem a casa. Ara enyorarem aquest grup tan entranyable disposats a realitzar qualsevol proposta artística sense mirar si era per més petits. Tenen una senzillesa tan natural que fan possible representacions escèniques i performatives que ni ells mateixos podien imaginar.
També hi va haver Bailoteo per part de tota l’escola. Una tarda molt especial per a totes i tots!
L’escola Ramon Sugrañes, dissabte passat, 1 de juny de 2024, va participar en la cantata La Veu de la Terra organitzada pel Camp d’Aprenentatge Pau Casals del Vendrell de la Generalitat de Catalunya.
El Petit taller de Cançons i la companyia Fes-t’ho com vulguis van compartir la seva música i les seves lletres amb centres del nostre país per fer junts un clam al món, perquè encara hi som a temps d’aturar la destrucció del planeta blau: a Almoster vam acceptar la proposta i, nenes i nens del cicle superior, han estat treballant molt a casa i a classe durant tot el curs per cantar a ple pulmó!
Es va realitzar una formació durant tres matins a la capital del Baix Penedès, s’han han anat rebent materials de suport i s’ha estat en contacte en tot moment amb els organitzadors. Un grup de músics i artistes boníssims han posat un gran granet de sorra per la lluita contra el canvi climàtic. Si els nostres joves saben que estem en perill i s’esforcen per revertir la situació ho aconseguirem. Naltros som Escola Verda i creiem que això és possible.
Poques vegades tindrem l’oportunitat de formar part d’un projecte tan consolidat i de tanta qualitat. La nostra canalla va poder tenir una experiència musical única a l’estar en contacte amb altres nenes i nens de Reus i de Tarragona, cantant a diferents veus i amb l’esforç de concentració que va suposar la trobada, com també va passar quan vam participar en la cantata de La Clika. Aquella tarda, van aprendre música de manera encara més viva!
Unes hores emocionants i, quan es va acabar, en volien més! Estem molt agraïdes pel suport rebut i creiem que va ser per totes i tots una lliçó preciosa sobre la importància de les nostres accions del dia a dia que perjudiquen la Terra.
Els ulls els teníem humits durant tota la representació veient les boques obertes de bat de bat de les criatures, un so unit i esperançat que només es va poder fer gràcies a persones d’una qualitat humana excepcional com la Janet, que ens ha guiat durant la formació i aquestes darreres setmanes, amb comprensió i solucionant dolçament tots els nostres dubtes; com la veu melodiosa de l’Angy López; les notes combinades d’una manera màgica que va fer el compositor David Melgar, la lletra impactant del Gibert d’Arte; els petits i grans detalls escenogràfics de la Nona i el Xavi; i el Teatre Fortuny de Reus que era més maco que mai! Elles i ells ja han xafat un gran escenari del Camp de Tarragona i han sentit l’emoció que comporta tenir experiències artístiques que són un benefici per la salut!
Felicitats a totes i tots.
Que bé que va anar la ballada a la plaça! Els arbres i la canalla són tan bonics que, acompanyats de la música de la cobla i les sardanes, van dibuixar una obra d’art a l’aire d’Almoster. Cal no perdre la cultura, les tradicions, l’art. L’emoció que sentim les persones davant d’un fet artístic mai ens la podrà transmetre la tecnologia, ens cal envoltar-nos de coses bones i úniques en directe, davant els uns del altres. El Sant Jordi d’enguany l’hem fet durar i ha valgut la pena. Els més petits ja començaven a jugar amb la dreta i l’esquerra, els mitjans sabien curts, llargs, dosos, tresos i el cicle superior més els de 4t van seguir una sardana que tirava 10 de curts més un tres i 56 de llargs més un dos, una adaptació de La Maria de les trenes!
La Colla Sardanista Germanor de la Selva del Camp va dir que som uns grans balladors!
