Aquesta setmana en la que els patrons són els protagonistes hem volgut que la música i l’art sonin.
El dimecres ballant, cantant i fent teatre en la gimcana de Sant Jordi i, el divendres, sortint de l’aula una representació de l’alumnat de l’escola Ramon Sugrañes, com… Llegeix més»
El dimarts 11 de març, el Xavi Masdeu Estivill, pagès i encarregat de la botiga de subministraments agrícoles de Coselva ens va fer una xerrada sobre com va sorgir la necessitat de disposar de cooperatives en el món rural i del cicle vital de l’avellana.
“Un dia un pagès va anar a vendre les vellanes (a la Selva en diem així i no avellanes) i l’home del cigar n’hi donava 20 cèntims per sac, però ell no estava satisfet perquè en volia cobrar 1€. Va explicar el que li havia passat a uns altres productors d’aquest fruit sec i van pensar que podrien anar-les a vendre junts. L’home, en veure’ls, va dir que d’acord, que en pagaria 1€ però els pagesos, forts i units, van dir que no, que ara ja en valia 1,5€. I el comprador va haver d’acceptar el tracte perquè sinó no tindria cap proveïdor. També va sorgir una altra idea: ser ells els que les venguessin. Però calia tenir un camió per portar-les d’un lloc a l’altre i era molt car. Malgrat això, el compraren posant cadascú una quantitat assumible. Més endavant, va continuar el seu esperit de fer coses junts adquirint màquines per formar una cooperativa.
Cooperar és sinònim de col·laborar, d’ajudar-se. Van tenir el que mai haguessin pogut aconseguir sols”
El Xavi va portar vellanes per cadascú mentre els deia que, perquè aquest fruit sec sigui de qualitat, necessita tenir unes 327 d’hores de fred a l’any per tant, també en aquest cas cal preservar una temperatura determinada: la canalla van poder tenir un nou exemple pràctic per conscienciar-se de la necessitat de tenir cura del planeta.
Coselva des del 1900 ha sigut un conjunt de persones que cooperen juntes, que s’agrupen per aconseguir un objectiu comú.
Agraïm a Coselva i al Xavi que vinguessin al nostre centre.
El CAP de la Selva del Camp va organitzar un concurs de cartells per celebrar el Dia Mundial del Benestar Mental d’Adolescents i Preadolescents, dirigit a nenes i nens dels centres educatius de la Selva del Camp i d’Almoster.
Els alumnes de cicle superior de la nostra escola hi van participar preparant els treballs en les sessions de valors. La guanyadora ha sigut la Nàdia Fernández Pérez: felicitats Nàdia!
L’Escola Ramon Sugrañes va participar en el funeral del carnestoltes d’Almoster convidada per l’associació Germina. 14 nenes i nens del cicle superior van interpretar amb la flauta dolça El testament d’Amèlia, que van assajar a les sessions de música durant diverses setmanes.
Estem molt contestes d’haver acceptat la invitació de formar part de la cercavila perquè ens va ajudar a treballar amb l’alumnat la valoració, distinció i participació de les manifestacions artístiques i culturals del seu entorn, així com l’experimentació de les possibilitats de diferents llenguatges i de l’emoció del treball conjunt amb un molt bon resultat final, que ells mateixos van destacar.
Al costat d’altres músics del poble, acompanyats de regidors i de l’alcalde de la localitat van mostrar una implicació i una participació activa de gran valor per al seu desenvolupament en l’àmbit musical.
Volem agrair la implicació també de totes les famílies que ens van seguir durant el recorregut.
I, al final, un trosset de coca va acabar d’arrodonir la tarda!
Dues components del grup d’arts escèniques Sinèrgia ens han ofert un taller a l’alumnat del cicle superior relacionat amb el Dia Internacional de les dones. A partir d’un debat i del teatre, eina valuosa per posar-nos a la pell d’un altre jugant, la canalla han representat comportaments que ens trobem a la societat entre homes i dones i els hem analitzat.
Les dues actrius han sabut conduir de manera magistral tota la sessió mentre nenes i nens han participat de manera exemplar. Gràcies Aida i Clàudia!
Enguany, el Carnaval, també ha sigut ben animal!
Petits, i no tant petits, les ordres hem obeït: quan es tracta de diversió cal ser un bon seguidor!
L’alumnat de cicle superior ha sabut gaudir de la festa amb alegria i harmonia, sense oblidar que, quan calia, s’havia d’escoltar
perquè les classes han seguit com si ningú res hagués dit.
La nostra canalla ha escrit ordres amb gran delit: clàssiques o noves, totes les hem seguit.
Frontal d’un sarcòfag tallat en marbre de Luni-Carrara. S’hi mostra el déu Apol·lo acompanyat de les nou muses. D’esquerra a dreta: Clio, Euterpe, Tàlia, Melpòmene, Apol·lo, Èrato, Terpsícore, Calíope, Urània i Polímnia. Ha estat datat cap a l’any 200 dC. Va ser trobat en 1935 al paviment de l’absis de la capella del Corpus Christi, a la catedral, on havia estat reutilitzat com a llosa sepulcral de la família Rocabertí, amb la cara treballada girada cap al terra.
