Enguany, el Carnaval, també ha sigut ben animal!
Petits, i no tant petits, les ordres hem obeït: quan es tracta de diversió cal ser un bon seguidor!
L’alumnat de cicle superior ha sabut gaudir de la festa amb alegria i harmonia, sense oblidar que, quan calia, s’havia d’escoltar
perquè les classes han seguit com si ningú res hagués dit.
La nostra canalla ha escrit ordres amb gran delit: clàssiques o noves, totes les hem seguit.
Frontal d’un sarcòfag tallat en marbre de Luni-Carrara. S’hi mostra el déu Apol·lo acompanyat de les nou muses. D’esquerra a dreta: Clio, Euterpe, Tàlia, Melpòmene, Apol·lo, Èrato, Terpsícore, Calíope, Urània i Polímnia. Ha estat datat cap a l’any 200 dC. Va ser trobat en 1935 al paviment de l’absis de la capella del Corpus Christi, a la catedral, on havia estat reutilitzat com a llosa sepulcral de la família Rocabertí, amb la cara treballada girada cap al terra.
El dijous 20 de març, amb l’alumnat de cicle superior, vam a anar a Tarragona i, entre altres, vam realitzar l’activitat musical “La veu del vent” a la Catedral de la ciutat.
Amb l’ajuda del Pablo vam començar entrant al Museu Diocesà i ens va explicar, per exemple, que l’art sovint servia perquè coneguessin fets la gent que era analfabeta.
Durant tot el recorregut les audicions, pintures i escultures serviren per descobrir aspectes de la història sonora. L’observació del frontal d’un sarcòfag, obra de Luni-Carrara, on el déu de les arts Apol·lo estava acompanyat de les 9 muses ens va mostrar els instruments que sonaven a l’antiguitat. Euterpe, la musa de la música, porta un aulós: dues flautes que tocava alhora un mateix intèrpret, tant de l’antiga Grècia com de Roma. Amb tot, aquestes dues cultures veien aquesta manifestació de manera diferent: pels grecs era ciència i art indispensable per l’educació de l’home i, els romans, la consideraven un entreteniment i espectacle present en molts esdeveniments socials. Tàlia, la musa de la comèdia, i Melpòmene, musa de la tragèdia, apareixen amb una màscara.
Vam recórrer el claustre sense tenir claustrofòbia per arribar a la pinacoteca on vam observar pintures amb pneumes (les antigues notes musicals, que només donaven indicacions sobre l’altura de les notes amb ritme lliure) cantats pels monjos a l’època medieval mentre miraven el tetragrama (espai per dibuixar els pneumes format per 4 línies horitzontals, diferents de les 5 línies que té el pentagrama que fem servir actualment). També tocaven el sac de gemecs per interpretar les notes inventades per Guido d’Arezzo. En acabat, vam entrar a la sagristia amb la necessitat de mirar amunt per poder admirar les pintures del sostre que ens va deixar l’art mudèjar: la cabra tocant el flabiol i el tamborí per espantar el llop i un grapat de dibuixos relatant històries. La part final va ser davant de l’orgue amb una audició enregistrada de la Tocata i fuga de Bach acompanyant-nos. Continuarem amb la manualitat de l’orgue més petit del món i sortint per la porta gran, en sentit literal i figurat, es va acabar la música.
Les muses inspiradores acompanyaren tot el nostre trajecte fent-lo atractiu per assolir l’objectiu que ens havíem proposat: acostar a la canalla el desenvolupament històric de la música d’alguns períodes mentre descobríem racons únics de la catedral; el Pablo també hi va tenir molt a veure. Gràcies!
Per carnaval tot s’hi val menys fer mal!
Aquesta setmana de carnaval, la música a primària ha sigut especial.
Amb timbals casolans i xiulets hem pogut aprofundir en el treball de les figures amb tot l’alumnat. A ritme de negres, corxeres o semicorxeres ens hem mogut i tocat acompanyades amb instruments de percussió i de vent. En cadena o individualment, d’una manera diferent, hem aprofitat el pati i les ordres del Rei Carnestoltes per treballar aquest aspecte del llenguatge musical en una setmana molt divertida.
Hi tornarem, que ens ha agradat.
Avui, 20 de febrer de 2025, hem visitat la ciutat de Tàrraco començant per la muralla que n’és la construcció més antiga. Després d’esmorzar als jardins del Camp de Mart, hem entrat pel Portal del Roser per anar a la Plaça del Pallol i visitar l’Antiga Audiència on hem pogut veure una maqueta, seguir les explicacions d’un vídeo sobre la ciutat romana i observar restes del Fòrum, ja que l’edifici que forma part del Museu d’Història de la ciutat es va construir damunt d’aquest espai. En acabat, hem rodejat la catedral per poder observar les muralles des del Portal de Sant Antoni. Seguidament, hem passat per les restes de la part oriental del circ, hem fet una cursa de quàdrigues per la Plaça de la Font, just damunt de l’arena i hem anat dins del temple d’August per descobrir l’espai i realitzar l’activitat musical La veu del vent que, d’una manera senzilla i acurada, ens ha permès descobrir músiques de diferents èpoques. L’última part ha sigut davant de l’orgue i hem fet un taller amb l’objectiu de construir el més petit del món! Finalment, ens hem dirigit a l’Amfiteatre per dinar i admirar el segon lloc d’espectacles de la ciutat.
Apol·lo, Aulós, muses, Euterpe, lírica, claustrofòbia, la cabra que tocava el flabiol i el tamborí, mitja cobla, tetragrama, pneumes, Guido d’Arezzo, sac de gemecs i altres paraules ens han sonat avui per primera vegada. Les anirem recordant, com també aquest dia!
L’alumnat del cicle superior ha participat en la celebració del Dia escolar de la No-violència i la Pau, DENIP, preparant banderoles blanques i un manifest. Han pogut escoltar paraules amb bones intencions i l’Himne de la Pau de les Nacions Unides, que han servit per conscienciar-nos de que, totes i tots, som molt importants per aconseguir un món millor! Visca la Pau!
Una vegada més, el Festival de Nadal de l’escola Ramon Sugrañes va ser un moment de trobada entranyable en el que l’alumnat van demostrar que són uns artistes. Van recitar poemes (educació infantil Nit de Nadal – popular- i educació primària el Final del Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra), cantar cançons, tocar la flauta i ens van animar amb els balls.
Al Teatre Municipal d’Almoster es van fer una vegada més Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres per part de la canalla de 6è.
El cicle superior, l’últim dia d’escola, hem fet cagar el tió i hem dit adeu a l’Imma que ens ha ensenyat moltes coses durant el primer trimestre, però, sobretot, a ser bones persones! T’estimem! Que tinguis molta sort: te la mereixes!
Bones Festes a totes i a tots!
A la nostra escola la cita de la celebració de Santa Cecília és un dia important, i que segueixi així.
Enguany també, i molt! Gràcies a la col·laboració desinteressada d’un músic professional i d’una amiga que ens l’ha presentat, el 22 de novembre del 2024 vam poder ser compositors de la lletra d’una cançó que serà de la nostra escola. D’una manera natural, el Fito Luri anava escrivint estrofes i ordenant notes i acords amb la seva guitarra a partir d’unes idees i paraules que la nostra canalla anaven improvisant en un ambient agradable.
Ens ha deixat deures, haurem de pensar noves estrofes, moviments, instrumentació, assajar força perquè tornarà a venir. De moment, hem aparcat el projecte perquè ja cantem El dimoni escuat i ballem per preparar la trobada familiar del Festival de Nadal però reprendrem el treball després de festes.
Naltros també li vam cantar i ballar cançons i, creiem, li van agradar.
Santa Cecília ens recorda cada any la màgia de la música. Salut i música!
Si mireu aquesta foto i les cares de totes i tots ja sabreu com va anar la sortida: molt bé!
El passat dimarts 19 de novembre, l’alumnat del cicle superior, vam anar d’excursió a Tivissa. L’estada es va iniciar amb una visita al Poblat ibèric del Castellet de Banyoles que ens va permetre “viatjar” 4000 anys abans de Jesucrist. Cases de totes mides es podien imaginar veient les restes que encara hi havia damunt la terra de la Ribera d’Ebre. Les explicacions del Marcel, sempre tan interessants, ens van portar a veure com feien el pa, quina moneda tenien, quins estris usaven els nostres avantpassats.
Però això no va ser tot! Xino, xano vam pujar a l’Ermita de Sant Blai que, amb el seu rellotge no massa ben situat, ens va permetre gaudir d’un camí amb aigua pels voltant com feia temps no s’havia vist.
La bona companyia i el dia esplèndid van fer d’aquella jornada un moment per parlar de manera més distesa amb la canalla que cada dia entra a la nostra escola.
Doncs sí, també es va veure canalla amb bastons i mocadors, amb alegria i ganes de passar-ho bé el dia de la castanyada!
Des dels més petits fins als més grans, totes i tots vam passar una tarda agradable amb la música de Roda moliner, El ball de la civada, La xica bonica, La masovera, Punta i taló, La castanya i el Ball de bastons.
Les nostres parets i els nostres arbres ja se les han après, a veure si el curs vinent les canviem o seguim consolidant aquestes danses en cada nivell, que la canalla ja ho esperen i, si se n’han cansat, no ho han dit. Sovint tenim ganes de renovar-ho tot però aquell punt de continuïtat, aquell punt de tradició, sentir-se que som a casa sembla que a tots ens agrada. O potser pensar que fer el ball que toca ens fa notar també que ens fem grans, que és bonic, és clar!
I res, unes quantes imatges que han marcat aquest primer festival d’aquest primer trimestre tan musical, que només ha fet que començar. Aviat tindrem Santa Cecília i, un secret, ja hem entonat El dimoni escuat, potser els més petits ja us l’han cantada.
Que seguim sempre amb aquestes ganes de veure els cossos de la nostra canalla moure’s al so de la música!