El dijous 20 de març, amb l’alumnat de cicle superior, vam a anar a Tarragona i, entre altres, vam realitzar l’activitat musical “La veu del vent” a la Catedral de la ciutat.
Amb l’ajuda del Pablo vam començar entrant al Museu Diocesà i ens va explicar, per exemple, que l’art sovint servia perquè coneguessin fets la gent que era analfabeta.
Durant tot el recorregut les audicions, pintures i escultures serviren per descobrir aspectes de la història sonora. L’observació del frontal d’un sarcòfag, obra de Luni-Carrara, on el déu de les arts Apol·lo estava acompanyat de les 9 muses ens va mostrar els instruments que sonaven a l’antiguitat. Euterpe, la musa de la música, porta un aulós: dues flautes que tocava alhora un mateix intèrpret, tant de l’antiga Grècia com de Roma. Amb tot, aquestes dues cultures veien aquesta manifestació de manera diferent: pels grecs era ciència i art indispensable per l’educació de l’home i, els romans, la consideraven un entreteniment i espectacle present en molts esdeveniments socials. Tàlia, la musa de la comèdia, i Melpòmene, musa de la tragèdia, apareixen amb una màscara.
Vam recórrer el claustre sense tenir claustrofòbia per arribar a la pinacoteca on vam observar pintures amb pneumes (les antigues notes musicals, que només donaven indicacions sobre l’altura de les notes amb ritme lliure) cantats pels monjos a l’època medieval mentre miraven el tetragrama (espai per dibuixar els pneumes format per 4 línies horitzontals, diferents de les 5 línies que té el pentagrama que fem servir actualment). També tocaven el sac de gemecs per interpretar les notes inventades per Guido d’Arezzo. En acabat, vam entrar a la sagristia amb la necessitat de mirar amunt per poder admirar les pintures del sostre que ens va deixar l’art mudèjar: la cabra tocant el flabiol i el tamborí per espantar el llop i un grapat de dibuixos relatant històries. La part final va ser davant de l’orgue amb una audició enregistrada de la Tocata i fuga de Bach acompanyant-nos. Continuarem amb la manualitat de l’orgue més petit del món i sortint per la porta gran, en sentit literal i figurat, es va acabar la música.
Les muses inspiradores acompanyaren tot el nostre trajecte fent-lo atractiu per assolir l’objectiu que ens havíem proposat: acostar a la canalla el desenvolupament històric de la música d’alguns períodes mentre descobríem racons únics de la catedral; el Pablo també hi va tenir molt a veure. Gràcies!
Per carnaval tot s’hi val menys fer mal!
Aquesta setmana de carnaval, la música a primària ha sigut especial.
Amb timbals casolans i xiulets hem pogut aprofundir en el treball de les figures amb tot l’alumnat. A ritme de negres, corxeres o semicorxeres ens hem mogut i tocat acompanyades amb instruments de percussió i de vent. En cadena o individualment, d’una manera diferent, hem aprofitat el pati i les ordres del Rei Carnestoltes per treballar aquest aspecte del llenguatge musical en una setmana molt divertida.
Hi tornarem, que ens ha agradat.
Avui, 20 de febrer de 2025, hem visitat la ciutat de Tàrraco començant per la muralla que n’és la construcció més antiga. Després d’esmorzar als jardins del Camp de Mart, hem entrat pel Portal del Roser per anar a la Plaça del Pallol i visitar l’Antiga Audiència on hem pogut veure una maqueta, seguir les explicacions d’un vídeo sobre la ciutat romana i observar restes del Fòrum, ja que l’edifici que forma part del Museu d’Història de la ciutat es va construir damunt d’aquest espai. En acabat, hem rodejat la catedral per poder observar les muralles des del Portal de Sant Antoni. Seguidament, hem passat per les restes de la part oriental del circ, hem fet una cursa de quàdrigues per la Plaça de la Font, just damunt de l’arena i hem anat dins del temple d’August per descobrir l’espai i realitzar l’activitat musical La veu del vent que, d’una manera senzilla i acurada, ens ha permès descobrir músiques de diferents èpoques. L’última part ha sigut davant de l’orgue i hem fet un taller amb l’objectiu de construir el més petit del món! Finalment, ens hem dirigit a l’Amfiteatre per dinar i admirar el segon lloc d’espectacles de la ciutat.
Apol·lo, Aulós, muses, Euterpe, lírica, claustrofòbia, la cabra que tocava el flabiol i el tamborí, mitja cobla, tetragrama, pneumes, Guido d’Arezzo, sac de gemecs i altres paraules ens han sonat avui per primera vegada. Les anirem recordant, com també aquest dia!
L’alumnat del cicle superior ha participat en la celebració del Dia escolar de la No-violència i la Pau, DENIP, preparant banderoles blanques i un manifest. Han pogut escoltar paraules amb bones intencions i l’Himne de la Pau de les Nacions Unides, que han servit per conscienciar-nos de que, totes i tots, som molt importants per aconseguir un món millor! Visca la Pau!
